UN Habitat calcula que cada setmana al voltant de 3 milions de persones es traslladen a viure a les ciutats.
Les àrees urbanes són destinacions molt atractives per migrants que busquen una millor feina i una millor qualitat de vida. Tanmateix, les ciutats a més oferir oportunitats laborals també són responsables de gestionar i reduir les desigualtats que s’hi generen.
La contribució econòmica dels migrants a les ciutats és immensa, però el creixement ràpid i massiu de les ciutats pot implicar el sorgiment de reptes o problemàtiques de congestió, de distribució de recursos, de pressió en la gestió d’infraestructures, dels serveis sanitaris i de l’educació. El 2050, Nacions Unides calcula que el 75% de la població mundial viurà en ciutats, per això el concepte de ciutats sostenibles està molt present en les agendes polítiques amb la finalitat gestionar de manera eficient el creixement de les ciutats i millorar la qualitat de via dels ciutadans. A les ciutats proliferen iniciatives per limitar les emissions de CO2, la promoció d’energies renovables o sensibilitzar a la població en aspectes mediambientals. Moltes ciutats també han redissenyat les estratègies de planificació per incloure aquestes iniciatives en el marc dels seus objectius.
Cada any, la consultora Arcadia estableix un rànquing de les ciutats més sostenibles a partir de tres grups d’indicadors: població (demografia, educació, salut, ingressos…), planeta (espais verds, riscos mediambientals, contaminació de l’aire…) i economia (infraestructures, transports, desenvolupament econòmic, connectivitat…). En aquest rànquing Barcelona està situada a la 24a posició., en un llistat que encapçalen Zurich, Singapur i Estocolm.
La transició de la ciutat sostenible a la ciutat sostenible intel·ligent
Segons la Telecommunications Standarization Sector (ITU-T) una ciutat sostenible intel·ligent és una ciutat innovadora que utilitza les tecnologies de la informació i la comunicació per millorar la qualitat de vida, millorar l’eficiència dels serveis i la competitivitat assegurant que es cobreixen les necessitats actuals i futures de la població i respectant aspectes econòmics, socials i mediambientals. A Europa, el 35% de les ciutats implementen projectes sostenibles i intel·ligents i és el continent que més projectes desenvolupa per reduir la contaminació, millorar les telecomunicacions i la qualitat de vida dels seus ciutadans. La incorporació de la Internet de les coses (IoT), del Big Data i de dispositius intel·ligents a les ciutats pot contribuir, per exemple a millorar el trànsit, facilitar la identificació de places d’apartament, millorar els sistemes de transport públic, entre d’altres.
Per exemple, el programa d’investigació europeu Local4Global, va instal·lar dispositius intel·ligents en diferents semàfors a Munic, Alemanya. Els dispositius decideixen la duració dels cicles de llum verda del semàfor segons el flux del trànsit. A través d’algoritmes, son capaços de intuir factors com el número de vehicles que s’han aproximat al semàfor, quan triguen en posar-se en marxa o la situació de la circulació en altres interseccions.
La ubiqüitat i la connectivitat dels dispositius IoT per captura en temps real dades I Informació a través de sensors és la tendència del segle XXI. Revoluciona la manera com la societat, l’economia I les ciutats evolucionen. Per progressar de manera sostenible, les noves tecnologies han d’estar connectades amb els indicadors socioeconòmics i contextuals de les ciutats perquè, segons l’investigador del CIDOB, Josep Maria Coll “una ciutat massa ‘smart’ que només tingui en compte la tecnologia i l’optimització de les infraestructures sense considerar els factors i l’impacte socioeconòmic suposarà un augment de les desigualtats”.
En aquest sentit, La Nova Agenda Urbana aprovada per Nacions Unides el desembre del 2016 recull el compromís dels països membres per reorientar la planificació i la gestió de les ciutats per a posar fi a la pobresa, reduir les desigualtats, aconseguir la igualtat de gènere i promoure un creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible. La resolució també contempla l’ús de les noves tecnologies per a contribuir en la consecució d’aquests objectius.
Han sorgit iniciatives per compartir bones pràctiques que connecten les noves tecnologies amb la sostenibilitat. És el cas de la City Protocol Initiative, que documenta estàndards per sistemes de transformació de les ciutats basant-se en bones pràctiques en termes de polítiques i projectes. A Catalunya, la Generalitat ha impulsat la iniciativa SmartCAT amb l’objectiu de convertir Catalunya en una “Smart Country” de referència internacional que aprofiti l’ús de la tecnologia i la informació digital per innovar en els serveis públics, impulsar el creixement econòmic i promoure una societat més intel·ligent, sostenible i integradora.
