L’antic Canòdrom de la Meridiana és des de finals del 2020 l’Ateneu d’Innovació digital i Democràtica, un equipament públic impulsat per l’Ajuntament de la capital catalana. Amb la pandèmia va haver de posposar l’inici de les seves activitats fins ben entrat el 2021. Ara, tres anys després d’aquest inici, en parlem amb Anna Inglés i Núria Alonso, sòcies de la cooperativa Colectic i responsables de l’oficina tècnica de l’equipament.

1- Breument, què és l’Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica de Barcelona?

El Canòdrom és un punt de trobada. És un centre cultural on treballem perquè les tecnologies obertes, la cultura digital i la participació ciutadana siguin temes de debat en boca de totes, tot proposant activitats tan diverses com tallers, formacions, xerrades o espectacles. Oferim espais de trobada on ens plantegen preguntes sobre com impacta la tecnologia a la nostra societat, i com podem fer-ho perquè aquests impactes ens enriqueixin a totes. És un punt de trobada també per tots aquells projectes i persones que vulguin explorar amb profunditat aquests vincles: arran del programa de residències i col·laboradores el Canòdrom enriqueix i consolida un ecosistema de projectes innovadors i de transformació democràtica.

Anna Inglés i Núria Alonso cooperativa Colectic.

2- Colectic sou una cooperativa amb una llarga trajectòria gestionant serveis vinculats a la tecnologia i la transformació social però no gestionant equipaments… Per què us hi vau presentar?

La gestió d’un equipament era un repte en si, ja que, com bé dius, no ho havíem fet abans. Però el Canòdrom contenia tot allò pel que treballem des de Colectic: treballar amb la tecnologia des d’una perspectiva crítica, el treball comunitari, la mirada feminista, l’aposta pel programari lliure i la formació en àmbits tecnològics. Per nosaltres va ser fer un pas lògic, havent iniciat una línia de treball entorn la  participació digital hibrida, de la mà d’un projecte de programari lliure i de quilòmetre zero com decidim. Ens permet portar molts dels debats que genera la transformació democràtica i els drets digitals a un pla aterrat i proper.

3- Quina valoració feu d’aquests anys? Quins han estat els encerts i què més podeu oferir de cara al futur?

Els inicis del Canòdrom no han estat fàcils. Vam iniciar la nostra activitat entre restriccions provocades per la Covid-19, i un cop havent recuperat la normalitat ens hem vist envoltades d’obres (tant de la plaça com a l’interior de l’edifici). Aquests factors externs no han ajudat a fer que la reobertura de l’espai fos coneguda per tothom, ja que feia molts anys que estava en ús privatiu. I, tot i això, la valoració és molt positiva, ens hem anat fent un lloc tant al barri com a la ciutat. La participació ha anat en augment i les xarxes teixides en tots els àmbits van donant els seus fruits. 

Hem après molt sobre gestió d’equipaments, però també hem après a saber escoltar el moment social i tecnològic, detectar les necessitats del moment i de les persones que ens envolten, i saber donar resposta i oferir un retorn que sigui adient. Poder posar en comú aquests aprenentatges ha estat un dels encerts més grans, permetent i fomentant la rèplica d’experiències com les nostres. Ho percebem així veient l’acollida que ha suposat la nostra activitat així com el suport rebut a les xarxes més properes.

De cara al futur, la llista de temes pendents i de propostes a dur a terme és llarga i ambiciosa, no parem d’il·lusionar-nos amb les possibilitats del Canòdrom i de la seva xarxa de projectes i persones que el fan possible. Mantenim la mirada posada en la formació tecnològica, ampliant-la a nous temes importants per les comunitats de programari lliure i reforcem la nostra implicació en projectes de recerca, com a mecanisme per continuar fent créixer la comunitat que està creixent al voltant i dins del Canòdrom.

Activitat al Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica.

4- Una de les línies de treball és la lluita contra la bretxa digital, però també en destaquen les reflexions sobre la governança, el codi obert, la tecnologia amb perspectiva de gènere… Una entitat com la Taula del Tercer Sector ens sentim interpel·lats i interpel·lades per aquestes qüestions, com les heu abordat des del punt de vista de les persones en situació de vulnerabilitat? 

Un dels primers projectes que vam iniciar, amb l’arrencada del Canòdrom, va ser la Xarxa Oberta de Barris, on oferíem, en col·laboració amb Guifinet, una connexió a Internet per a les unitats de convivència que tenien aquest dret vulnerat. Trencar aquesta primera bretxa d’accés ens ha permès treballar amb persones que a priori no s’haurien vinculat a un espai tant marcadament tecnològic, i oferir-los un seguit d’activitats entorn temàtiques que ens afecten a totes, com a societat. 

Arran de l’Escola Canòdrom, hem apropat l’ús de tecnologies a persones que hi tenien dificultat d’accés, oferint itineraris formatius i acompanyant en l’adquisició de les competències digitals bàsiques. Amb el programa cultural Canòdrom Obert, plantegem una aproximació més lúdica als impactes tecnològics. I ho fem amb activitats ben diverses com projeccions de cinema, documentals, concerts, debats, escape rooms o tallers de maquillatge drag.

5- Quines línies de treball es poden establir conjuntament entre l’Ateneu d’innovació digital i democràtica i les entitats que treballen amb aquests col·lectius? Com els podeu ser útils?

Primer és clau detectar quins són els interessos comuns: com impacten les novetats tecnològiques en les persones amb qui treballem? Serveixen per preservar els seus drets o al contrari, les tecnologies potencien vulnerabilitats que ja estan vivint? 

A partir d’aquesta detecció inicial podem dissenyar activitats que ens serveixin per afrontar aquests reptes de manera amena, facilitant la comprensió de temàtiques clau i perdent la por a dominar la tecnologia. Aquesta proposta la generem des de la nostra expertesa, però també (sobretot) valorant els projectes que desenvolupen les nostres aliades (residències, col·laboradores o entitats afins).

Perquè una societat serà sana quan totes les persones que en formen part siguin capaces de viure de manera autònoma el seu vessant digital. I quan parlem de totes ens referim, sobretot, a les persones més vulnerables.