Tot amant de la lectura té el 23 d’abril marcat en vermell al calendari. Qualsevol dia és bo per comprar o llegir una novel·la, però per Sant Jordi és inevitable pensar en carrers i bosses ben farcides de literatura. Històrica, de terror, negra, romàntica, de viatges… i, també, de ciència-ficció o fantasia! Si busques un llibre que uneixi literatura i tecnologia estàs de sort perquè, des de m4Social, volem recomanar-te un grapat de lectures que, des de diferents gèneres, reflexionen sobre la societat digital, la intel·ligència artificial, el metavers, la relació entre el poder i la tecnologia o el món que vindrà! 

Remena, llegeix i tria la teva!

Demà, i demà, i demà, Gabrielle Zevin
Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. ‘Demà, i demà, i demà’ aprofundeix en els videojocs com a forma d’expressió artística, en la tecnologia i l’experiència humana, en els mons virtuals i, sobretot, en la nostra necessitat de connectar. Aquesta història sobre els límits de l’amistat i oda al refugi que ofereix la imaginació està cridada a ser una de les novel·les de l’any!

Dune, Frank Herbert
El llibre que va canviar per sempre la història de la ciència-ficció. Escrita per Frank Herbert el 1965, Dune és la major epopeia de tots els temps. La història segueix a Paul Atreides, un adolescent marcat per un destí singular que és enviat al planeta desèrtic d’Arrakis. En un futur indefinit, l’imperialisme i el feudalisme que governen el sistema estan a punt de ser escenari d’uns esdeveniments que canviaran el curs de la història. Herbert crea un incomparable univers que li serveix per reflexionar sobre l’ecologisme, la política, el poder, la tecnologia, el misticisme i les emocions humanes, entre altres.

Homo Deus. Una breu història del demà, Yuval Noah Harari
L’única gran constant de la història és que tot canvia. Però, a mesura que l’Homo Sapiens es converteixi en Homo Deus, com protegirem dels nostres propis poders destructius aquest fràgil planeta i la humanitat mateixa? Quan el nostre mòbil ens conegui millor que nosaltres mateixes, continuarem triant la feina, la parella o el president? Quan la intel·ligència artificial ens expulsi del mercat de treball, les persones trobaran sentit a la vida? Quan els cossos i els cervells siguin productes de disseny, la selecció natural deixarà pas al disseny intel·ligent? Aquestes són només algunes de les preguntes que planteja aquesta novel·la de Yuval Noah Harari, autor d’èxits com ‘Sàpiens’ i ‘21 lliçons per al segle XXI’ que, amb ‘Homo Deus’, ens acosta una visió dels somnis i malsons que marcaran el segle XXI. 

De nou centaure, Katixa Agirre
Som en un futur pròxim. El turisme gairebé ha desaparegut, per tot arreu hi ha refugis climàtics, la realitat virtual ha envaït la vida quotidiana i tothom deixa enrere el seu cos a la primera de canvi gràcies al seu avatar. Katixa Agirre, una de les veus més estimulants de la literatura basca actual, ens explica a ‘De nou centaure’ la història de la Paula, una dissenyadora que necessita anar a París per desenvolupar el seu projecte de metavers sobre Mary Wollstonecraft, una pionera del feminisme que va viure els compassos més dramàtics de la Revolució Francesa. També per treure’s la màscara i enfrontar-se al simulacre en què s’ha convertit la seva vida.
Agirre reflexiona amb ironia sobre les realitats paral·leles, el xoc generacional, la crisi global o l’autoengany en una novel·la original, inquietant i addictiva. 

El gran buit, Léa Murawiec
Manel Naher és una noia que treballa en una petita llibreria, però existeix una altra Manel Nahuer, una famosa cantant que posa en perill la vida de la protagonista. El món distòpic que escenifica aquest còmic premia l’anomenada ‘Presència’ de les persones de manera que, si ningú pensa en tu, desapareixes. Aquesta disputa per existir porta la Manel Nahuer a lluitar per la seva supervivència en una ciutat de gratacels immensos i farcida de noms que volen ser recordats. Nahuer ho enviaria tot a passeig, però més enllà dels gratacels, només existeix el ‘Gran buit’, un lloc misteriós del qual ningú ha tornat mai.
Léa Muraviec, l’autora d’aquest còmic, és l’última estrella del còmic francès i ha enlluernat amb aquesta novel·la gràfica que és una reflexió sobre la visibilitat a les xarxes socials, el culte a l’ego i els perills de la dissolució de l’individu en la massa.  

