Donar ordres oralment a qualsevol dispositiu és cada cop més habitual, i es preveu que la veu com a interfície d’usuari acabi sent el sistema preferent. Els assistents virtuals de veu van començar a popularitzar-se al 2017 i en pocs anys s’han instal·lat a tot arreu, connectant-se així a les nostres vides.
El fet que la persona pugui interactuar amb l’altaveu intel·ligent a través de la veu natural, podent fer-li a l’assistent nombroses peticions, com per exemple interaccions amb altres electrodomèstics, programar alarmes, consultar el temps, conèixer la situació de trànsit, explicar acudits, fer trucades, conèixer els últims resultats esportius o reproduir música, ha fet que totes les persones, de les més petites fins a les més grans, hagin trobat una utilitat en adquirir els assistents de veu com a companys de quotidianitat.
Els podem trobar de diferents marques, mides, colors i amb diversitat de funcions i tenen nom propi: Alexa, Siri, Cortana, Bixby, Google Assistant … Aquests són alguns dels que ja han arribat per a quedar-se i de manera progressiva s’han anat integrant tant en les llars i en l’àmbit laboral així com també en l’atenció social i la salut.
Es tracta d’una eina molt atractiva. Sabem que la interacció a través de la veu suposa un pas endavant de comoditat i immediatesa, però pel que fa a l’atenció social: Com pot integrar-se un assistent de veu i fer més fàcil la vida a les persones dels col·lectius més vulnerables?
Assistents de veu i tasques quotidianes
Connectar un assistent de veu a casa i als aparells tecnològics d’aquesta com poden ser la televisió i les llums, poden suposar nombrosos beneficis en el dia a dia.
Pel que fa a les famílies poden proporcionar informació d’internet, ser un suport a l’hora de buscar activitats ludicoeducatives i també ser una potent eina per a entrenar la comunicació de les nenes i nens a través del control per veu.
Pel que fa a les famílies en sí, la possibilitat de posar en marxa o desconnectar electrodomèstics pot ser un avantatge pel que fa a la gestió del temps així com pel que fa a les possibilitats que obre a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda, també a les persones grans i dependents. A més de fer més senzilles algunes tasques quotidianes gràcies al control per veu, també suposen companyia, especialment si viuen soles i proporcionen certa sensació de seguretat a la seva família.
Assistents de veu i gent gran
Quan anem fent-nos grans certes tasques poden resultar-nos més complicades a causa de la disminució de visió, la reducció de la mobilitat o altres dificultats derivades de l’edat avançada. Per superar aquestes dificultats, l’ús dels anomenats altaveus intel·ligents pot contribuir doncs a millorar la qualitat de vida. Així doncs, com poden els assistents de veu ajudar a la gent gran notablement en el seu dia a dia?
És possible que la primera reacció de les persones grans amb un dispositiu com Alexa o Google Home sigui de reticència. És habitual per les persones grans sentir que no disposen de la capacitació necessària per a interactuar amb qualsevol dispositiu d’última generació, degut a altres experiències amb alguns smartphones, per exemple. La gran virtut dels assistents de veu és la facilitat d’interacció que tenen, invertint la corba d’aprenentatge habitual dels dispositius tecnològics entre la gent gran. Aquesta facilitat d’ús (usabilitat) permet que els usuaris tinguin una experiència molt més bona, fàcil i productiva que amb d’altres tecnologies.
Com tota tecnologia, caldrà incorporar-la amb paciència i de forma gradual, per tal que les persones hi interactuïn amb confiança. Diversos projectes ja han demostrat que aquesta confiança, quan es dona, produeix molt bons resultats.
És important que la gent gran comprengui que els assistents virtuals són un programari basat en intel·ligència artificial que normalment tenen la capacitat de comunicar-se de manera bidireccional. És a dir, que quan iniciem una conversa amb l’assistent nosaltres podem preguntar coses i ell a nosaltres també.
Expliquem-los com utilitzar-los fàcilment:
-
Ensenyem a activar-los només amb la veu: sempre cal dir el seu nom abans de qualsevol petició: Alexa, bon dia! Ok Google, bona tarda!
-
Practiquem els comandaments i/o tasques que poden demanar:
-
Informació: Demanar informació sobre el temps o les noticies.
-
Accions a la llar: Apagar o encendre llums (si són intel·ligents), connectar aparells com la televisió.
-
Comunicació i control del temps: Realitzar trucades de telèfon sense marcar el número només dient el nom del contacte enregistrat a l’agenda, crear recordatoris de cites mèdiques o esdeveniments, crear recordatoris de temps per cuinar o prendre medicació.
-
Entreteniment: Poden divertir-se demanant música, curiositats, acudits, jocs, audiollibres o podcasts, per exemple.
-
Configurem l’assistent de veu amb les preferències d’ús de la persona gran.
-
Apuntem els principals comandaments en un paper per facilitar-los la feina de recordar de memòria totes les funcions de l’assistent de veu. Com la majoria demanen començar la petició d’una determinada manera, podem facilitar-los l’inici de la frase del que puguin demanar. Exemple: “Ok google, apaga l’aire condicionat”.
Un cas concret, és el de The Trust, que ha identificat que la tecnologia d’assistent personal intel·ligent (IPA) té un gran potencial per ajudar a una persona amb discapacitat i dificultats en l’aprenentatge a viure de forma independent a la llar. Investiguen i proven l’ús dels assistents de veu per a descobrir com pot funcionar en harmonia amb la tecnologia actual de vida assistida, com sensors a la llar per identificar activitats, per exemple, viatges a el bany i la cuina durant la nit.
La investigació es basa en provar l’ús de la tecnologia IPA en dos esquemes d’habitatge amb suport i comparar això amb dues llars de control sense IPA. Si té èxit, el sistema IPA es podrà utilitzar en altres llars d’habitatge assistit amb l’objectiu d’augmentar la independència de les persones amb discapacitats d’aprenentatge per a gestionar la seva vida diària.
L’equilibri ideal entre les persones que utilitzen eines intel·ligents i les persones cuidadores o de suport seria fomentar la confiança i la competència de les persones en l’ús de les IPA per a que controlin determinades tasques rutinàries del seu entorn: il·luminació, calefacció, obtenir informació i consells de les xarxes socials i rebre indicacions com ara: horaris de cites, properes activitats i esdeveniments en el seu calendari, recordatoris per prendre els seus medicaments i accedir a entreteniment a la llar com TV i ràdio. I així, no només el personal de suport s’alliberaria de realitzar les activitats més essencials sinó que les persones ateses se sentirien més independents i guanyarien autonomia.
En definitiva, l’assistència virtual de veu és una tecnologia que pot beneficiar molt l’assistència a les persones. Com totes les innovacions tecnològiques té riscos, però ben aplicada segur que les virtuts superen els defectes.