En el marc del VIè Congrés del Tercer Sector, celebrat els passats 20-22 de Novembre a la Farga de L’Hospitalet, va tenir lloc el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores’. Un debat sobre innovació digital que ha volgut reflexionar sobre com les entitats socials poden d'adaptar-se a una societat en plena transformació digital, i a una velocitat mai vista fins ara. Avui us fem una crònica de les ponències i les principals reflexions que van tenir lloc.

Per posar tecnologia al servei de la societat, calen propostes col·laboratives, escalables i sostenibles

Jordi Arrufí, Digital Transformation Projects & DLab Director al Mobile World Capital Barcelona, va començar parlant del Programa del Mobile World Capital (MWC), una fundació público-privada que pretén generar un llegat aprofitant que Barcelona acull el Mobile World Congress cada any. L’objectiu del Programa del MWC Barcelona és impulsar la transformació digital i que això impacti en la qualitat de vida dels ciutadans. Entre les darreres iniciatives hi ha el 5GBarcelona, a partir de la qual es crearà un entorn experimental a la ciutat per transformar-la en un laboratori metropolità de la tecnologia 5G. O la “Digital Future Society” a partir de la qual es pretén crear un fòrum sobre la irrupció de centres de tecnologies digitals.

"Les tecnologies han de donar resposta a necessitats universals i han de ser escalables"

Partint del fet que les darreres tendències en tecnologia com el 5G, L’Internet de les Coses o el Big Data també es poden aplicar en l’àmbit social, Jordi Arrufí ens explica com, dins del programa del MWC, s’engega el d-Lab, un programa que impulsa la innovació social i posa la tecnologia al servei de la societat. I com ho fa? Al d-lab es plantegen reptes, es busquen solucions tecnològiques, i es genera un impacte sobre aquests reptes. Així alguns dels projectes han donat lloc a Wayfindr, que és un sistema d'audioguia per guiar una persona en un interior, o Irisbond, un sistema de seguiment ocular. Al d-lab tenen un enfocament obert, basat en la creença de que no es generaran propostes de valor si no es relacionen amb agents fora de l'entitat: es fan programes pilot fora de Barcelona, i si funcionen, s’intenten escalar. Per a Jordi Arrufí, les propostes innovadores han de donar resposta a necessitats universals, han de ser escalables i, al darrera, cal que hi hagi un model de sostenibilitat.

Podeu veure la presentació de la seva intervenció en aquest enllaç.

Els governs han de fer de facilitadors i col·laborar amb tots els agents de la ciutat

Per Anna Majó, directora d'Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, el repte no és digital sinó social. Gràcies al Tercer Sector es poden conèixer els problemes de la societat, i la tecnologia, més que un repte, és una oportunitat per accelerar el desenvolupament de noves solucions.

"El més important és decidir què volem que resolgui la tecnologia en relació a les polítiques socials"

Hi hagut la creença de que en una societat d’Smart Cities la tecnologia ens dirà tot el que hem de fer i que l’hem de fer servir per a qualsevol cosa. Anna Majó creu que el que cal és reflexionar per a què la volem i per què no la volem. Per cada repte social, hem de pensar quina tecnologia utilitzem, que ens aportarà i quins seran els seus límits. Així, quan parlem d’Smart Cities cal pensar molt bé què volem resoldre i també quins són els objectius de la ONU o com es pot implicar a la gent i a les empreses per fer que la economia sigui més col·laborativa. I pel que fa els límits, en l’era del big data, cal reflexionar sobre l'ús de les dades, pensar si les dades només pertanyen a les empreses o també als ciutadans, i posar límits per tal que no es pugui fer servir informació privada de manera indeguda com va passar amb el cas de Cambridge Analytica, la consultoria que va utilitzar informació de Facebook per fer campanyes polítiques.

Segons Anna Majó, els governs enlloc de ser màquines de vending, han de fer de facilitadors i col·laborar amb tots els agents de la ciutat. Per part de l’Ajuntament hi ha iniciatives com Barcelona Ciutat Digital, que treballa per entendre com fem servir la tecnologia, com ens afecta i com podem crear riquesa. I moltes més: els Ateneus de Fabricació, el Cibernàrium o Barcelona Activa són iniciatives d’educació digital i inclusió social que apoderen a la ciutadania; o el Tecnovation Challenge, una iniciativa que combat l’escletxa de gènere. També s’impulsa la democràcia participativa amb iniciatives com la plataforma digital Decidim Barcelona. Totes aquestes iniciatives de l’Ajuntament es basen en la idea de treballar juntament amb els agents socials, per veure els reptes, fer projectes pilot i poder-los escalar.

Podeu veure la presentació de la seva intervenció en aquest enllaç.

Cal que el nostre país aposti més per l’ús de dades pel bé públic, més connexió entre el sistema sanitari i el social i que les entitats es digitalitzin

El darrer ponent va ser Xavier Trabado, membre de la Taula d'Entitats del Tercer Sector i membre de la Junta Executiva de la Federació Salut Mental Catalunya.

Va començar la seva intervenció analitzant el que fan els agents que fa temps que utilitzen la tecnologia. I per això, va fer una classificació d’aquests agents en tres nivells. El primer correspon a les grans empreses com Google que, a través d’un smartphone, ens ofereix infinitat de productes, recull informació i utilitza la intel·ligència artificial per fer negoci. El segon nivell correspon a sectors com els bancs, que tenen tota la nostra informació i ofereixen un servei de banca electrònica molt eficient. El tercer nivell correspondria a serveis com La meva salut de l’Ajuntament de Barcelona, que ens permet fer consultes, veure la nostra història clínica i gestionar millor la nostra salut.

En aquest context, i fent referència a un estudi d’ESADE segons el qual només el 8% de les entitats socials té estratègia digital, situa al Tercer Sector a un nivell tecnològic molt més endarrerit, amb un llarg camí per recórrer. Per això, Xavier Trabado proposa que les entitats socials es centrin primer en el desenvolupament de solucions tecnològiques més senzilles que poden aportar millores significatives i necessàries pel sector. Com a exemple, proposa el desenvolupament de sistemes d’informació més connectats: això permetria que els usuaris no haguessin d’explicar repetidament la seva situació als diferents professionals com passa actualment.  A partir d’aquí, potser ja es podrà pensar en elements més sofisticats com el business intelligence.

"La tecnologia està fent de palanca multiplicadora a la globalització. Per construir una societat més justa, la única opció és utilitzar-la pel bé públic"

Per altra banda, la societat ha d’avançar tecnològicament a diferents nivells. En primer lloc, a nivell de país, per grandària i capacitat, creu que es poden fer plantejaments més ambiciosos en l'ús de les dades pel bé públic. Per això proposa que es creï una infraestructura independent que vetlli pel bon ús de les dades, que podria ser el Parlament, per tal de que la societat s’hi veiés representada. A més, per tal de garantir-ne un ús ètic, suggereix la creació d’un síndic de greuges específic. En segon lloc, a nivell de sistema de sanitat, proposa seguir treballant per millorar en la interconnexió d’aquest amb el sistema social. I en tercer lloc, cal treballar a nivell de problemàtiques concretes, i aquí entra el paper del Tercer Sector: les entitats socials han de digitalitzar la seva activitat per tal de poder avaluar, generar dades i innovar.

Per últim, Xavier Trabado acaba la seva intervenció amb una reflexió: la globalització és un sistema imparable orientat a la generació de beneficis que està utilitzant la tecnologia de manera evident. La tecnologia n’és una palanca multiplicadora que també fa servir el mercat per aconseguir els seus interessos. En aquest context, la opció és utilitzar la tecnologia per la gestió del bé públic, perquè només així es podrà construir una societat més justa.

Podeu veure la presentació de la seva intervenció en aquest enllaç.