Desconnectades?
L’índex català de bretxa digital
Un instrument innovador per mesurar
i reduir les desigualtats digitals a Catalunya
Què és l’índex?
«Desconnectades? L’índex de bretxa digital catalana» és un informe de recerca liderat per m4Social, el projecte d’innovació digital de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, amb el suport acadèmic de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Pretén oferir una eina per monitoritzar i comprendre millor la bretxa sociodigital a tot Catalunya.
És un instrument pioner i innovador perquè, per primera vegada, utilitza dades de fonts públiques i privades, gràcies a la col·laboració entre societat civil, administracions i sector privat.
Aquest índex permet identificar amb detall les desigualtats digitals a Catalunya, comarca per comarca, i ofereix una radiografia territorial i social del fenomen.
Quines dimensions analitza?
Infraestructura digital
Xarxa 5G, accés a internet i banda ampla, accés a telefonia mòbil.
Equipaments
Disponibilitat d’internet, telèfons mòbils, banda ampla i recursos TIC a les escoles.
Usos digitals
Ús dels serveis públics digitals com ara La Meva Salut o privats, com la banca en línia, entre altres.
Amb aquesta informació, es poden promoure polítiques i accions concretes per reduir les desigualtats en l’accés i l’ús dels serveis digitals.
Infraestructura digital
- Cobertura mitjana de xarxa 5G del 94,6%.
- Fortes desigualtats territorials: del 99,9% al Barcelonès al 20,3% a l’Alta Ribagorça.
- L’accés a internet i banda ampla és pràcticament universal (97,1% de les llars).
- La telefonia mòbil arriba al 99,4%.
Les zones rurals i de muntanya encara arrosseguen dèficits d’infraestructura.
Infraestructura digital
- Cobertura mitjana de xarxa 5G del 94,6%.
- Fortes desigualtats territorials: del 99,9% al Barcelonès al 20,3% a l’Alta Ribagorça.
- L’accés a internet i banda ampla és pràcticament universal (97,1% de les llars).
- La telefonia mòbil arriba al 99,4%.
Les zones rurals i de muntanya encara arrosseguen dèficits d’infraestructura.
Equipaments
- A les llars: accés gairebé universal a internet (97,1%) i telèfons mòbils (99,4%).
- Als centres educatius:
- 94,8% disposen de WiFi per al professorat.
- Mitjana de 55,6 ordinadors per cada 100 alumnes, amb grans diferències territorials (de 28,5 a l’Alta Ribagorça fins a 90,6 al Ripollès).
Aquestes desigualtats poden tenir un impacte sobre l’equitat educativa.
Equipaments
- A les llars: accés gairebé universal a internet (97,1%) i telèfons mòbils (99,4%).
- Als centres educatius:
- 94,8% disposen de WiFi per al professorat.
- Mitjana de 55,6 ordinadors per cada 100 alumnes, amb grans diferències territorials (de 28,5 a l’Alta Ribagorça fins a 90,6 al Ripollès).
Aquestes desigualtats poden tenir un impacte sobre l’equitat educativa.
Usos digitals
- Ús d’internet entre 16 i 74 anys: 96,8%.
- Correu electrònic: 99,4%.
- Compres en línia: 97,1%.
- Serveis públics digitals:
- La Meva Salut: només 63,6% de la població.
- eConsulta (entre +75 anys): només 10,7%.
- Serveis bancaris digitals: 84% de la població.
Els serveis digitals públics encara són lluny d’igualar la banca pel que fa a l’ús digital: han de ser més senzills i accessibles.
Usos digitals
- Ús d’internet entre 16 i 74 anys: 96,8%.
- Correu electrònic: 99,4%.
- Compres en línia: 97,1%.
- Serveis públics digitals:
- La Meva Salut: només 63,6% de la població.
- eConsulta (entre +75 anys): només 10,7%.
- Serveis bancaris digitals: 84% de la població.
These inequalities can have an impact on educational equity.
