És possible avançar cap a una digitalització transformadora que afavoreixi la relació entre l’administració i les entitats socials? Aquesta és la pregunta que vam plantejar en la taula rodona organitzada en el marc de l’acte ‘La simplificació digital en l’administració pública: propostes de les entitats socials’. En aquesta peça volem recollir algunes de les reflexions més interessants que va compartir amb les persones assistents l’Ascen Moro, cap del Departament de Govern Obert i delegada de Protecció de Dades de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. 

Recorda que pots recuperar la jornada al nostre canal de youtube.

• Com valores el procés de transformació digital de l’administració pública?

Crec que les administracions hem d’entomar el mea culpa perquè fa molt de temps que estem immerses en aquesta transformació i sembla que amb l’administració electrònica anem pitjor que amb el paper. En comptes d’utilitzar la tecnologia per a transformar els processos des de l’inici i redissenyar-los, hem copiat el que fèiem presencialment. 

Tot i això, en l’àmbit municipal, crec que anem avançant. Formem part del consorci Localret que ha aprovat una agenda digital pels municipis que mostra que ens hem posat d’acord en quins són els eixos que hem de garantir per a oferir una prestació de serveis digna.

• Quines altres mancances detectes en el procés de transformació digital de l’administració?

Hi ha bretxa digital, però sobretot existeix en relació amb l’administració. Comprem per internet, parlem per whatsapp… el problema el tenim quan ens comuniquem digitalment amb l’administració. La pandèmia ha accelerat la transformació pel que fa a la relació, però el 70% de ciutadans creu que el servei que presta l’administració no és de qualitat i que la informació que se li dona no és àgil ni intuïtiva. De fet, hi ha estudis que apunten que el 60% prefereix fer els tràmits presencialment o telefònicament. D’altra banda, parlem rar: el 97% dels textos les persones destinatàries no els entenen. La bona notícia és que hi estem treballant.

• Què s’està fent en l’àmbit municipal?
  

A l’Ajuntament de Sant Feliu, per exemple, estem treballant al costat de les nostres entitats en temes relacionats amb subvencions i tenim un mini ‘Pador’. Les nostres entitats no han d’aportar documentació respecte del registre municipal perquè el tenim digitalitzat. En el tràmit, simplement, s’identifiquen i es xucla la informació del nostre registre municipal d’entitats. 

En relació amb les subvencions, el tràmit compta amb un assistent durant el procés i, si no acabes d’entendre el llenguatge, oferim un servei que et permet trucar perquè t’ajudin i et facilitin la tramitació. Les entitats del nostre municipi valoren tot plegat de forma molt positiva. 

I com agilitzem la tramitació? Alhora de recollir dades i documents d’altres administracions apliquem mecanismes que la mateixa normativa ens permet aplicar per a disminuir les càrregues administratives. Com què? Declaracions responsables, formularis preestablerts…  però tenim deures per fer. Hem de ser confiables i confiar. Ara, la cultura de l’administració és ‘docucèntrica’ i ha de passar a ser ‘datacèntrica’. Cal un canvi cultural. 

• I això com es fa? Sembla que la persona en situació de vulnerabilitat sempre està sota sospita.
  

La gent posa com a excusa de forma errónea la protecció de dades. La protecció de dades no pot ser un impediment per a l’intercanvi de dades entre administracions, per a transformar i digitalitzar-nos. El que ens demana la normativa és que gestionem adequadament aquestes dades:  que les tractem correctament i informem de per què les utilitzem. El bon govern i el govern obert són dues cares de la mateixa moneda. Cal transparència. La ciutadania té dret a conèixer l’estat de tramitació d’un procés o les dades que tinc jo com a Ajuntament. Les nostres entitats, per exemple, poden entrar a la seva carpeta d’entitats i veure les subvencions que han demanat, les dades de registre d’entitats… 

D’altra banda, no es pot treballar des d’un únic departament. Un tema en què estem treballat, i que va molt en línia amb la feina de la Generalitat, és el que té a veure amb l’experiència d’usuari: volem que el disseny dels processos, la transparència o la reducció de càrregues administratives incorpori la visió de les entitats i dels ciutadans, que ens puguin dir si una cosa no s’entén, si és confusa o fer-nos propostes de millora per nosaltres, després, valorar-ho i fer canvis dins del marc administratiu.
Jo estic en contra del que entenem per burocràcia, però a favor del procés administratiu perquè és una garantia cap a vosaltres, de què fem bé les coses i de què tot és transparent.

• Quines prioritats ha de tenir l’administració pública per impulsar tots aquests canvis?
  

Interoperar vol dir que ens entenguem i, per això, necessitem processos comuns, estandarditzar i homogeneïtzar. Jo m’imagino, en processos com les subvencions, poder comptar amb una eina similar a la finestreta única empresarial. Totes les empreses de Catalunya s’adrecen allà independentment del nivell d’administració al qual es dirigeixen. Jo sóc defensora de l’autonomia local, però en casos així, repetitius, cal estandarditzar, avançar i parlar el mateix llenguatge. 

També, tota aquesta tecnologia nova, crec que, tot i que presenta riscos, solucionarà molts problemes i ens ajudarà a agilitzar procediments. Ara, per exemple, estem treballant en un projecte amb diferents ajuntaments, empresa privada i l’entitat ABD. Hem agregat dades, les hem endreçat i hem creat una eina predictiva que ens permet simular escenaris per a saber com estaré l’any 2025 o 2030, per exemple. Això, m’ajuda a identificar necessitats de recursos i a aplicar polítiques públiques. No és ciència-ficció, és una realitat. 

L’objectiu, ajudar a millorar la nostra societat, el compartim. Així, crec que hem de promoure espais per experimentar formes de cocreació, col·laboració i gestió cívica i treballar plegades.