Autobusos, furgonetes i aules amb internet mòbil faciliten la connexió des de zones remotes

28 abril 2016

Temps de lectura 2 minuts

En els últims quinze anys s’ha incrementat de manera exponencial l’accés a internet a tot el món. Malgrat això, existeixen nombroses zones remotes a països en vies de desenvolupament que romanen desconnectades en plena era digital. Molts estudiants de zones rurals realitzen llargs recorreguts i inverteixen hores desplaçant-se als centres educatius en transport públic. Molts aprofiten el temps d’anada i de tornada per fer els seus deures, llegir o parlar per telèfon. Tenint en compte el volum de població que es desplaça diàriament en autobús, molts països han llançat programes pilot per facilitar l’accés a internet als estudiants que viuen en zones remotes, promovent l’educació digital gràcies a l’establiment de punts de connexió mòbil wi-fi als autobusos, alguns d’ells tenen també portàtils perquè els passatges els utilitzen durant el viatge. Alguns exemples van des del Big Blue a Zimbabwe al Google Internet Bus a l’Índia. Històricament, la digitalització de les comunitats es duu a terme amb l’establiment de telecentres com el que hi ha a Sri Lanka, el Tuktuk que converteix motocicletes públiques en telecentres mòbils, o el programa Vasconcelos de Mèxic que fomenta l’ús dels ordinadors i la lectura. A Rwanda, al voltant de 400 autobusos estan connectats a Internet 4G permetent als passatgers, molts d’ells estudiants, connectar-se a internet de manera gratuïta des dels seus telèfons mòbils. També s’han dut a terme iniciatives de “llibres mòbils”, petites biblioteques a la part de darrera dels autobusos o de les furgonetes, com el Nepal Book bus que des de novembre de 2013 ha fet 10.000 kilòmetres per tot el país visitant més de 80 escoles i centres comunitaris i arribant a més de 60.000 persones. La connectivitat a les aules és possible també gràcies a l’ús de les energies renovables com l’energia solar, com les escoles de Kènia o Sud-àfrica que formen part del projecte Samsung Solar Powered Internet School (SPIS) que compten amb aules annexes amb ordinadors portàtils i connexió a internet gràcies a l’energia solar.