Recentment, a m4Social Hub hem publicat un parell d’articles (un sobre tendències en tecnologies i un altre sobre l’ús de la tecnologia fan les ONG a nivell mundial), amb continguts que hem traduït i divulgat del blog Nonprofit Tech for Good, un recurs professional que parla de l’ús de les tecnologies dirigit a entitats socials.
Avui parlem amb Heather Mansfield, creadora del blog i especialista en comunicació i captació de fons online al Tercer Sector. Al llarg dels darrers 10 anys, Heather Mansfield ha fet créixer el seu portal a xarxes socials fins a superar el milió de seguidors, a més de donar més de 100 cursos presencials sobre xarxes socials i captació de fons online pels Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Índia i l’Àsia Sud-oriental. Ha impartit més de 500 seminaris web en què ha format a més de 50.000 professionals d’entitats socials, ONG i entitats socials de tot el món. Avui parlem de la seva experiència i la seva visió sobre l’ús de la tecnologia al Tercer Sector.
nonprofittechforgood.org
1. Com vas emprendre aquest projecte? Què et va atreure al món social?
Nonprofit Tech for Good va començar com una pàgina de Myspace al 2005. En aquell moment jo n’era una gran seguidora i quan vaig veure que alguns pioners del sector social sense ànim de lucre utilitzaven els seus portals web per crear consciència sobre la seva missió, vaig pensar: “les xarxes socials ho canviaran tot.” Des de Myspace, Nonprofit Tech for Good es va estendre a Facebook i després a Twitter. Professionals i voluntaris d’entitats socials d’arreu del món van començar a contactar amb mi per preguntar-me com fer ús d’aquestes noves eines, i me’n vaig adonar que el blog – Nonprofit Tech for Good, tal com es coneix avui – era la millor plataforma per informar a la gent del sector sobre les millors pràctiques per emprar les xarxes socials.
2. També has publicat un parell de llibres: Social Media for Social Good (2011) i Mobile for Good (2014). Per què un blog i una guia de comunicacions online específica per a entitats socials?
Tot el que he après sobre la comunicació i la captació de fons online durant els últims 20 anys, ho he après de primera mà passant entre 40 i 50 hores a la setmana utilitzant Internet pel bé social. Al 2011 eren poques entitats socials les que contractaven personal per portar les xarxes, i hi havia una enorme necessitat de coneixement sobre com utilitzar-les amb eficàcia. No m’imaginava que arribaria a escriure llibres sobre aquest tema, però em va contactar McGraw-Hill (l’editorial on publico) i em va demanar que escrigués aquests llibres, perquè en aquell moment hi havia molt poques fonts que parlessin de l’ús de les xarxes socials i la tecnologia mòbil en aquest sector. Ja sigui a través dels meus llibres o del blog, el meu objectiu sempre ha estat proporcionar consells pràctics sobre tecnologia en un llenguatge planer i entenedor.
Informe global sobre les tecnologies a les ONG
3. Parla’ns sobre l’Informe global sobre les tecnologies a les ONG (Global NGO Technology Report). En què consisteix?
Aquest és el primer projecte de recerca (que jo sàpiga) dirigit a aportar dades sobre com les ONG de tot el món fan servir les tecnologies. Als Estats Units hi ha molts estudis sobre el tema, però a l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i l’Orient Mitjà n’hi ha molt pocs. Aquesta és la raó principal per la qual nosaltres – Nonprofit Tech for Good i la Public Interest Registry (l’empresa patrocinadora de l’informe) – vam llançar el projecte. Les dades dels Estats Units no són rellevants per a les ONG d’altres parts del món. És hora de fer una recerca més reflexiva sobre l’ús de les tecnologies al sector social d’arreu del món, que no representi només els països rics de Nord-Amèrica, Europa i Austràlia.
4. Des de la primera fins a la tercera edició, com ha evolucionat l’informe?
Cada any ha estat una experiència d’aprenentatge i l’informe ha millorat any rere any. Penso que la lliçó principal fins ara ha estat veure que vivim en les nostres pròpies “bombolles d’Internet”, basades en la localització geogràfica i la nostra llengua. Per això, tot i que ara Nonprofit Tech for Good té més d’un milió de seguidors a les xarxes socials, al principi va costar molt expandir geogràficament l’enquesta més enllà dels Estats Units i del públic anglosaxó, que és el públic que em segueix a les xarxes socials.
“Vivim en les nostres pròpies “bombolles d’Internet”, basades en la localització geogràfica i la nostra llengua”
El segon i tercer any, ja teníem l’enquesta i l’informe disponibles en castellà, portuguès, francès i àrab, i així ens vam expandir. Per altra banda, i encara més important, vam llençar un model d’associació. Col·laborem amb organitzacions tecnològiques d’arreu del món que ajuden a promocionar l’enquesta a les seves comunitats (les seves “bombolles d’Internet”) per augmentar la diversitat de participants, i així la diversitat de les dades. Essencialment, fem ‘crowd-sourcing’ amb l’enquesta i l’informe. Pel que jo sé, això no s’havia fet mai. He de felicitar al Public Interest Registry per patrocinar l’informe; per reconèixer la necessitat i el valor de les dades i per fer una inversió financera en el projecte. La participació dels col·laboradors és gratuïta i, a canvi de la seva ajuda en promoure l’enquesta, les entitats tenen accés exclusiu a les dades de com les ONG empren la tecnologia al seu país. Més que pagar tots per elaborar la nostra pròpia enquesta i informe, posem el projecte en comú per dur-lo a terme col·lectivament. Crec que és molt bona idea.
