Entrevista a Marc Pérez, responsable del projecte Connectem Barcelona.

Explica’ns en què consisteix el projecte Connectem Barcelona.

El projecte Connectem Barcelona vol atacar la bretxa digital des d’una perspectiva holística tenint en compte tres dels vessants més importants que la componen: l’accés a Internet, l’accés a dispositius digitals que en permetin un aprofitament adequat, i els recursos de capacitació i de formació digitals que siguin adients per la tasca que es vulgui fer. Plantegem un programa holístic en el sentit que ataquem tot això a la vegada, i se’ls hi pregunta a les persones beneficiades quina és la seva situació i quines són les seves necessitats en l’àmbit de la llar. Se’ls hi pregunta si poden i com accedeixen a Internet, després se’ls hi fa una valoració de la seva capacitació digital, i finalment quins i quants dispositius tenen. El programa s’adapta bàsicament a les necessitats d’aquestes persones. 

En quines accions palpables es tradueix el projecte?

Per una banda, hem repartit 400 ordinadors portàtils, ja que hem vist que segurament són els dispositius dels quals menys gent disposa. En total, calculem que les persones beneficiàries estan al voltant de les 450, tot i que depèn molt de cada llar, perquè nosaltres posem ordinadors per llar no per persones. 

Després, per la part de la capacitació hem desplegat el programa agents TIC, que el 2020 ja va ser un èxit. Aquestes persones, que estan desplegades per tota la ciutat fan d’interfície entre el món digital i el món físic, i acompanyen a les persones beneficiàries del programa que necessiten fer un tràmit digital. D’aquesta manera, s’aprofita la necessitat per fer capacitació. Per tant, aquests agents TIC coneixen a les persones beneficiàries del projecte i miren de quina manera les poden ajudar. 

En aquest sentit, hem definit dos grups de persones beneficiàries. El grup experimental és el que rep un seguiment proactiu per part de l’agent TIC. En canvi, el grup de control no rep aquesta atenció proactiva de l’agent TIC, que tot i estar sempre a disposició no té una actitud proactiva en la seva capacitació. D’aquesta manera podem avaluar la funció de l’agent TIC i saber quin ha de ser el seu paper en aquests processos de capacitació. Aquesta continua amb una capa superior que s’ofereix des de Barcelona Activa, en el cas del barri de la Trinitat Nova, des del Parc Tecnològic de Nou Barris. Allà s’ofereixen cursos de capacitació, i constitueixen un servei molt més productiu i centralitzat. Finalment, també tenim una col·laboració amb la Generalitat de Catalunya pels certificats ACTIC. Les persones que segueixin el programa podran obtenir l’ACTIC bàsic.

El projecte s’està executant exclusivament al barri de la Trinitat Nova. Per què? 

És un programa que estem desenvolupant exclusivament al barri de la Trinitat Nova, ja que és un projecte pilot. D’aquest projecte en volem extreure quines serien les necessitats econòmiques i organitzatives per poder escalar el projecte a tota la ciutat. Estem fent la prova pilot a la Trinitat Nova perquè va sortir com un dels barris de la ciutat on la bretxa digital és més alta, en l’enquesta sobre bretxa digital que vam llançar el novembre del 2020. Per tant vam creure que era un barri on podríem aprofitar el màxim el desplegament que estem fent.  
 

En quin moment comenceu a pensar en el projecte i quan decidiu posar-lo en marxa? 

Hi ha diferents factors que acaben portant cap al projecte. Un molt important i que no podem menysprear és la pandèmia, tot i que aquesta necessitat ja existia abans. De fet, la primera acció que demostra que ja estàvem pensant en aquest tema és l’enquesta de la bretxa digital que vam llançar el novembre del 2020, i que lògicament es va començar a preparar molt abans. Això vol dir que hi ha una preocupació continua amb la inclusió digital. Però sí que és veritat que la pandèmia ha posat la inclusió digital al centre. Així, ens ha resultat més fàcil convèncer a la part més política sobre la necessitat d’executar un projecte d’aquesta tipologia i començar a testejar solucions molt més dràstiques: des de l’Ajuntament proporcionem la tecnologia, la maquinària, la connectivitat, etc. Al final, el que fem és crear l’ecosistema per atacar aquesta problemàtica. 

El projecte el conformen l’Ajuntament de Barcelona, entitats del tercer sector, operadores de telecomunicacions i fabricants de dispositius digitals. Quin paper té cada pota del projecte?

En el projecte no hi estem sols, ja que hi anem amb el tercer sector, amb empreses i operadores de telecomunicacions, i amb fabricants de dispositius: Vodafone, Organe, Parlem, Toshiba, Lenovo, etc. Grans fabricants que faciliten aquest desplegament. Des de l’Ajuntament hem fet una compra bastant important de subministrament de Hardware valorada en mig milió d’euros, i també hem posat a disposició del programa els agents TIC. Però, amb aquest mig milió d’euros ens hauria estat impossible arribar a 400 famílies. Per tant, amb la gent de Toshiba, Lenovo i Mobile World Capital hem escalat el projecte, i en lloc de tenir 300 ordinadors hem pogut tenir-ne 400. A més, les operadores de telecomunicacions han sigut elles qui han assegurat la connectivitat de les persones beneficiàries que no tenien Internet. Finalment, el tercer sector es dedica més a la part de detecció, tant de persones beneficiàries com de programes de capacitació que poden tenir èxit. 

