Podcàsting per l’acció social

4 febrer 2020

Temps de lectura 3 minuts

Quan surts al carrer és fàcil trobar persones que porten els auriculars posats. Si bé és cert que molta gent hi escoltarà música, probablement també n’hi haurà que estarà escoltant algun podcast. Ara mateix, Espanya és el cinquè país del món, per davant dels Estats Units, Noruega i Finlàndia, en consum de podcast, segons Digital News Report España 2019

A principis dels anys 2000 la creació de la tecnologia RSS, que permetia sindicar continguts per a poder distribuir-los a través del mateix navegador web, va fer possible que qualsevol persona pogués posar en línia els seus arxius d’àudio, creant així els podcasts.

Mp3 o ACC són els formats de so que han fet popular el podcàsting, ja que poden comprimir molt la mida del fitxer i, per tant, fan possible la seva escolta directament en línia amb una bona qualitat de so. Aquest arxiu multimèdia està pensat perquè es pugui descarregar, reproduir i escoltar en qualsevol moment i en qualsevol dispositiu.

Captura de pantalla de la web d'spotify on ofereix la possibilitat de penjar el teu podcast

Si en els seus principis el podcast era un espai “alternatiu” per a obtenir informació, actualment s’ha convertit en una eina de referència i utilitzada des de qualsevol àmbit, sense un format únic i amb tanta versatilitat que fins i tot pot incloure publicitat.
En aquests quinze anys de vida, el podcast s’ha guanyat el públic de mica en mica. El 2017 l’1,6 % de la població espanyola havia escoltat algun podcast segons EGM, mentre que a mitjans del 2019 s’ha arribat a un 30% d’usuaris d’aquest sistema.

Perquè triomfa el podcast?

“En els últims cinc anys, plataformes com Spotify han deixat d’oferir només accés a la música i s’han obert també al podcast. A això se li suma que tant a Catalunya com a Espanya estem acostumats a escoltar en aquest format. La proximitat lingüística, a més, fa que el consum de podcast creixi”, diu Miquel Pellicer, periodista i director d’innovació digital d’Interprofit. “No hi ha un sol factor que hagi fet créixer el consum de podcast, sinó que és un cúmul de factors. Hem de sumar-hi el fet que els assistents de veu ajudin a popularitzar els continguts i que les grans marques creguin en el màrqueting de veu”, afegeix.

El periodista també ens indica quines pautes podem seguir per a tenir el resultat que esperem, “primer de tot hem de ser conscients que no és un producte que arribi massivament, però si es treballen bé els continguts, s’estableixen uns objectius i som regulars a l’hora de publicar, amb el temps pot aportar resultats interessants”.

Un actor a tenir en compte que influeix en el creixement del podcast, a part d’Spotify i Apple, són webs que a més d’oferir-nos serveis són a la vegada comunitats de podcàsting. En són exemple Ivoox, SoundCloud o Podomatic que  permeten allotjar els nostres àudios de manera gratuïta i disposen d’eines per a tot el procés de creació: des de la gravació fins a la publicació i promoció del nostre programa. D’aquesta manera dissipem qualsevol dificultat tècnica i ens podem centrar en el més important: crear el nostre propi contingut.

Podcast i Tercer Sector
Podem trobar molts talls i clips sobre notícies del tercer sector en programes de ràdio generalistes, tant a Catalunya (tenint com a referent la gran tasca que fa el programa Solidaris de Catalunya Ràdio) com a Espanya. El que no és habitual és trobar podcasts focalitzats en l’acció social, que expliquin iniciatives ciutadanes, d’entitats o de la pròpia administració, i encara menys que ho facin en clau d’innovació.

Un dels grans avantatges a l’hora de produir una iniciativa pròpia és, primer de tot, la possibilitat de poder crear un producte que tingui un to fresc. Aquest fet ens proporciona la possibilitat d’arribar a un públic al qual ara mateix no hi tenim accés i, per exemple, ens permet establir aliances per crear un “producte” que des d’una perspectiva institucional seria més difícil de crear.

Cal tenir en compte també que la franja d’edat majoritària que consumeix podcasts és la de noies i nois d’entre 18 i 24 anys, un públic potencialment actiu pel que fa a la consciència social, i que alhora esdevé el “target” principal de moltes campanyes d’entitats.

Coneixeu algun podcast que pugui inspirar a les entitats del món social? Us animem a que ens els digueu i que genereu aliances per crear continguts en un format fàcil, de proximitat i de fàcil distribució.

 

Fotografia de CoWomen i extreta de  Unsplash