5. Tot i que la situació depèn del país, hi ha alguna similitud entre entitats socials? Hi ha alguna dificultat comuna?
Sí, les entitats socials són semblants a tot arreu. Les porten persones apassionades, que no tenen bons sous y que han de fer miracles en la comunicació i la captacióde fons online amb un pressupost baix o nul.
6. Com veus l’evolució de les xarxes socials i la comunicació online en els diferents continents? Què poden aprendre les entitats de tot el món de les entitats dels EE.UU.?
Les dades continentals són més importants que les dades globals mitjanes. L’ús de la tecnologia que fan les ONG de l’Amèrica Llatina és totalment diferent del que en fan les dels EE.UU. Per exemple, als Estats Units el correu electrònic és l’eina de captació de fons amb més potencial; probablement, degut al fet que les ONG dels EE.UU. van començar a utilitzar eines de màrqueting al correu electrònic, com ara Constant Contact i MailChimp, a finals dels 1990. És la nostra experiència tecnològica. Així és com vam entrar a Internet i al comerç de masses. A l’Amèrica Llatina, el correu electrònic és l’eina menys emprada, perquè la majoria de les ONG no van començar a emprar activament Internet fins la dècada passada. Les xarxes socials i les aplicacions mòbils són les seves eines de comunicació més populars. Abans hi havia molt poques ONG de països en desenvolupament que participessin en l’enquesta, però gràcies a l’expansió dels nostres col·laboradors any rere any aconseguirem més dades continentals. Aquesta és la utilitat més rellevant de l’informe.
Els nostres informes: Baròmetre i estudi DEP
7. Un informe recent sobre la necessitat de TIC a les entitats catalanes revela que, tot i que les entitats socials són conscients de que les tecnologies representen una oportunitat, la seva implantació no es percep com a un element d’estalvi, sinó com un cost sovint inassumible. Què ens diries?
Què podria dir sinó ser cruament honesta? Aquesta és una manera de pensar desactualitzada que fa que moltes entitats socials continuïn estancant-se enlloc de ser pioneres i tenir èxit en el futur. Invertir en tecnologia és un deure per a les organitzacions que vulguin sobreviure als propers 5-10 anys.
“Invertir en tecnologia és un deure per a les organitzacions que vulguin sobreviure als propers 5-10 anys”
8. Un altre informe català anomenat “Baròmetre 2017” descriu que, tot i que el 61,8% de les entitats socials tenen un departament o una persona a càrrec de les TIC, només el 8% de tenen personal d’innovació. Quin seria el teu consell?
No estic gaire familiaritzada amb el terme “personal d’innovació” (cada país és diferent), però diré que les entitats que tenen millor comunicació i campanyes de captació online inverteixen en contractar gent creativa amb coneixements pràctics en tecnologia. Treballar la comunicació i la captació de fons online no és una professió tecnològica; és una professió que requereix excel·lents habilitats de redacció, experiència pràctica en el disseny gràfic i passió per “treballar” Internet, a més d’un sentit intuïtiu del poder de l’Internet d’avui i el del futur.
Observacions finals i futur
9. Quin és el principal consell que donaries a les entitats socials sobre la innovació tecnològica i xarxes socials?
El portal web d’una entitat, les campanyes de màrqueting per correu electrònic i les pàgines de donatius són les eines més importants. Si el disseny del web és antiquat i no és compatible amb el mòbil, perds. Si no envies de manera regular correus amb fulls informatius o un blog, no captes tants diners com podries. Si el teu web de donatius no està dissenyada per a un ús simple i ràpid, l’estratègia de captació falla. Aquests són els punts essencials. Moltes entitats socials socials encara es troben amb aquest tipus de dificultats.
10. Per a les entitats socials que tot just estan començant, quant de temps es triga a enlairar la captació de fons online?
Francament, és qüestió de xifres. Quants més subscriptors i seguidors tinguis, més èxit tindràs en la captació de fons online. Si la teva marca online (web, email, xarxes socials, etc.) no té una aparença professional ben dissenyada, les xifres trigaran molt temps en créixer. Durant els darrers 20 anys he vist anar i venir moltes entitats socials, però les que han superat la prova del temps són les que han invertit en tecnologia, en comunicació i en captació de fons online.
“Si la teva marca online (web, email, xarxes socials, etc.) no té una aparença professional ben dissenyada, les xifres trigaran molt temps en créixer”
11. En quines tendències haurien de pensar les entitats socials? Quines són les tendències que esclataran al sector durant els propers anys?
Per ser honesta, no sóc amiga de les prediccions. Podria dir que la intel·ligència artificial (IA), l’Internet de les Coses (IoT) i la realitat virtual (això sona emocionant i futurista), però la gran majoria d’entitats ni tan sols te encara la tecnologia bàsica. Un cop les entitats socials tinguin els elements essencials (un web ben dissenyat, campanyes de màrqueting per correu electrònic, crowdfunding, un blog, publicitat a Facebook, etc.) podran començar a pensar en ser pioneres de la propera revolució tecnològica. D’altra manera, les noves eines no seran més que una distracció 😉
Entrevista original en anglès: Entrevista Heather Mansfield