No-coses, Byung-Chul Han
Ja no vivim entre la terra i el cel, sinó entre Google Earth i el núvol. La informació domina la nostra vida i les coses palpables passen cada cop més a un segon pla. La digitalització desmaterialitza i desposseeix de cos al món. En lloc de guardar records, emmagatzemem immenses quantitats de dades. Els mitjans digitals substitueixen d’aquesta manera la memòria, i ho fan sense emprar violència ni massa esforç. Aquest nou assaig de Byung-Chul Han gira al voltant de les coses i les no-coses i ho fa transitant des d’una filosofia de l’smartphone fins a una crítica a la intel·ligència artificial des d’una nova perspectiva. I, al mateix temps, recupera la màgia d’allò sòlid i tangible i reflexiona sobre el silenci que es perd entre el soroll de la informació.

HOLA SIRI, Marta Cartu
‘Hola, Siri, busca’m un restaurant on anar aquesta nit’. És difícil trobar a algú que no hagi sentit mai la veu tan característica de Siri, l’assistent de veu disponible per a les persones usuàries d’Apple. En aquest còmic, Marta Cartu explora la forma com ens comuniquem i vivim en una societat permanentment connectada i reflexiona sobre els malestars contemporanis a partir, precisament, de la vida imaginària de Siri. Cartu reflecteix la precarietat laboral, l’angoixa o la tristesa vital d’una generació que està a punt de complir els trenta anys a través de les pàgines del seu còmic i de la història de Siri. A més, dona forma al món virtual on viu la seva protagonista a través d’un exercici formal que ens transporta directament a la pantalla del nostre ordinador o telèfon mòbil. Ho fa amb unes vinyetes de mides variades que se superposen entre elles, apareixen sobre una retícula de colors o s’intercalen amb missatges de whatsapp o pestanyes d’un navegador web.

Els desposseïts, Ursula K. Le Guin
Els desposseïts, d’Ursula K. Le Guin és un clàssic de la ciència-ficció, reclamada com la millor literatura feta des del feminisme, el pacifisme i l’ecologisme, i des de la construcció de la primera utopia que no està basada en un imperi. 

El protagonista és en Shevek, un físic que s’adona que la revolució que va crear el seu planeta, Anarres, està estancada i que les estructures de poder comencen a sorgir allà on no existien. Per això, decideix emprendre un viatge fins al planeta original, Urras, buscant un diàleg obert entre dos mons, a priori, amb sistemes d’organització social totalment diferents: una societat capitalista, dominada pel propietari, i una utopia ambigua, on les distincions de classe no existeixen.

Es tracta d’una novel·la imprescindible, d’una profunda crítica social i política, escrita amb habilitat i detallisme per part de Le Guin.

El enemigo conoce el sistema, Marta Peirano
La xarxa no és lliure, ni oberta ni democràtica. És un conjunt de servidors, satèl·lits, antenes, cables de fibra òptica, entre altres controlats per un número cada vegada més petit d’empreses. Totes les converses que tenim sobre aquesta infraestructura són, en realitat, converses sobre la seva interfície. L’enemic coneix el sistema, però nosaltres no. Aquest llibre t’ajudarà a conèixer-lo, i a comprendre per què l’eina més democratitzadora de la història s’ha convertit en una màquina de vigilància i manipulació de masses al servei de règims autoritaris. 

Periodista i investigadora especialitzada en la relació entre tecnologia i poder, Marta Peirano reflexiona en aquest assaig sobre el capitalisme de vigilància i connecta la nostra addicció al mòbil amb la indústria d’extracció de dades i el seu paper com a eina de control i manipulació.  

La Blanca i l’Aventura Digital dels Nens Protegits
La Blanca és una gran amant de les aventures interactives. Els vespres que la mare arriba tard a casa, aprofita per jugar al ‘Megabuilders’, el seu videojoc multijugador favorit i ha format un clan per superar les missions més difícils amb algú que diu que té la seva mateixa edat.  Confiar en desconeguts a Internet, però, és terriblement arriscat. Aquesta és la sinopsi del nou relat sobre ciberseguretat per a nens i nenes que publiquen des del programa Internet Segura coincidint amb la diada de Sant Jordi. El conte explica de forma entenedora qüestions bàsiques de seguretat en línia i recorda la importància de vetllar pel benestar dels infants en línia i fomentar en nens i nenes una actitud crítica i educada envers l’ús d’Internet. Podeu descarregar el relat aquí (aquí en versió accessible).