La Vanessa Fuentes, és psicòloga clínica i social, tècnica superior en integració social, formadora de formadors i tecnopedagoga. És tutora del Màster Universitari Dificultats de l’aprenentatge i trastorns del llenguatge en Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i també té un espai web, PsicoVan, a través del qual ofereix assessorament virtual en l’àmbit de la discapacitat / diversitat funcional. La Vanessa té paràlisi cerebral i avui parlem amb ella d’Accessibilitat Digital.

En un món cada vegada més tecnològic, quins són els principals problemes amb què es troben les persones amb discapacitat?

Penso que amb el disseny de les coses, ja que encara no es dissenya pensant en tothom. Per exemple, si els botons d’un ascensor públic es situen a l’alçada d’una cadira de rodes, pot arribar tothom; en canvi, si es situen més amunt, es discrimina a una part de la societat, siguin persones baixes o persones que van amb cadira de rodes.

Des de la perspectiva d’usuària, com has lidiat amb aquestes barreres al llarg de la teva formació i professionalització? Com t’ha ajudat la tecnologia?

El cert és que s’ha avançat molt però queda molt més per fer; començant per les persones, que quan et veuen amb cadira de rodes ja s’espanten, i acabant pels que dissenyen una rampa amb un esglaó al final. Penses: Per a què deu servir aquesta rampa?

Per altra banda, les tecnologies van oferint una altra òptica a aquestes situacions: obren un nou món de solucions en general i, en particular, a les persones amb discapacitat. Sense l’avenç tecnològic, amb la meva disàrtria (dificultat de vocalització), no podria exercir de psicòloga, tutora o formadora. Prova d’això és quan dono una formació presencial (que la faig emprant una síntesis de veu (una eina tecnològica), al final m’agrada preguntar: ”Què heu pensat en veurem?”. I quasi sempre rebo la mateixa resposta: “que com ens faries la formació, o si de veritat la faries tu.” Crec que això és una clara mostra de com, gràcies a les tecnologies, es pot canviar la visió que es sol tenir de les persones amb discapacitat i com les noves eines ens ajuden.

Quin paper té la innovació tecnològica en la inclusió de les persones amb discapacitat i quins avantatges ofereix per al conjunt de la societat?

Com dic, molt i més. La innovació tecnològica ens facilita la vida i ens posa en igualtat d’oportunitats. Gràcies a ella fem moltes coses que abans no podiem fer: obrir una porta amb un botó de la cadira, avisar-nos d’un obstacle, poder anar de compres sols amb un comunicador mòbil… La tecnologia fa que la quotidianitat de les persones amb discapacitat es torni més fàcil i còmoda, ens dona autonomia, i facilita la inclusió perquè iguala a tothom.

“La tecnologia fa que la quotidianitat de les persones amb discapacitat es torni més fàcil i còmoda, ens dona autonomia, i facilita la inclusió perquè iguala a tothom.”

Creus que la innovació tecnològica arriba a tots els col·lectius?

Òbviament i lamentablement no. Falten recursos i ajudes per a que la tecnologia pugui arribar a tothom que ho necessiti. No tothom té accés a internet, un mòbil o una rentadora, i poques persones amb discapacitat podem disposar d’una casa robotitzada a les nostres necessitats. Són extrems econòmics que es poden equiparar només per no poder accedir a recursos tecnològics de preus a cops incomparables,  però que ens separen de diferents necessitats desitjades.

Respecte l’accessibilitat digital, els serveis públics són accessibles? i l’educació? i el món laboral? 

Com he comentat, s’ha millorat molt en tots els àmbits, però resta molt camí per a fer. És curiós que en un  servei públic com el metro posin una entrada per a cadires de rodes, però sense pensar en que alguns no podem introduir la targeta. Per què no aprofitar la tecnologia actual per a detectar un codi en la cadira al passar per aquesta entrada? Com aquesta, són petites millores que manquen en tots els àmbits i que millorarien la nostra inclusió. Tal volta, s’ha de reconèixer que, almenys en Barcelona, s’està millorant en aquest sentit, tot aprofitant l’accessibilitat digital per a fer serveis públics millors per a tothom.

El mateix passa en l’educació: poc a poc s’està millorant gràcies a aquesta accessibilitat digital, l’accés a l’aprenentatge, respectant el ritme i les necessitats psicomotrius de cada alumne. Tot i que per falta de recursos, no s’aplica el suficient.

