El passat mes de febrer, vam assistir a una sessió de Design Thinking del projecte de sensorització d’habitatges socials, en el que quatre fundacions integrades a la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i la companyia Cellnex Telecom estan treballant. Donat el bon resultat de la jornada, avui us volem parlar d’aquesta metodologia, i del que pot aportar al Tercer Sector.
Al llarg dels darrers anys, el Design Thinking s’ha anat implementant com una metodologia d’innovació per a crear productes i serveis orientats a satisfer les necessitats de l’usuari, posant-lo al centre del procés de creació (disseny centrat en l’usuari o User-centered design). Aquest mètode no és quelcom nou, atès que està molt vinculat als procediments dels dissenyadors i les seves formes de resoldre problemes; però no ha estat fins fa relativament poc temps que aquest model, que trenca amb les formes tradicionals, s’aplica per enfortir la innovació, la creativitat, millorar els serveis d’empreses i fins i tot sostenir-se en entorns incerts.
La flexibilitat del Design Thinking fa que sigui una metodologia transversal aplicable a tots els sectors. S’ha implementat en alguns centres educatius com a eina d’aprenentatge i cada cop son més les entitats del Tercer Sector que mitjançant el seu ús, desenvolupen projectes més ajustats a les necessitats reals dels seus usuaris.
Com funciona el Design Thinking?
Per aplicar-lo als nostres projectes, hem de conèixer les seves etapes. Són les següents:
1- Empatitzar
En les tècniques d’investigació de mercats, sovint hi juga en contra certa falta de familiaritat entre els usuaris i la manera en la què se’ls entrevista. Hi falta, podria dir-se, un component d’implicació i immersió en el seu entorn indispensable per experimentar-lo de primera mà i entendre millor les seves necessitats, problemes i desitjos. Entesa des del Tercer Sector, aquesta empatia es torna encara més rellevant.
2- Definir el problema i idear solucions
No es poden començar a plantejar solucions si no es té clar quins són els problemes prioritaris per resoldre. Un cop identificats a través de la primera fase d’implicació, es proposa un exercici d’interdisciplinarietat -un tret important del design thinking– en què s’aportin idees i perspectives; una posada en comú crucial per elaborar solucions innovadores.
En aquesta tasca en equip és indispensable valorar per igual tots els punts de vista i no desestimar cap idea per molt descabellada que sembli. Sovint, d’aquest tipus de pensament sorgeixen les solucions més disruptives.
3- Prototipar i testejar models tangibles
Tangibilitzar les idees ajuda a explicar processos complexos i a dinamitzar la creativitat de l’equip, ja pot ser amb un software per fer animacions, maquetes, plastilina o els clàssics post-its: és un pas imprescindible en qualsevol procés de disseny que ajuda el dissenyador a comunicar amb efectivitat els mètodes i els objectius. Funciona tant amb productes com amb serveis i processos.
A l’hora d’avaluar el prototip, tenir-lo en un format tangible enlloc de només verbal permet detectar els punts que funcionen i els que no funcionen amb més claredat, i després aplicar els canvis pertinents de manera més àgil. El concepte co-creació és clau: aquests prototips han de ser testats per l’usuari. En aquest punt, l’usuari pot tenir una imatge clara del servei que se li ofereix i aportar-ne el seu punt de vista. Cal tenir en compte que, sovint, la definició del problema resulta no ser l’adequada i s’ha de repetir tot el procés de base. És una fase repetitiva que sovint demanda retrocedir algunes passes fins a satisfer les necessitats de l’usuari. Des d’un punt de vista més ampli, aquest fet converteix el design thinking en una eina per aprendre mentre es desenvolupa, i que integra el fracàs i la repetició com una etapa natural del procés creatiu i de perfeccionament del producte o servei.
Una metodologia creativa
Segons Tim Brown, considerat mestre i creador del Design Thinking, l’enfocament estructurat d’aquest mètode fa que es generin idees i que puguin evolucionar. L’èxit recau en la nostra capacitat de ser intuïtius, d’interpretar allò que observem i de desenvolupar solucions emocionalment significatives per a aquells per a qui les estem dissenyant.
El Design Thinking és una metodologia creativa i per Tim Brown el desenvolupament de la creativitat té una important relació amb el joc. Ho explica en aquesta xerrada, en la que reflexiona sobre els processos creatius i els obstacles que els adults sovint ens imposem quan abordem les nostres idees.
Fonts:
https://www.ideo.com/post/design-thinking-for-educators
http://vixerant.com/design-thinking-para-el-tercer-sector/
http://bienpensado.com/que-es-el-design-thinking/
https://www.ted.com/talks/tim_brown_on_creativity_and_play/transcript?language=en
