La Fundación Tecnologías Sociales – TECSOS, és una organització sense ànim de lucre creada l’any 2002, a través de l’impuls conjunt de la Cruz Roja Española i la Fundación Vodafone. TECSOS afronta les necessitats i respostes socials mitjançant la innovació tecnològica a través de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de manera responsable, contribuint a la millora de les competències de les persones, prestant especial atenció a les més vulnerables..

Des de m4Social, parlem amb Julián Andújar, director gerent de la Fundació Tecsos, i reflexionem sobre com generar un impacte real i sostenible, donant resposta als reptes socials amb solucions tecnològiques innovadores.

• L’objectiu de la Fundació TECSOS és construir una societat per a totes les persones amb tecnologia adaptada per a cadascuna d’elles. Com treballeu per a fer-ho possible?

Una de les claus per a dur a terme la nostra tasca és el model de col·laboració pioner establert entre les dues entitats que sustenten la Fundació, el qual ens permet sumar el coneixement social, estar prop de les necessitats i les persones beneficiàries gràcies a Cruz Roja Española, així com comptar amb el coneixement i les capacitats tecnològiques aplicades a fins socials que és aportat per la Fundación Vodafone. Així, disposem d’equips multidisciplinaris, on persones enginyeres i professionals de l’àmbit social treballem de bracet per a abordar els projectes i activitats que duem a terme.

Per a tenir èxit i que la innovació arribi a convertir-se en solucions útils, hem d’estar molt prop de les necessitats de les persones a les quals ens dirigim per a conèixer la seva realitat, què pensen, què senten i quin és el context. Donar resposta a aquestes preguntes és possible gràcies al coneixement i experiència de Cruz Roja en l’atenció a les persones, així com el contacte amb la resta d’entitats d’usuaris amb les quals col·laborem.

Tenir en compte la necessitat de les persones com a eix central del projecte és essencial per a evitar desenvolupar solucions tecnològiques excel·lents, però que manquin d’utilitat, no siguin acceptades per les persones o no siguin sostenibles en el temps. Sempre tenint en compte que l’objectiu últim és empoderar a les persones, i que la tecnologia sigui un facilitador per a fomentar la seva autonomia personal.

• Enguany, celebreu el vostre 20è aniversari. Quin balanç feu de l’aconseguit fins ara? Com s’ha transformat la missió o la visió de la Fundación al llarg d’aquests 20 anys?

La  societat de fa 20 anys és molt diferent del món actual en el qual vivim. En aquells moments començava una digitalització de la societat que començava a abastar tots els àmbits del nostre dia a dia. No obstant això, l’àmbit social vivia d’esquena a aquesta revolució. Des de la visió que la tecnologia i la innovació també podien donar respostes a reptes socials i millorar la qualitat de vida de col·lectius vulnerables, es decideix crear la Fundació. Ha passat ja molt temps d’allò i aquesta digitalització de la societat s’ha accelerat, ens enfrontem a reptes cada vegada més complexos i on la tecnologia ens ofereix noves capacitats i pot ser una aliada.

Durant aquesta trajectòria s’han dut a terme més de 35 projectes, s’ha arribat a milions de persones a través de canals digitals, d’àmbit tant nacional com internacional,  s’han realitzat més de 28 publicacions, s’han rebut desenes de reconeixements externs, però del que més orgullosos ens sentim és que més de 150.000 persones hagin vist millorada la seva qualitat de vida gràcies als projectes transferits.

Per tot això, tant el context actual com els resultats d’aquests 20 anys, ens reafirmen en què la missió continua més vigent i cobra més rellevància, si cap, la tasca que es fa des de la Fundación.

• Quins són els projectes més destacats que teniu en marxa actualment? Podeu parlar-nos d’algun d’ells?

El futur més immediat demana avançar en el manteniment de les persones en el seu entorn de manera accessible, autònoma i segura a través de la línia de treball denominada Future Home: la llar que et cuida. Aprofitant les oportunitats que ens ofereixen tecnologies emergents, com a sensors connectats a Internet per a detectar riscos en el domicili davant situacions d’emergències com caigudes, augment de fragilitat o monitorar les condicions ambientals de l’habitatge davant situacions de pobresa energètica.

Els reptes que afronta el servei ara impliquen aprendre de la rutina. Si una persona que sol despertar-se a mitjanit per a anar al bany triga molt a tornar, podria haver-se caigut. Per això, TECSOS treballa en què els dispositius, gràcies a algorismes d’Intel·ligència Artificial, aprenguin a activar-se de manera autònoma, en aquests casos, sense que la persona hagi d’interactuar amb el polsador.

• Què fa que la tecnologia sigui una eina tan útil per a afrontar les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat i donar una resposta social? 

La tecnologia pot ser una eina al servei de la innovació social. La innovació no té per què anar associada sempre a tecnologia, això és cert, però si ens fem la pregunta de què ens pot aportar jo crec que ràpidament estarem tots d’acord que ens pot aportar eficàcia, eficiència, qualitat, arribar i cobrir necessitats que sense ella no podríem cobrir. Tot això, sempre tenint en compte que s’aplica adequadament, perquè la tecnologia per si mateixa no és bona o dolenta, depèn de com s’apliqui. Ara bé, si posem sobre la taula tots aquests aspectes, ningú estaria en contra de beneficiar-se d’aquestes bondats que ens pot oferir la tecnologia.

