Actualment, es calcula que hi ha 4,6 milions de refugiats sirians i 6,6 milions de desplaçats dins dels país. La meitat de tots ells són nens. Al març es va celebrar un congrés de tecnologia a Amman, Jordània, per debatre com la tecnologia podia contribuir a l’educació dels nens sirians durant la seva estada en els països d’acollida o en els campaments.

Durant el congrés, es van analitzar les principals barreres amb què es troben els nens sirians per accedir a l’educació i es van fixar mesures perquè les noves tecnologies contribuïssin a la superació d’aquests obstacles.

El primer repte: el desplaçament

Les escoles tenen localitzacions físiques permanents, però la població, davant d’una catàstrofe o d’un conflicte, es desplaça buscant refugi. A més, si un nen desplaçat pot accedir a una altra escola, aquesta escola podria seguir un currículum diferent o impartir les classes en una llengua diferent a la llengua materna del nen. Existeixen iniciatives d’ONGs que han desenvolupat programes educatius d’eLearning com el Can’t Wait to Learn de War Child per a nens desplaçats a causa d’un conflicte. A Jordània, un grup de desenvolupadors ha creat el software “EduWave” per facilitar l’accés a l’educació online dels refugiats que es troben al país.

El segon repte: la caiguda de l’educació

Pot ser que la tecnologia aplicada a l’educació no sempre sigui sinònim de qualitat, que els certificats atorgats a través dels programes online no compleixin amb els estàndards o que no s’aconsegueixen les habilitats i els coneixements requerits. Davant la situació de vulnerabilitat que es poden trobar els refugiats als programes d’estudi o de formació durant la seva estada en altres països, es va recomanar que UNICEF i altres ONGs especialitzades en educació creessin exàmens de certificació per acreditar als refugiats de tot el món.

El tercer repte: preservar el sentiment de la llar, la identitat

Com poden ajudar la connectivitat i les noves tecnologies als nens siris a mantenir una identitat positiva i a sentir-se part de la cultura i de les tradicions sirianes? Molts nens sirians que han fugit del país des del començament de la guerra el 2011 porten ja cinc anys fora del seu país i no se sap quan podran tornar. Molts d’ells s’han establert a països veïns com el Líban o Turquia, i aquells que viuen a zones urbanes, si poden accedir a l’educació, van a escoles jordanes, libaneses o turques. En cas d’anticipar el dia de retorn d’aquests nens al seu país natal, com podria contribuir la tecnologia a preservar la identitat, la història i la cultura siriana al “núvol”?