El projecte està en marxa des del mes de setembre? En quin punt es troba actualment? En podeu extreure algunes conclusions o és massa aviat?

El projecte va començar el mes de setembre i acabarà el juny del 2022. Ara és massa aviat per treure’n conclusions, tot i que sí que estem veient algunes coses més generals. Per exemple, creiem que la connectivitat seria un factor determinant, i ens estem trobant que no. Ens hem trobat que pràcticament tothom té Internet casa, i el que la gent no té són dispositius per aprofitar-lo. I, per tant, no s’està fent un aprofitament d’aquesta connectivitat perquè moltes vegades no hi ha un interès i no es veu clara quina és l’aplicació d’haver-te de gastar diners en un ordinador. Però això no vol dir que la connectivitat no sigui important. Això vol dir que potser no estem orientant bé les coses… Quan tinguem el projecte més permanent podrem començar a treure més conclusions. Quina és la situació sobre els plans de capacitació que estem fent? Realment estem gastant-nos els diners on toca, o els hem de reorientar? Quin paper han de tenir els agents TIC en aquest procés? 

En quin moment us adoneu que la digitalització és una nova font de desigualtat social?

Va molt associat a la digitalització. Quan tu comences a plantejar serveis prioritaris i essencials digitalitzats és quan veus que hi ha certes comunitats que entren en desigualtat. En el cas de la Covid-19 és claríssim: es plantegen serveis digitals perquè prioritzes, no perquè sí, sinó perquè és més eficient, és el moment en què t’hi trobes. Depèn molt de cada realitat. En el cas de Barcelona fa uns deu anys que s’està digitalitzant, primer des de dins i després cap enfora. En aquest moment és quan te n’adones que molts perfils de persones no estan utilitzant aquests serveis digitals. 

Per quins motius es produeix la bretxa digital? És només a causa de la connectivitat o també hi tenen a veure altres factors com l’accés a dispositius o les habilitats i coneixements que es tenen de fer-los servir?

La bretxa digital és una cosa molt transversal, però hi ha realitats molt diverses depenent del lloc del qual parlem. Als Estats Units, si parles amb un gestor de ciutat o un expert en bretxa digital et dirà que hi ha un 40% de la població que no té fibra òptica a casa. En canvi, aquí a Europa estem més avançats en aquest tipus de connectivitat. Per tant, a Europa, quan parlem d’inclusió digital ens referim més a la capacitació i a la manca de dispositius adients. Per exemple, el Departament d’Educació de la Generalitat ha fet un esforç brutal en l’entrega de dispositius digitals per a famílies amb nenes i nens en edat d’estudiar. Aquests dispositius estan molt orientats a una aplicació en concret, ja que serveixen per estudiar. Amb el tema de la capacitació la idea és despertar consciències a la ciutadania i fer-los saber que existeixen aquests serveis i que els hi aniran bé. Ajuntar necessitats amb disponibilitats de serveis.

La gent amb rendes més baixes, la gent gran, les persones amb discapacitat, i els infants, són col·lectius extremadament sensibles a la bretxa digital?

Hi ha una certa correlació entre la bretxa digital i la situació socioeconòmica de les persones que la pateixen. A més, aquesta bretxa digital també es pot veure en les persones amb discapacitats, i lògicament també hi ha un tema d’edat. La gent més gran ha de veure que la digitalització és una cosa que està en el seu dia a dia, i així trobar-li una utilitat i que els hi faciliti la vida. Amb el tema dels infants i els i les joves, el que falla és el tema de l’aprofitament, treure’n profit més enllà de l’entreteniment. 

La pandèmia ha aguditzat aquesta desigualtat?

La pandèmia ha estat una oportunitat per perdre por en la digitalització, i ha fet que un procés que s’hauria fet en cinc o sis anys s’hagi acabat fent en un any i mig. I en aquest sentit, han faltat polítiques d’inclusió. Hi ha hagut un substrat de la societat que ha estat incapaç de seguir aquest canvi. Per això aquest tipus de polítiques com Connectem Barcelona permeten oferir solucions en aquestes situacions.

És possible aconseguir eliminar la bretxa digital? 

No crec que es pugui eliminar mai, quedarà com altres tipus de bretxes. Un problema molt difícil de resoldre i que sempre ens trobarem és el de l’edat. La gent gran no li troba utilitat i se’n desprèn.

Quin futur té el programa Connectem Barcelona?

Quan finalitzi l’any escolar que comentàvem hi haurà una etapa d’avaluació i es farà un informe de viabilitat econòmica per saber si els recursos s’estan invertint de manera eficient. Podrem respondre preguntes com: L’ordinador ha de valer 200 o 700 euros? Quants ordinadors hi ha d’haver per casa?, etc. També haurem de veure la viabilitat legal que pot tenir el projecte, el tema de donacions, les subvencions directes, etc. Tot això també s’haurà d’estudiar. Finalment, també caldrà analitzar el tema de la política pública i la capacitació: saber quants agents TIC fan falta per territori en funció de la interacció que es vulgui fer amb les persones, etc. Quan tinguem clars tots aquests paràmetres podrem presentar uns resultats fonamentats i dir si és viable o no i en quins territoris.