La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha participat en la jornada ‘La irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral: reptes i oportunitats’, organitzada pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), per reivindicar el seu paper com a agent imprescindible en l’àmbit de l’ocupació i la inclusió laboral.
Les entitats socials impulsem itineraris d’inserció sociolaboral per a persones amb discapacitat, joves i adults en risc d’exclusió, migrants i col·lectius que pateixen desigualtats estructurals. Ho fem a través de formació especialitzada, acompanyament continuat, orientació i prospecció laboral. També gestionem centres especials de treball i empreses d’inserció que ofereixen ocupació protegida i oportunitats reals d’accés al mercat de treball.

Jornada ‘La irrupció de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral: reptes i oportunitats’ – CTESC.
La intel·ligència artificial com a oportunitat per a un mercat de treball més inclusiu
Les eines digitals i la IA tenen un potencial transformador en la reducció de barreres i en l’ampliació de l’autonomia laboral de les persones amb discapacitat. L’informe Tecnología y Discapacidad destaca que un 33,9% de les persones enquestades considera la IA imprescindible per desenvolupar la seva feina i gairebé la meitat la veu com un recurs important. A l’hora de buscar feina, el 83% de les 135.417 persones consultades fa servir eines digitals i d’IA.
Ja hi ha exemples inspiradors: aplicacions com Be My Eyes + OpenAI, Seeing AI o Immersive Reader faciliten la lectura, la comprensió i la navegació en entorns laborals. A més, la traducció instantània de Meta o Google s’ha convertit en un suport fonamental per a persones migrades, reduint errors operatius i millorant la comunicació en sectors com la logística, la restauració o els serveis.
Riscos i impactes negatius que no podem ignorar
Tot i les oportunitats, hi ha col·lectius especialment exposats. Les feines rutinitzades i menys qualificades són les més vulnerables a l’automatització. L’OCDE alerta que fins a un 28% dels llocs de treball poden estar en risc. La bretxa digital accentua aquesta vulnerabilitat: segons l’informe Skill needs and policies in the age of AI, només un 8% de les persones amb baixa qualificació participa en formació contínua, davant del 22% de les persones amb estudis superiors.
També ens preocupa la discriminació algorítmica. Casos documentats mostren que la IA pot penalitzar persones amb noms no occidentals, dones o perfils que s’escapen del patró dominant. Persones amb discapacitat cognitiva, TEA, dificultats de parla o impossibilitat de mantenir contacte visual també poden ser excloses per sistemes que analitzen expressió, veu o llenguatge corporal sense criteris inclusius.
El treball com a pilar de dignitat i cohesió
La transformació digital no pot ser només tecnològica: ha de ser humanista. El treball dona identitat, autonomia i participació social. Si la IA ha de transformar el mercat laboral, cal que ho faci reforçant aquests valors i garantint que ningú quedi enrere.
Com a conclusions de la jornada, David Fitó, responsable de m4Social, ha recordat que “des del tercer sector social reclamem una transició digital justa, centrada en les persones i en la defensa del dret al treball digne. Només així l’avenç tecnològic podrà convertir-se en una eina real de cohesió social i igualtat d’oportunitats”.



