Un estudi realitzat en el marc del Programa ESADE-PwC de Lideratge social analitza les formes de col·laboració entre ONG i empreses d’impacte social, tot posant en manifest la necessitat de col·laborar de manera interseccional per tal de respondre als reptes socials i mediambientals actuals. Estructurat entorn d’una enquesta i l’anàlisi d’onze casos d’èxit que obeeixen quatre models estructurals, l’estudi se centra tant a subratllar els motius i objectius d’una col·laboració d’aquest tipus com a analitzar i proposar recomanacions pràctiques per desenvolupar-ne una.
La primera part del document estudia, a tall d’introducció, la importància de crear un nou paradigma que porti a col·laborar ONG i empreses de manera efectiva i a llarg termini. Els autors fan referència als Objectius de Desenvolupament, admetent que trobar solució a problemes globals i complexes, com ara la pobresa extrema i la fam, la mortalitat infantil, o la sostenibilitat mediambiental, és essencial actuar de forma igualment global i complexa a través de la col·laboració interseccional. És també en aquesta secció que s’estableixen els objectius de l’estudi: analitzar casos de bones pràctiques de col·laboració entre empreses i ONG, proporcionar exemples que inspirin a altres organitzacions, i promoure la resolució de problemes complexes i de gran escala mitjançant la cooperació.
En el segon capítol es defineixen les relacions actuals dels dos sectors, ONG i empreses, a Espanya, i es presenten els resultats d’una enquesta dirigida a responsables d’organitzacions i empreses que col·laboren de manera interseccional. Així, s’analitzen els objectius d’aquests vincles des del punt de vista de les ONG (el 92% de les quals han destacat el finançament com un dels objectius principals) i de les empreses (el 88% coincideixen que l’objectiu és aportar valor social als sectors on actua l’empresa). També s’analitzen en aquest format els mètodes de col·laboració i els formats actuals.
A continuació, el tercer capítol estudia onze casos pràctics de col·laboració, tot dividint-los per model de funcionament. A partir d’aquests exemples, l’estudi és capaç d’extraure, en el seu quart capítol, els tipus de col·laboració entre empreses i ONG de més impacte:
- Sumar esforços i guanyar eficiència de manera sostinguda: amb l’exemple de la col·laboració entre la Fundació FC Barcelona i UNICEF, que busca finançar projectes que fomentin l’educació dels nens en àrees desfavorides.
- Millorar la qualitat de la intervenció social amb competències complementàries: com és el cas de la campanya de Ferrovial i Ayuda en Acción per millorar l’accés a l’aigua per consum humà a Colòmbia.
- Generar innovació social: tal com fan IKEA i ACNUR a través del projecte BetterShelter, l’objectiu del qual és proporcionar seguretat als refugiats amb la creació de 10.000 unitats de refugi.
- Promoure canvis locals i globals: l’exemple més clar és l’organització GRI, un organisme multistakeholder d’escala mundial que promou la creació i avaluació d’informes de sostenibilitat i transparència de les empreses.
A l’epíleg, es fa una reflexió sobre les dificultats de cooperar en una societat competitiva i la necessitat de desenvolupar un lideratge cooperatiu que es basi en “la nostra capacitat d’observar i escoltar, aprendre a actuar amb tacte i a identificar punts de trobada”. Així doncs, els autors conclouen que malgrat que hi ha “forces que ens empenyen cap a l’individualisme”, com ara la precarietat laboral o les noves tecnologies, el lideratge de les organitzacions futures aprendrà a valorar la capacitat de cooperar, la qual ens farà més forts davant la complexitat dels reptes actuals.
Font: Abenoza S, Carreras I & Sureda M. Colaboraciones ONG y empresa que transforman la sociedad. ESADE, Instituto de Innovación social. Disponible a: https://www.slideshare.net/ESADE/estudio-colaboraciones-ong-y-empresa-que-transforman-la-sociedad