Miquel Estapé és el nou director de l’Administració Oberta de Catalunya (AOC). El fins al passat mes de setembre subdirector d’Innovació i Dades de l’AOC pren el relleu a Santi Gallardo, qui ha liderat la institució en els darrers dos anys amb la integració de l’idCAT mòbil a “La meva salut”, la migració dels serveis AOC al núvol per assegurar el creixement futur, i l’impuls de la ciberseguretat dels serveis.
Des de m4Social, agraïm la complicitat i la feina feta pel fins ara director i felicitem Miquel Estapé per la seva nova responsabilitat. Parlem amb ell dels projectes compartits amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i dels reptes de futur d’una institució tan necessària com desconeguda.
Què és l’Administració Oberta de Catalunya? Quins serveis proporcioneu a la ciutadania i a les entitats socials?
La missió de l’AOC és garantir que totes les administracions catalanes puguin oferir serveis digitals de qualitat, independentment de la seva mida o recursos.
Prestem serveis a 2.250 ens públics, incloent-hi la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, les universitats i altres. Ens focalitzem en serveis digitals transversals i reutilitzables d’administració digital, interoperabilitat de dades, govern obert i identitat electrònica. Actualment, gestionem prop d’1,9 milions d’actuacions al dia de la ciutadania, empreses, entitats i personal de l’Administració.
L’AOC va néixer fa vint-i-dos anys arran d’un pacte parlamentari d’ampli consens i amb una visió estratègica col·laborativa perquè cal sumar per afrontar els grans reptes de futur. És un model de transformació digital singular al món per l’enfocament compartit de les administracions catalanes, i està liderat per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació del món local.
Quines iniciatives de les quals teniu en marxa actualment poden ser de més interès per a les entitats del tercer sector social?
Una de les principals iniciatives és la prestació de serveis personalitzats i proactius, juntament amb la simplificació i l’automatització de la tramitació d’ajuts socials i subvencions. Per exemple, hem desenvolupat l’automatització de l’informe de risc d’exclusió residencial (pobresa energètica) per evitar talls de subministraments a famílies vulnerables. Volem estendre aquest model a altres ajuntaments i ajuts socials locals. Des de fa 25 anys, disposen de l’esborrany de la renda que funciona molt bé i és un servei personalitzat, proactiu i molt simple per la ciutadania. Encara que sigui amb molt de retard, ara toca fer el mateix amb tots els ajuts socials locals.
Un dels projectes de l’AOC és l’índex de maduresa digital. Què mesura aquest índex i per a què es fa servir?
L’Índex de Maduresa Digital (IMD) mesura el grau de maduresa dels ajuntaments i consells comarcals en quatre dimensions: drets digitals, ús de serveis digitals, govern obert i ciberseguretat. Ofereix una visió rigorosa de la situació de cada ens local i permet comparar amb altres ens similars.
L’IMD és una eina que ens permet identificar administracions que necessiten suport extra i conèixer les bones pràctiques dels ens capdavanters per poder-les replicar.
Sense avaluació no hi ha millora: avaluar l’impacte és una de les nostres obsessions. És per això que valorem de forma molt positiva els informes que elabora la Taula del Tercer Sector.
Vau ser una de les administracions col·laboradores en l’elaboració de l’Informe “Radar d’algoritmes d’IA i processos de decisió automatitzada per a l’accés als drets socials a Catalunya” encarregat per la Taula. Quines són les vostres principals aportacions pel que fa a l’ús d’algoritmes?
A l’AOC volem aprofitar el potencial de les dades i de la intel·ligència artificial per millorar els serveis públics. Però ens trobem que la ciutadania desconfia de l’ús que fa l’Administració de les seves dades.
Per assegurar l’ús responsable i ètic dels algorismes al sector públic, a l’AOC hem apostat per elaborar informes de transparència algorítmica que expliquen de forma comprensible per a persones no expertes els elements essencials del sistema. Per exemple, el seu objectiu, l’impacte, els conjunts de dades utilitzats, els mètodes de processament, la supervisió humana, els responsables, els riscos identificats i les mesures de mitigació. A més, s’avaluen els drets, com la no discriminació, la privadesa i l’explicabilitat. Aquesta iniciativa permet a la ciutadania ser conscient de les implicacions de l’algorisme i participar en la millora del sistema.
És una iniciativa capdavantera: molt pocs governs al món han implementat aquesta bona pràctica. La normativa europea d’IA exigeix els informes de transparència per als algorismes d’alt risc. A l’AOC hem decidit elaborar aquestes avaluacions per a tots els algorismes, inclosos els de risc mitjà o baix. Agraïm al Radar d’Algoritmes que tingués en compte les nostres iniciatives.
Des del tercer sector social, i des de m4Social en particular, també hem impulsat alguns projectes per promoure la transformació digital de l’administració pública i millorar l’accés de la ciutadania als drets socials. Com podem contribuir als processos que impulseu? Quines col·laboracions possibles veieu amb m4Social i la Taula del Tercer Sector Social?
Els informes d’avaluació i les recomanacions de bones pràctiques que elaboreu des de la Taula del Tercer Sector i m4Social són d’enorme utilitat per a nosaltres. A més, estem col·laborant en l’informe sobre bretxa digital que esteu liderant, que ens ajudarà a prioritzar recursos per a les persones i col·lectius amb més dificultats digitals.
El més innovador que pot fer ara l’Administració no és fer grans inversions en tecnologies revolucionàries, sinó fer un exercici radical de desburocratització i simplificació perquè tot sigui molt més fàcil i millorar la vida de les persones.