En l’actualitat, tan drets com deures s’exerceixen cada cop més de forma connectada a través de les eines que l’Administració disposa per completar tràmits en línia. Quan tenir una discapacitat impedeix o limita l’accés a aquests recursos, s’impossibilita que aquesta persona exerceixi el seu dret com a ciutadà o ciutadana. L’Administració incompleix aleshores amb la seva obligació de respectar els drets de la seva ciutadania i permetre que exerceixin els seus deures, independentment de la seva condició.

En el cas de Catalunya, la posició de la Generalitat respecte a l’accessibilitat del principal portal de tràmits oficials (gencat.cat), a priori és reconfortant. El web de la Generalitat assegura haver-se construït “amb l’ànim de facilitar l’accés universal a totes les persones que el consulten independentment de les seves capacitats, físiques, sensorials o intel·lectuals”, a més de garantir l’accés en qualsevol context tècnic: velocitat de connexió, tipus de dispositiu, condicions ambientals, sistema operatiu o programari.

Les pàgines web de la Generalitat han de complir per llei amb normes d’accessibilitat que es basen en les recomanacions del Consorci World Wide Web W3C per eliminar les barreres que dificulten l’accés a la informació i la comunicació. Aquestes recomanacions es tradueixen en les pautes d’accessibilitat WCAG 2.1, que són referència en la majoria de normatives i lleis d’accessibilitat europees i nord-americanes, com per exemple la Directiva europea 2016/2102 o el Section 508 dels Estats Units. 

Validar les TIC en accessibilitat

Garantir l’accés a la informació i serveis d’una web a tothom sense cap mena de limitació ni restricció tècnica engloba aspectes de disseny, com una estructura de continguts ben identificada per facilitar-ne la navegació; la lectura de Javascript i CSS habilitada, la inclusió de text alternatius per permetre la descripció automàtica d’imatges i altres continguts gràfics, o la introducció de botons i elements de control accessibles que acceptin la navegació assistida.

La tipologia de contingut digital és la que estableix els criteris d’accessibilitat. Per exemple, un text accessible ha de tenir en compte que la tipografia i el cos del text sigui l’adequat, que l’interlineat sigui suficient, tenint en compte el cos de la tipografia, que els paràgrafs estiguin ben separats i els colors facilitin la lectura. En canvi, un gràfic o imatge accessible és aquella que és escalable, inclou descripció i utilitza correctament els colors, entre altres. Pel que fa a material audiovisual, com un vídeo, l’accessibilitat depèn del fet que s’hi introdueixin transcripcions, audiodescripcions, sigui compatible amb un reproductor adequat, etcètera.

Per altra banda, l’accessibilitat digital no es limita a l’àmbit de les pàgines web. Les bones pràctiques d’accessibilitat en entorn natius d’aplicacions mòbil es regeixen per les diferents directrius establertes pels mateixos sistemes operatius: llenguatge comprensible, navegació circular, informació auditiva i visual, etiquetatge d’elements gràfics de la interfície, etcètera.

m4Social va reunir algunes de les bones pràctiques en un document fruit de les taules rodones constituïdes durant la jornada m4Social day dedicada a l’accessibilitat TIC.

El Govern Espanyol, a través del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, manté la iniciativa ‘Observatorio de Accesibilidad’ que ha elaborat diverses guies de validació i adaptació a les normes d’accessibilitat per a diferents formats (web, aplicacions mòbil, pdf i documents ofimàtics, etcètera).

Entre les eines que les Administracions faciliten per als interessats en accessibilitat pública, com la Comunidad de Accesibilidad, n’hi ha unes quantes que poden ser d’interès per a tot aquell desenvolupador web que vulgui fer accessible la seva pàgina a qualsevol persona. Són útils els validadors HTML, CSS, però especialment el validador WCAG, tot un test d’accessibilitat que analitza un lloc web segons diferents paràmetres i nivells de conformitat amb el WCAG (nivell A, nivell AA i nivell AAA).

El compromís públic, a prova

Tot i la voluntat i les lleis existents, el propi web de l’’Instituto Nacional de Administración Pública’ (inap.es) admet que només compleix parcialment amb el Reial Decret 1112/2018 que respon a la mencionada directiva europea d’accessibilitat i “exigeix ​​que els llocs web i les aplicacions per a dispositius mòbils dels organismes del sector públic es basin en requisits comuns d’accessibilitat establerts en l’àmbit europeu”. Una petita mostra de la necessitat que existeix en la sensibilització i l’adequació dels tràmits en línia oberts a tota la ciutadania.

Garantir que els tràmits online siguin accessibles no suposa un augment perceptible dels costos de desenvolupament -especialment si es considera l’accessibilitat des de l’inici d’un projecte digital-, però sí que significa deixar de barrar el pas a una part de la ciutadania. Permetre que les persones amb discapacitat, amb pocs recursos, poca formació o amb altres condicions limitatives, puguin exercir els seus drets i deures, també en línia, és doblement fonamental per a l’Administració pública. Per una banda, serveix als interessos de la població i, per l’altra, predica amb l’exemple per aconseguir que tota empresa i institució n’asseguri l’accés i l’ús, sense exclusions.

m4Social i clàusules d’accessibilitat

m4Social, el projecte d’innovació tecnològica de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, va presentar recentment els resultats de l’estudi sobre les clàusules d’accessibilitat digital en la contractació pública digital i de nova tecnologia, inquietud que es va plantejar durant el m4Social Day, celebrat a l’octubre de 2017 i centrat en el tema de l’accessibilitat digital, l’estat actual i propostes per millorar-la. L’objectiu general de l’estudi ha estat l’anàlisi de les clàusules d’accessibilitat digital que s’inclouen en les licitacions públiques de Catalunya, realitzant, al seu torn, una comparativa amb les clàusules d’accessibilitat incorporades en licitacions públiques d’Estats Units i Canadà, països que sovint són la referència en aquesta matèria.

En aquest enllaç pots tornar a veure’n la presentació, o consultar l’estudi aquí: