Ja fa anys que els telèfons mòbils han deixat de ser un luxe i s'han convertit en una eina efectiva per navegar la vida moderna: sigui per accedir a informació, comunicar-se amb altres persones o formar-se. Tot i així, sovint quan es pensa en les necessitats dels refugiats que han deixat el seu país en guerra, les tecnologies mòbils no ocupen un lloc prioritari a la llista. En canvi, aquells que han viscut l'experiència d'haver de deixar la seva casa i començar una nova vida no desestimen la importància dels smartphones.

Mojahed Akil, un estudiant d'Informàtica a Aleppo, va haver de deixar Síria el 2011 després d'haver estat torturat per participar en una protesta al carrer. Des de llavors viu a Turquia, on la dificultat més gran amb la qual s'ha hagut d'enfrontar ha estat la barrera lingüística: a Turquia, tot està en turc, i Akil parlava anglès i àrab. Va ser així que es va adonar de la importància del mòbil i les possibilitats que presentava, i va crear Gherbtna (disponible a Google Play) perquè es convertís en l'acompanyant perfecte del refugiat sirià a Turquia: l'app proporciona des de mapes, a consells per obrir una compta al banc, a recursos per trobar feina o un doctor que parli àrab. L'objectiu de l'aplicació, segons Akil, és «ajudar als refugiats a trobar feina, un lloc on viure, i allò que necessitin per començar una nova vida». Poc després, un altre equip de refugiats sirians va crear Alfanus (que vol dir «llanterna», disponible a Google Play), una guia de Turquia especialment adreçada a refugiats.

Més recentment, Akil també ha desenvolupat Tarjemly Live (disponible online o per descarregar), una app de traducció simultània d'àrab, anglès i turc. Tarjemly, que ha resultat molt popular entre els refugiats a Turquia, posa a disposició de l'usuari un traductor real les 24 hores al dia (cobrant 0,02 dòlars per paraula), quelcom especialment útil en moments d'emergència o de crisis.

Tanmateix, tot i la importància que existeixin eines com aquestes, els desenvolupadors es troben amb moltes barreres per tirar-les endavant: mantenir les apps actualitzades i efectives requereix temps i diners, dues coses que escassegen entre els originaris de Síria. És per aquest motiu que molts s'acaben dirigint a Facebook, tant per oferir com per trobar una solució als seus problemes. La prova està a les pàgines de Facebook d'apps com aquestes (Gherbtna té més likes a Facebook que descàrregues a Google Play), i en els múltiples grups que s'han creat de cada una de les ciutats principals o camps de refugiats de Turquia.

Acollida als refugiats

La tecnologia mòbil també s'ha vist com una eina elemental des dels països on es reben més refugiats, com ara Alemanya. Per exemple, l'aplicació mòbil i web Germany Says Welcome ofereix recursos bàsics: mapes amb indicacions per trobar edificis administratius, punts amb wi-fi gratuït i preguntes freqüents. També disposa de la versió mòbil del Refugee Phrase Book, un llistat de frases útils per nouvinguts a alemanya, que proporciona frases i paraules clau i la seva traducció en diversos idiomes, incloent-hi anglès, àrab i farsi. D'altra banda, l'ONG sueca Digital Reliance ha creat la iniciativa Refugee Phones, amb la creença que estar en contacte amb els nostres éssers estimats és una de les necessitats principals de les persones avui en dia. L'objectiu de Refugee Phones és distribuir kits telefònics (mòbils, targetes SIM, carregadors i adaptadors) a refugiats, a través d'alguns punts d'accés, com ara estacions de tren, aeroports o camps de refugiats.

El mòbil, clau en l'educació continuada

Recentment, la UNESCO ha celebrat la Mobile Learning Week en col·laboració amb UNHCR, un congrés que se centra en l'educació en temps de crisis en el qual els mòbils juguen un paper molt important. A un dels fòrums celebrats al llarg de la setmana es va destacar que, més enllà de l'educació, «les habilitats digitals contribueixen a la inclusió socioeconòmica» dels refugiats. Per la seva banda, el comissari europeu per Ajuda Humanitària i Gestió de Crisis va remarcar que «l'educació és una prioritat en temps d'emergència com aquest». En un altre acte de la Mobile Learning Week, Roland Kalamo, un refugiat del Congo a Kenya, activista i estudiant universitari, va defensar que «quan un refugiat fa servir un telèfon mòbil té els mateixos drets que un ciutadà normal, siguin quines siguin les circumstàncies. Mentre estigui viu i tingui accés a internet, res no impedirà a un refugiat seguir aprenent.»

 

Fonts:

Refugees and the Technology of Exile. The Wilson Quarterly. Disponible a: https://wilsonquarterly.com/quarterly/looking-back-moving-forward/refugees-and-the-technology-of-exile/

The role policy plays in enabling mobile learning for displaced people. UNESCO. Disponible a: http://www.unesco.org/new/en/media-services/single-view/news/the_role_policy_plays_in_enabling_mobile_learning_for_displa/

How mobile technology is empowering displaced youth learners. UNESCO. Disponible a: http://www.unesco.org/new/en/media-services/single-view/news/how_mobile_technology_is_empowering_displaced_youth_learners/

Nonprofit Donates Phones to Wi-Fi-Dependent Refugees. PSFK. Disponible a: https://www.psfk.com/2016/03/refugee-phones-digital-reliance-nonprofit-donates-smartphones-to-refugees.html