m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, ha presentat avui l’informe ‘Internet, dret fonamental: estudi per analitzar el marc legal existent i possibles iniciatives entorn de la reclamació de l’accés a Internet com a dret fonamental’. El document, elaborat per l’Observatori DESC i femProcomuns, planteja diverses recomanacions perquè les administracions, la mateixa Taula del Tercer Sector i el conjunt de les entitats socials actuïn perquè el dret a internet sigui efectiu. També proposa accions que enforteixin el marc legal necessari perquè l’accés a Internet sigui reconegut com a dret fonamental i, a més, repassa com es garanteix aquest dret en altres països que són una referència internacional.
m4Social insisteix en la reclamació del reconeixement d’aquest dret que considera que és “absolutament imprescindible” perquè tenir connexió a Internet condiciona clarament l’accés a altres drets essencials, com l’educació, el treball, la salut, la participació o la relació amb les administracions. Gairebé un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. “A Catalunya i a l’Estat espanyol ens hem de posar les piles perquè l’accés a Internet sigui universal, per a tothom sense excepcions. Els exemples internacionals haurien de ser una referència perquè a casa nostra l’accés a la xarxa sigui reconegut com un dret fonamental, garantit i exigible” ha reclamat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.
Entre les diverses propostes, l’informe planteja al govern espanyol i als grups parlamentaris de les Corts una reforma de la Constitució per introduir el dret a Internet com a dret fonamental i crear un pla de capacitació digital per superar la bretxa digital. A l’executiu català que promogui també una campanya que fomenti les habilitats TIC i a les administracions locals que instal·lin en els municipis la wifi4EU que garanteix la connexió wifi gratuïta en llocs públics, aprofitant el suport d’aquest programa de la Unió Europea. En el cas de Barcelona, apunta que podria participar en una proposta perquè la infraestructura pública de fibra que pugui ser utilitzada per la xarxa procomuna i per les iniciatives socials i comunitàries.
Pel que fa a les propostes per al tercer sector social, es recomana que les entitats socials pressionin el Govern per aconseguir un bo social digital per a les llars en situació vulnerable, modificar normatives en l’àmbit català per assegurar el dret d’accés a Internet i impulsar cursos de capacitació digital als centres de l’administració pública (escoles, centres cívics i biblioteques) per als col·lectius amb més dificultats.
L’estudi s’ha presentat dins l’m4Social Day, amb el lema ‘Internet, dret fonamental’ on s’ha donat a conèixer el cas d’Estònia amb la ponència de Hille Hinsberg: “La connectivitat és una necessitat. L’accés universal a internet és la base perquè ciutadania, empreses i administracions participin d’una governança democràtica. Cal que hi hagi una massa crítica amb capacitats tecnològiques per accedir a un entorn fiable i d’alta velocitat.” Les plataformes per al debat públic són les xarxes socials però no són gratuites i suposen un risc perquè l’automatizació i els algoritmes manipulen el contingut. Estònia ha buscat una manera segura de participació i d’accés a serveis, tant públics com privats, que no es basi en la identificació mitjançant corporacions oligàrquiques com Facebook o Twitter i han creat la identitat digital sòlida. A través d’una bona identificació digital la participació ciutadana és major perquè és més segur.
A la presentació de l’estudi de pobresa de dades de Gran Bretanya, Patricia Lucas ens explica que “La gent amb menys ingressos té menys possibilitats de tenir una bona connexió perquè no es poden permetre una connexió de banda ampla. Si tens menys poder adquisitiu tens menys accés a tasques més competitives. La pobresa de dades és l’impossibilitat d’accedir a una banda ampla segura, suficient i privada per cobrir les necessitats essencials, i 1 de cada 7 persones a Escòcia i Gal·les viuen aquesta realitat.” i Rosa Robinson reclama que: “La recerca mostra que les accions estan limitades a donar solucions tecnològiques que inclouen donacions de dispositius però no de dades. Es necessiten més punts d’accés wifi i preus socials de banda ampla. També necessitem més recerca per entendre quina és l’escala d’aquesta problemàtica i per desenvolupar solucions escalables d’acord a les dimensions de la pobresa de dades.”
També hi ha hagut una taula rodona amb representants de l’administració, del sector acadèmic i d’empreses de telecomunicacions i del tercer sector. En aquest debat, Ricard Faura, cap del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya ha comentat que “S’ha parlat del potencial de la identitat digital. A Catalunya, es va intentar potenciar l’identitat digital sobirana que permetria que la ciutadania tingui capacitat d’intervenir i tenir els seus drets digitals i la seva identitat protegida.” i Carina Lopes, directora Digital Future Society Think Tank a la Barcelona Mobile World Capital Foundation, ha reclamat que “Tenemos que prestar atención al impacto de la digitalización en los colectivos más vulnerables. Que la realidad sea cada vez más digital mientras no se solventa la brecha digital, aumenta su vulnerabilidad.”
Per part de l’administració, Lluís Torrens, director d’Innovació Social a l’Ajuntament de Barcelona, ha afirmat que “La pandèmia ha aflorat la bretxa digital. L’administració ha de ser proactiva i detectar les necessitats dels col·lectius en situació de vulnerabilitat i garantir connectivitat, equipament i capacitació digital.” i per part de l’empresa privada, Julián Vinue, gerent d’Innovació Digital i Relacions Institucionals a Telefónica, ha afegit que “Si la connectivitat és el primer factor per accedir al món digital, l’alfabetització és el segon i estem compromesos per capacitar les persones per a les professions del futur. No podem oblidar l’accessibilitat.”
Liliana Arroyo, investigadora a l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, ens explica que “L’element diferencial clau és entre l’ús i la qualitat d’ús. Cal garantir la qualitat d’ús, és a dir, que tinguis la capacitat de poder posar les eines al servei de les aspiracions vitals, amb maduresa. “Hem de garantir la capacitat però l’hem d’exigir? Hi ha d’haver una alternativa analògica fins que no podem garantir el 100% d’ús de tota la població perquè sinó encara sumem més vulnerabilitat a aquests col·lectius. Penso que la capacitació i l’acompanyament han de servir perquè l’accés a internet no sigui la barrera del segle XXI. Podem tenir persones que no siguin nadius digitals, sinó orfes digitals”.
En relació al paper del Tercer Sector, Xavier Trabado, representant d’m4Social a la Junta Directiva de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya: “Tenim un gran repte que l’informe posa de relleu: ajudar a la societat a caminar endavant. Tenim deures d’incidència política i de legislació i en paral·lel, necessitem un full de ruta global i mesures per abordar aquesta problemàtica i alfabetitzar els col·lectius més vulnerables.”
Les conclusions i recomanacions que es plantegen a l’informe serviran perquè des d’m4Social es pugui continuar amb la incidència pública necessària per aconseguir que internet sigui reconegut com un dret universal.
Ja podeu consultar i descarregar-vos l’informe.
