“Una societat uniformement pobra té una sèrie de dificultats, però una societat dualitzada planteja reptes vinculats amb la comunitat i la cooperació“. Amb aquesta frase i referències a la diversitat, la salut mental, la interoperabilitat i la col·laboració público-social, Sònia Fuertes, Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, ha donat la benvinguda a la Jornada Estratègica “Les ciutats davant el canvi tecnològic i social” d’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, el passat 31 de gener al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.
La jornada ha girat al voltant de la capacitat diagnòstica i d’acció ràpida del món local davant problemàtiques discriminatòries que esdevenen estructurals i la necessitat de dotar els municipis de prou capacitat de lideratge per a generar un canvi coordinat, coherent i efectiu.
Des de m4Social de la Taula del Tercer Sector ha estat una experiència molt enriquidora valorant molt especialment la manera com s’articulen i s’organitzen aquestes capacitats municipals: tots els projectes presentats han trobat un gran aliat en els plans de transformació digital i en eines basades en la disminució de la bretxa digital, la interoperabilitat de dades i la distribució dels recursos segons les dades recollides a través de dispositius digitals.
Experiències municipals internacionals
A través de tres ponències en línia s’han compartit bones pràctiques de les ciutats de Manchester, Lió i Milà on s’han abordat temàtiques tan sensibles per al tercer sector social català com són la gestió i utilització de les dades per a la millora de la comunitat; la participació i la col·laboració entre entitats locals i administracions; la facilitació de sistemes que permetin la interconnexió d’aquestes dades i la comunicació entre societat civil, sector social especialitzat i administració en el disseny i aplicació de polítiques públiques.
Beena Puri, responsable d’Associacions i Innovació digital de l’Ajuntament de Manchester, ha parlat de la realitat municipal de la ciutat i del seu Programa d’Inclusió Digital en una regió amb molta població sènior: “L’exclusió digital és exclusió social perquè l’accés a dispositius i entorns digitals et proporciona una informació única i rica que, en els temps que corren, no pots obtenir enlloc més”, ha explicat.

Jornada estratègica Acord Ciutadà.
Amb una perspectiva de canvi ecosistèmic, des de Manchester s’han iniciat tres projectes: reducció de la bretxa digital; estratègia de benestar en el dia a dia, un projecte co-dissenyat amb la comunitat; i campanya de sensibilització de l’empremta digital acompanyada de la creació d’un clúster d’empreses, entitats i representants comunitaris en la defensa de la utilització ètica de l’espai digital. “L’impacte que generem és més gran que la suma de les nostres parts: amb les iniciatives locals influïm el govern central que, al seu torn, té influència en la indústria i en la priorització de polítiques”.
El cas de la ciutat de Lió, presentat per Renaud Payre, vicepresident de la metròpoli de Lió, comissionat en habitatge, allotjament social i polítiques socials de la ciutat, s’ha exposat un projecte metropolità de solidaritat per crear una ciutat hospitalària i inclusiva posant el focus en la joventut. Amb una anàlisi acurada de les accions empreses fins ara, Lió s’adona que les seves polítiques per la millora del benestar són poc efectives i que cal activar nous dispositius per combatre la pobresa. S’inicien diferents pilotatges enfocats a l’habitatge inclusiu, la renda mínima per joves, la inserció laboral i la creació d’un alberg d’urgència. Gràcies a aquests projectes, des de la ciutat de Lió s’ha pogut influir en les polítiques d’habitatge en l’àmbit europeu on s’està treballant per tal de reforçar la normativa que garanteixi els lligams entre ocupació i habitatge.
Des de Milà, Layla Pavone, directora de l’Equip d’Innovació Tecnològica i Transformació Digital de l’Ajuntament de Milà, ha explicat la necessitat de transformació d’aquesta ciutat d’1,4 milions d’habitants amb un 30% de població estrangera. La voluntat de l’ajuntament ha estat sempre d’implicar la població en aquest procés de transformació digital que té també, en la bretxa digital, un dels seus reptes més grans.
A Milà les prioritats són la transició digital i ecològica, el disseny d’un ecosistema urbà digital i la ciberseguretat. Gràcies al suport de l’Institut Politècnic de Milà s’ha creat una plataforma que està recollint totes les dades de la ciutat (en relació amb aparcaments, població, recollida diferenciada de deixalles, etc.) i s’està intentant generar un espai d’interoperabilitat per poder posar-les en comú amb altres serveis públics (drets socials, serveis ambulatoris, serveis sociosanitaris…) des d’una perspectiva inclusiva, aprofitant que la ciutat serà capital dels Jocs Paralímpics l’any 2026.
Taula rodona compartida entre municipis i entitats: projectes interessants i poca comunicació
La principal conclusió de la taula rodona que ha posat punt final a l’acte, amb la participació de representants de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, representants d’entitats socials i moderada per la Taula del Tercer Sector, ha estat que tant des del món local com des del tercer sector s’estan duent a terme iniciatives amb un impacte social immediat, positiu i de gran influència en la qualitat de vida de les persones. Tot i això, aquest impacte encara és difícil de mesurar i també és difícil d’escalar: no existeixen eines de comunicació entre municipis o entre municipis i el tercer sector.

Jornada estratègica Acord Ciutadà.
Tant les entitats com les persones representants dels municipis han insistit en la tasca del tercer sector com a col·laborador imprescindible per a qualsevol política social reiterant la necessitat de compartir dades, de millorar l’accés als serveis, i de millorar el finançament i els espais de participació del tercer sector en la vida pública local.
Reptes i oportunitats
La soledat no desitjada, l’educació inclusiva, la necessitat de coordinació público-privada-social en polítiques d’habitatge, la necessitat d’acompanyament cap a un envelliment digne i actiu, la participació comunitària garantida independentment de les capacitats de la persona i la bretxa digital han estat els temes recurrents durant tota la sessió que ha finalitzat amb la reflexió sobre la possibilitat de diagnosi, transformació i acompanyament proper i ràpid que té el món local en relació amb la comunitat.