Ha passat poc més d’un any i fa l’efecte que la xocant (i apassionant) polèmica de Cambridge Analytica -l’empresa que va utilitzar les dades personals de Facebook de 87 milions de persones per construir perfils ultra precisos i aplicar-los a campanyes polítiques específiques per cada votant- s’hagi convertit en poc més que un simple tema per omplir de converses més o menys enriquidores els dinars de tupper a la feina. O el cafè de sobretaula. Tot i la superficialitat aparent dels seus efectes, és innegable que ha deixat empremta.

De moment, gràcies a la força reduccionista del capitalisme, ja s’ha convertit en un documental que els usuaris de Netflix estan devorant amb avidesa. “El gran hackeo” o “Nada es privado” -depenent de l’origen de la traducció de ‘The Great Hack’- és un resum de la història darrere Cambridge Analytica, cinematografiat i amb suficient pulsió narrativa com per acompanyar unes crispetes entre esglais provocats per nous temors digitals. 

Cambridge Analytica és, en definitiva, l’evidència de què el control de les dades que generen les persones, en realitat l’únic capital rellevant dels grans gegants tecnològics actuals, és més sensible del que la gran majoria de la societat havia volgut creure. 

Durant anys se’ns advertia repetidament de la necessitat de frenar el lliurament de dades constant, indiscriminat i despreocupat que les persones estàvem duent a terme amb tots i cadascun dels serveis gratuïts que els Google, Facebook, Microsoft, Apple, Amazon (Foursquare, seria interessant afegir) i altres empreses tecnològiques més o menys grans de dins i de fora de Silicon Valley ens estaven proveint.

La frase “si un servei és gratuït, aleshores tu ets el producte” ha arribat a convertir-se en un meme de tant haver-se repetit, perdent tot efecte preventiu. Tot i la importància d’aquest missatge, la societat s’havia insensibilitzat i acceptàvem a cegues qualsevol document de Termes i Condicions. Finalment, després de no haver-ne fet cas, una de les primeres conseqüències realment tangibles del poder d’aquestes dades es convertia, en tot el món, en ingerències en eleccions lliures. Les dades servien no ja per convèncer de la compra de tal o qual producte, sinó per manipular les pors de les persones i afectar el sentit del seu vot. Les dades es convertien en perfils emocionals de les persones i, aquests, en un sistema per manipular el joc democràtic.

La frase “si un servei és gratuït, aleshores tu ets el producte” ha arribat a convertir-se en un meme de tant haver-se repetit, perdent tot efecte preventiu.

El més perillós de la història no és el cas de Cambridge Analytica o les dades de Facebook i les eines que utilitzaven -amb consideració d’”arma comunicativa”, segons la llei britànica-. El més perillós és que el sistema ha nascut. La tecnologia capaç de canviar governs i manipular persones i, per tant, societats, ja s’ha establert. És un poder que ja existeix i que, el que encara pot ser més preocupant, hem ofert de manera progressiva, gratuïta i lliure a immenses empreses privades. 

El moment d’empoderar-se

Després del primer ensurt que ha suposat Cambridge Analytica, com a societat hem d’establir els canvis necessaris per recuperar el control de les dades. Aprofitar-ne les potencialitats sense caure en els múltiples perills associats. Aglutinar dades tot conservant la nostra privacitat. 

A principis de setmana, la Generalitat, a través del president Quim Torra i el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va anunciar el projecte IdentiCAT. Es tracta d’una iniciativa que construirà un model d’identitat digital “descentralitzada i autosobirana” que vol incentivar el rol d’una ciutadania digital “apoderada, capacitada i protegida”. 

Per tal d’aconseguir-ho, aquesta nova identitat digital té la intenció de protegir la informació privada de tots els seus ciutadans i, al mateix temps, ser capaç de convertir-se en una eina fiable que identifiqui cada persona i la representi de manera legal. Per exemple, IdentiCAT serà capaç de garantir que el seu posseïdor és major d’edat sense haver d’especificar el lloc i data exacta de naixement, o podrà identificar de manera fiable la paternitat d’una altra persona sense entrar en altres detalls de domicili o parella. 

Hem sentit en més d’una ocasió el conseller Jordi Puigneró parlant del “naixement del cinquè poder: el poder del ciutadà”. Aquest poder, concretament, torna de les mans de les empreses a les dels ciutadans, que reposseeixen les seves pròpies dades i les utilitzen per a les seves pròpies necessitats.

Amb IdentiCAT, serà el mateix ciutadà o ciutadana qui custodiarà les seves dades personals. Amb el nou sistema, les persones podran identificar-se digitalment i realitzar tràmits online amb seguretat i l’aval de la Generalitat, davant de qualsevol empresa o institució. La identificació única no serà emmagatzemada en uns servidors externs d’una multinacional de Silicon Valley, Rússia o Xina, sinó que formarà part d’un registre distribuït als quals només tindrà accés cadascun dels seus propietaris, que seran els que la controlin.

La tecnologia per recuperar el poder

La solució tècnica que proposa la Generalitat per estructurar un sistema fiable d’identitat digital, immutable i garantista davant de qualsevol institució, validada des de l’Adminsitració Pública, és el conegut com Blockchain, una de les més populars tecnologies de registre distribuït (DLT per les seves sigles en anglès).

Actualment s’ha obert la licitació per a què qualsevol empresa pugui proposar la seva solució tècnica, però sabem que, més enllà del sistema Blockchain, el sistema comptarà amb una aplicació i és probable que s’acompanyi d’un registre biomètric que reforci la seguretat en l’extrem dels usuaris.

La solució tornarà a permetre que cada ciutadà i ciutadana decideixi on i a qui lliura les seves dades personals

En un futur, IdentiCAT podria ser la solució per permetre les votacions digitals, tots els tràmits en línia i, entre molts altres, el control de començament i finalització de la jornada laboral. De moment, es tracta de la solució que tornarà a permetre que cada ciutadà i ciutadana decideixi on i a qui lliura les seves dades personals. 

El Blockchain social

El sistema basat en Blockchain, IdentiCAT, enllaça de ple amb la ‘Carta catalana per als drets digitals’, una altra iniciativa de la Generalitat que m4Social ha tingut el plaer i l’honor d’ajudar a configurar, com pot fer qualsevol persona interessada. És una nova demostració de la capacitat de la tecnologia per al bé social.

La ‘Carta de drets digitals’, entre altres punts, vol garantir “Mecanismes de salvaguarda dels drets digitals”, la “Protecció de dades i Privacitat” i l’”Ètica en l’ús de la intel·ligència artificial i la governança algorítmica”. En garantir la privacitat i la identitat personal, de manera tangencial també contribueix en un altre dels punts importants de la Carta: la “Llibertat d’expressió i d’informació”.

Garantir que les últimes tecnologies i innovacions digitals arribin i beneficiïn a totes les capes de la societat, sigui oferint noves oportunitats o protegint les existents, drets de la ciutadania inclosos, depèn de l’Administració pública i de tots els elements que conformen la societat civil. En aquest cas, el rol del Tercer Sector també és inestimable, encara que sigui per fer entendre les aplicacions pràctiques i socials de tecnologies com el Blockchain i la importància de que les entitats socials comencin a comprendre què són i com aplicar-les en la seva important tasca social.