Nereida Carrillo, periodista i consultora en comunicació digital va ser qui va moderar la primera taula rodona, que es va centrar en criteris d’accessibilitat digital i dispositius accessibles. L’acompanyaven a la taula: la instructora en tiflotecnologia i Braille de l’ONCE-CIDAT Catalunya Vanessa Gonzalez, el CTO de CodeFactory Ferran Gallego, el director d’accessibilitat a AGILS Joan M. Gil i el Business Development Manager de Cisco Services Donald De Witte.
Internet i les tecnologies, amb tot el que impliquen avui en dia, han de ser per a tothom, però encara avui no ho són. Des de fa dècades el consorci de la World Wide Web està treballant en el desenvolupament de pautes d’accessibilitat web, que juntament amb el desenvolupament dels dispositius electrònics, ha de promoure aquesta accessibilitat. En aquest sentit, quan a la taula es va demanar quins eren els principals problemes que es troben els usuaris cecs, Vanessa González va dir que la diversitat del col·lectiu dels invidents fa que la naturalesa de les barreres també sigui diversa. Tot i això, va remarcar que les 2 principals eren: l’accés als dispositius, que a vegades no estan pensats per fer-se servir de maneres alternatives (per exemple les pantalles tàctils), i l’accés als continguts, plantejats amb una estructura incompatible amb els lectors de pantalla.
Respecte al sector empresarial, es va plantejar llavors per què les empreses han d’apostar per l’accessibilitat. Segons Ferran Gallego, hi ha vàries empreses que sí que la tenen en compte. Així, tots els mòbils tenen opcions d’accessibilitat a l’apartat de configuració del seu menú; el problema rau en el disseny de les aplicacions, que no estan preparades i, responent al plantejament, haurien d’apostar per accessibilitat per 3 motius: primer, per qüestions ètiques; segon, perquè donat que no n’hi ha gaires, suposen una oportunitat d’èxit en el mercat; i últim, perquè una normativa cada cop és més exigent que ho anirà demanant progressivament (com a inversió).
Com a element important per a superar els dèficits principals en accessibilitat, Joan M. Gil va dir que la formació a empreses i entitats és un factor clau, ja que la població és molt diversa i fa falta coneixement per superar totes les barreres que presenten tant els dispositius com els continguts. Segons Donald De Witte, com a exemple d’indústria, des de ‘Cisco‘, és crear el producte base o els ‘còdecs’ (de l’anglès coder/decoder, codificador/descodificador) i es deixa en obert que permet que el desenvolupament de les aplicacions pugui tenir-ho en compte.
Pel que fa al cost que li suposa a la indústria desenvolupar productes accessibles, Vanessa González i Ferran Gallego van coincidir a dir que la clau és el punt del procés pel qual es comença a pensar en l’accessibilitat i també en la usabilitat universal, perquè quan abans es cobreixin les necessitats de tothom, millor serà la sortida al mercat i més econòmic serà el producte. És molt més costós intentar fer accessible un producte que d’entrada no ho és. En aquest sentit, Joan M. Gil va remarcar la importància de fer consultes i proves amb usuaris des de l’inici i Donald De Witte va explicar que a Cisco, hi ha un fons que es destina a idees interessants, on poden cabre projectes d’aquest tipus.
Entrant en matèria, quan a la taula es va plantejar sobre els criteris d’accessibilitat, Vanessa González va explicar que el consorci encara hi està treballant, però que ja hi ha grans empreses que estan apostant per l’accessibilitat, fent productes que integren les eines adients com perquè els desenvolupadors d’aplicacions vagin en la mateixa direcció. I no per qüestions ètiques només, sinó perquè hi veuen un nínxol en el mercat. Donald De Witte va posar com a exemple l’empresa Apple, que efectua els controls adients en cada moment del desenvolupament dels seus productes.
Per altra banda, Ferran Gallego va dir que moltes de les aplicacions que no són accessibles pertanyen a serveis molt bàsics, moltes de l’administració pública i, que en aquest sentit, el que cal és que es deixi de parlar de criteris i es comenci a parlar de requisits. Si l’accessibilitat és un requisit, caldrà tenir-la en compte per llei. Per a millorar la normativa, Vanessa González va plantejar que l’administració i la indústria haurien de trobar un espai comú que els hi permetés crear normatives assumibles. Enfront de la visió utòpica del repte que això suposa, Ferran Gallego va recordar que, en temàtica de riscos laborals, hi ha hagut una progressió enorme respecte els darrers anys, recomanant a l’administració un plantejament similar.
Nereida va demanar finalment per les assignatures pendents en accessibilitat a les TIC. Vanessa González va dir que per a moltes aplicacions, els canvis que cal fer per a ser compatibles amb els dispositius d’adaptació per a discapacitats que existeixen avui en dia, són molt senzills. El Joan M. Gil va posar l’exemple de la llengua de signes. Així, tant desenvolupadors com responsables de projectes han de tenir formació i conèixer els criteris d’accessibilitat. També el públic general, que per exemple no sap que les imatges poden incloure etiquetes descriptives per a cecs. A més a més es poden fer servir eines que no són dissenyades especialment per cap tipus de limitació física ni cognitiva, però que simplement arriben a més gent: la videoconferència, o la tauleta en lloc de l’ordinador. Donald De Witte va recordar que aquesta és la manera més directa i econòmica. Altres exemples com la descripció de continguts per veu i, més recentment la introducció de continguts per veu, han aportat millores per a tota la societat. Vanessa González, va tancar aquest punt expressant que, les persones que pateixen alguna discapacitat, el que volen és, dins el que són les seves limitacions, poder fer el que fa tothom en qüestions tan senzilles com saber quan arriba l’autobús o poder anar al supermercat, i encara que s’ha avançat molt en els darrers anys, encara hi ha gent que es queda fora.
Moltes de les aplicacions que no són accessibles pertanyen a serveis molt bàsics, moltes de l’administració pública i, que en aquest sentit, el que cal és que es deixi de parlar de criteris i es comenci a parlar de requisits.
Arribat el moment del col·loqui amb el públic, diversos aspectes van anar sortint a la taula. Un d’ells, l’accessibilitat universal. Malgrat que hi ha diferències entre països pel que fa a la normativa, les aplicacions poden arribar a tothom. En aquest sentit, els EEUU, un dels països que més produeix, té una legislació molt estricta, i això ha portat un benefici internacional. També es va parlar de l’ús de la intel·ligència artificial, per la qual segons Donald De Witte, la indústria hi està oberta. El que va causar més interès segons els comentaris dels diferents assistents va ser, per una banda, el plantejament que actualment tenim una legislació massa permissiva; donat que no hi ha obligació de complir els criteris d’accessibilitat, es queden molt bones idees pel camí. Per altra banda, la manca de comunicació .Gil va ser que hi hagués una entitat de referència, especialitzada en accessibilitat, que agrupi totes les necessitats de tota la societat.
Consultar la crònica de la segona taula rodona del m4social Day.