Hi ha un debat sobre la robòtica social. Jo crec que la tecnologia ha de ser un complement i t’ha de permetre acostar-te més a la persona, sense perdre el costat humà. Hi ha un projecte de videoatenció que en el seu moment Cruz Roja ja va posar en servei. S’utilitza el televisor per a tenir una videoconferència amb la persona cada setmana i s’aprofita aquesta sessió per a fer una estimulació cognitiva, per als qui no poden desplaçar-se a un centre per a fer-lo. La sensació que té la persona és que un voluntari ha estat assegut davant seu al sofà, donant la sessió. Això és el que et permet la tecnologia. Poder estar més a prop d’aquesta persona gràcies a ella.

• Creieu que des del tercer sector social estem aprofitant prou les possibilitats que ofereix la tecnologia per a donar resposta als reptes socials?  

Una mica per la nostra experiència i pel que reflecteixen els informes, la foto que tenim del tercer sector quant a la introducció de les noves tecnologies, no és una foto de la qual podem estar molt orgullosos. Si ho comparem amb altres sectors com el sector empresarial, anem una miqueta per darrere i tenim molt a fer, i aquests canvis no són canvis senzills de fer moltes vegades.

Quan parlem de la digitalització de les empreses del tercer sector no es tracta d’introduir tecnologia per introduir: lliurar als empleats un telèfon intel·ligent, comprar servidors… La transformació digital demana fer una reflexió estratègica: fer-nos preguntes com què fem, com ho fem i veure com podem millorar-ho i incorporar com una eina la tecnologia. Aquesta és l’aproximació adequada, però no és senzill.

L’associació espanyola de fundacions va publicar l’any passat un informe recollint el grau d’implantació de les tecnologies en el tercer sector i hi havia dades, a la meva manera de veure, bastant preocupants. El 75% de les petites fundacions, que tenen menys de 500 mil euros de pressupost, treballen encara en analògic, és a dir, no han iniciat cap procés de transformació digital. Si bé és cert que en aquestes fundacions més petitones és més fàcil escometre-ho perquè hi ha menys resistència al canvi, es requereix una reflexió estratègica per a alinear a poc a poc tots els equips de treball, des de la presidència, patronats, equips de treball… i estar oberts a les noves maneres de treballar amb un enfocament on les noves tecnologies puguin aportar.

La tecnologia té un vessant de gestió interna de la mateixa organització i aquí crec que el tercer sector té un avantatge. Podem rebre suport de moltes empreses privades que faciliten llicències. Nosaltres, a la Fundació, tenim acords amb Microsoft, Google i moltes altres organitzacions que ens faciliten a un cost molt reduït o fins i tot sense cost, aquestes tecnologies. Després estan les tecnologies que ens ajuden en la intervenció i a arribar als nostres beneficiaris, als nostres usuaris. Aquí, tenen molt a aportar, sens dubte.
Fa uns anys, podíem dir que la tecnologia era un valor afegit, però ara diria que és una cosa imprescindible, és una cosa ja de supervivència de les organitzacions. No ens podem plantejar que una organització visqui en analògic en una societat digital.

• Què cal tenir en compte a l’hora de desenvolupar una solució innovadora que generi un impacte real en la societat?

A més de tecnologia i innovació, en el nostre cas intentem recollir un altre tipus d’aspectes. La innovació en si mateixa potser no té la capacitat de transformació que tots busquem, que al final és l’objectiu: canviar les coses.

El primer dels elements que tenim en compte és l’abast perquè si és molt reduït, la capacitat de transformació serà molt petita. L’altre aspecte important és l’impacte que tindràs, entenent impacte com la capacitat de canviar la vida de les persones. I l’últim element és el de la sostenibilitat. Si tenim en compte tots aquests components, és quan realment transformem i canviem les coses.

• Des de la vostra experiència, quins creieu que són les claus per a innovar en matèria tecnològica i social?

Per a nosaltres hi ha una clau -i fixa’t que t’ho diu un enginyer i tots a l’equip som enginyers-: que la tecnologia al final és una eina. I, de fet, perquè tinguin èxit aquests projectes i fer solucions que siguin útils, ha de ser així. Si no, et quedes en la part superficial de la tecnologia i perds de vista quin és l’objectiu, que és la persona.

A diferència d’altres projectes d’innovació tecnològica, a TECSOS no es perd de vista la necessitat de la persona i la utilitat real del que s’està desenvolupant, per la qual cosa la tecnologia es converteix en una eina al servei de les necessitats de les persones, per a aconseguir el canvi real en el seu dia a dia i millorar el seu benestar.

• La revolució digital també pot generar desigualtats o exclusió social en forma de bretxa digital. Quins passos podem donar per a prevenir-la, reduir-la i garantir que l’accés de totes les persones a les TIC sigui una realitat?

És una de les missions que tenim a la Fundación: ser punta de llança, anar obrint el camí per a introduir aquestes tecnologies en col·lectius en situació de vulnerabilitat als quals si no, potser, mai arribarien. I divulgar els beneficis que tenen, sobretot per a les administracions públiques. En el moment en què entra l’administració pública, el sector privat va darrere. En el pla estratègic de la Fundación el veiem com un far per a convertir-nos en un referent al qual tots els stakeholders que participen en aquest àmbit mirin, per a anar obrint el camí i arrossegar-los. Tenim en els nostres objectius que això s’universalitzi, que no es quedi en un pilot.