En l’àmbit laboral penso que encara hi ha cert desconeixement, tant envers a l’accessibilitat digital com fins a on podem arribar les persones amb discapacitat gràcies a aquesta. El que fa que, quan tenim un alt grau de discapacitat física o visual, trobem més entrebancs a l’hora de aconseguir una oportunitat laboral. Tot, com dic, per manca d’informació en les dos vessants: accessibilitat i persones amb discapacitat.

Creus que el problema està en que és més car fer productes accessibles o es tracta d’una manca de conscienciació social?

Depèn en què i on. Etiquetar correctament una web o una app i posar icones identificatives per a que sigui accessible, no suposa més despeses directament, potser si més temps. En canvi, posar material tecnològic accessible a les necessitats de cada alumne amb discapacitat si, però s’intenta i es lluita per fer-ho. En aquest sentit, penso que la visibilitat de les necessitats ajuda a millorar i a lluitar per a l’accessibilitat. Però, també és cert que, per manca de conscienciació social, no s’aplica certa accessibilitat digital, que no suposa gran cost i que milloraria molts serveis.

“Per manca de conscienciació social, no s’aplica certa accessibilitat digital, que no suposa gran cost i que milloraria molts serveis”

Què és PsicoVan? Quins serveis ofereix? Com es treballa el tema de l’accessibilitat digital?

És un espai on ofereixo assessorament virtual dins de l’àmbit de la diversitat funcional. La idea va sorgir d’una conversa amb un professional, tot parlant de tot allò que mancava per fer front a les necessitats del nostre col·lectiu. A partir d’allà em va oferir, en consens amb la resta de professionals, la possibilitat de desenvolupar aquesta idea en un projecte durant el meu període de pràctiques de final de carrera, ara fa uns 8 anys, al centre CEE Pont del Dragó.

Encara que la idea va ser fruit d’una conversa, és una iniciativa individual davant el difícil objectiu de trobar feina amb la meva discapacitat. Un espai virtual assessorat per mi mateixa. Per què qui millor que una professional amb diversitat funcional per comprendre les inquietuds i necessitats dels nostres iguals? Més que problemes, m’agrada dir que atenc peculiaritats i estats d’ànim negatius que interrompen el benestar d’una persona, i fins i tot del nucli més pròxim a ella. Intentant que la mateixa persona trobi per ella mateixa solucions, perquè en ocasions tenim la solució prop però no la podem veure o canalitzar. També atenc consultes de caràcter informatiu sobre recursos accessibles tecnològics/digitals, ajudes i altres dubtes de familiars i professionals.

Així doncs, a grans trets, el meu assessorament es fonamenta en dos vessants: la informativa i l’acompanyament psicològic. Consultes sobre aplicacions i programari accessible, ajudes tècniques, discapacitat, recursos i serveis per a la dependència.  I acompanyament psicològic en superació de problemes donats de l’exclusió, disminució de sobreprotecció, recerca d’inclusió, exteriorització de sentiments i estratègies per millorar l’aprenentatge.

Més info: PsicoVan,

El proper 16 de novembre es celebra la I Jornada de Tecnologies de Suport i Discapacitat, quin és l’objectiu de la jornada? a qui va dirigida?

Sabem que la innovació tecnològica destaca com una de les principals fonts de recursos per a l’empoderament i inclusió de les persones amb discapacitat. En aquestes jornades, adreçades a professionals, estudiants i persones amb discapacitat, s’oferirà una perspectiva general de les tecnologies de suport existents aplicades al col·lectiu,  exposada per experts del sector i els propis usuaris. El plantejament és transversal, amb la voluntat de que la major part possible de diversitats funcionals s’hi vegin representades.

L’activitat es composarà de dues parts. Al matí, tres taules rodones en les que centres de recursos educatius, professionals i persones amb discapacitat ens explicaran els recursos tecnològics que empren en el seu dia a dia. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) i les tecnologies de l’aprenentatge hi tindran cert protagonisme.

A la tarda, hi hauran quatre tallers i varies exposicions en els que es podran conèixer de primera mà projectes actuals al voltant de la innovació i aplicació tecnològica, i el funcionament d’algunes aplicacions; i una exposició permanent, de lliure accés, en que centres de recursos i proveïdors exposaran ginys i materials.

Més info aquí.