Diferències i desigualtats
Edat
Territori
Economia
Gènere
Edat
- Les persones entre 35 i 54 anys són les que més utilitzen serveis digitals.
- A partir dels 65 anys, l’ús cau de manera notable.
- Entre les persones de 75 anys o més:
- Només el 41,4% accedeix a La Meva Salut.
- Només el 45,5% utilitza banca en línia (vs. 96,7% dels 25-34 anys).
Territori
- Comarques menys poblades i de muntanya (Alta Ribagorça, Terra Alta, Pallars Sobirà): índexs més baixos en infraestructura, equipament i ús.
- Àrees metropolitanes i costaneres (Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental): nivells més alts en tots els indicadors..
Economia
Entre les persones que utilitzen serveis bancaris:
- 94% de les rendes altes accedeixen a través del canal digital.
- Només 17% de les rendes baixes.
La bretxa digital amplifica desigualtats socials preexistents.
Gènere
- No hi ha grans diferències en accés a internet, correu o compres.
- En salut:
- 65,5% de dones accedeixen a La Meva Salut vs. 61,3% d’homes.
- Pot reflectir rols de cura i gestió familiar de la salut.
L’informe també mostra com l’edat, el territori, el nivell socioeconòmic i el gènere influeixen decisivament en l’ús digital:
Les persones d’entre 35 i 54 anys són les usuàries més freqüents dels serveis digitals, mentre que l’ús disminueix significativament després dels 65 anys.
Desigualtats territorials, vinculades a la infraestructura, l’equipament i l’ús digital.
Les persones amb ingressos més alts utilitzen els canals de banca digital amb més freqüència.
Les dones consulten els serveis sanitaris amb més freqüència que els homes, cosa que reflecteix una distribució desigual dels rols de cura.
Conclusions
- La bretxa digital a Catalunya és estructural i multidimensional, i va més enllà de l’accés a la tecnologia per reflectir les desigualtats socials existents.
- Les disparitats territorials són significatives, especialment entre les zones urbanes/metropolitanes i les regions rurals/muntanyoses.
- Les poblacions d’edat avançada i les persones de zones aïllades tenen un accés i una autonomia digital limitats, especialment en els serveis sanitaris i bancaris.
- Malgrat l’accés generalitzat a Internet a les llars, les escoles de les zones rurals disposen de menys recursos TIC, cosa que pot afectar els resultats educatius.
- Les bretxes de gènere són limitades, tot i que les dones mostren una major implicació en la gestió dels serveis de salut digital.
Calen intervencions sistèmiques i col·laboratives, combinant esforços de les administracions públiques, les organitzacions socials i el sector privat per construir entorns digitals inclusius.
Conclusions
- La bretxa digital a Catalunya és estructural i multidimensional, i va més enllà de l’accés a la tecnologia per reflectir les desigualtats socials existents.
- Les disparitats territorials són significatives, especialment entre les zones urbanes/metropolitanes i les regions rurals/muntanyoses.
- Les poblacions d’edat avançada i les persones de zones aïllades tenen un accés i una autonomia digital limitats, especialment en els serveis sanitaris i bancaris.
- Malgrat l’accés generalitzat a Internet a les llars, les escoles de les zones rurals disposen de menys recursos TIC, cosa que pot afectar els resultats educatius.
- Les bretxes de gènere són limitades, tot i que les dones mostren una major implicació en la gestió dels serveis de salut digital.
Calen intervencions sistèmiques i col·laboratives, combinant esforços de les administracions públiques, les organitzacions socials i el sector privat per construir entorns digitals inclusius.
I ara què?
L’índex és una eina clau per:
Orientar polítiques i accions contra la bretxa digital.
Millorar i avaluar els serveis públics digitals.
Compartir coneixement i replicar el model en altres territoris.
Consolidar un futur Observatori de la Bretxa Digital de Catalunya: un espai estable de col·laboració entre societat civil, administracions i sector privat.