Segur que has sentit a parlar algun cop del blockchain, oi? Es tracta d’una base de dades formada per una xarxa d’ordinadors independents o usuaris (anomenats nodes), que tenen la responsabilitat de verificar transaccions i emmagatzemar registres de manera anònima impedint que la informació pugui ser esborrada. És com el llibre de comptes o el servidor d’una entitat, però difícilment hackecjable, i no es pot modificar.
Habitualment, se la coneix com la tecnologia que hi ha darrere de les criptomonedes, però va molt més enllà. Realment, el seu principal valor és la seva capacitat per garantir la transparència, la seguretat, la immutabilitat i la traçabilitat de les dades i les transaccions. És resistent al frau i a la manipulació i ofereix informació sobre l’origen i el procés.
El blockchain, una eina per impulsar els ODS
Fa uns mesos, us parlàvem en aquest article de com les entitats socials se’n poden beneficiar, però avui volem centrar-nos en el potencial d’aquesta tecnologia disruptiva que pot aportar molts beneficis a nivell econòmic, social i mediambiental, i que té capacitat per impulsar, fins i tot, l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 (Corrons, August, 2022. ‘Tecnologia blockchain en pro de l’Agenda 2030’).
De fet, els experts de l’ONU consideren que la tecnologia en què es basen les criptomonedes, la cadena de blocs o blockchain, pot jugar un paper molt important en el desenvolupament sostenible (Sánchez del Río, María, 2022. ‘Impacto medioambiental de las criptomonedas’ ). Però, quines aplicacions pot tenir? Segons l’ONU, apunta Sánchez del Río, pot generar un impacte rellevant en pro de diversos ODS, entre ells, el 7, 8, 9, 11, 12, 13, 16.
Un dels principals valors que pot aportar és la seva transparència, que permet fer seguiment i verificació dels processos. Això garantiria, per exemple, l’aplicació i compliment de criteris de sostenibilitat en el desenvolupament d’un projecte. També, facilitaria conèixer l’origen de l’energia o d’un producte i fer el seguiment dels processos de producció al llarg del seu cicle de vida. Tot plegat, podria assegurar l’ús d’energies no contaminants, fomentar el comerç just i responsable i facilitar que la comunitat estigués més ben informada i prengués decisions més conscients. En definitiva, la transparència de la cadena de blocs permetria verificar la sostenibilitat dels processos, assegurant el respecte cap als drets humans i el medi ambient. D’altra banda, la traçabilitat del blockchain, també seria útil per evitar els fraus i la corrupció del sector públic, permetent fer seguiment de l’ús que es fa dels pressupostos públics.
Els reptes i els riscos del futur
Per tot plegat, l’ONU dona suport al desenvolupament del blockchain, i a través del seu Programa pel Desenvolupament (PNUD) defensa que pot impulsar la inclusió financera, millorar l’accés a l’energia, fomentar la producció i el consum responsable, protegir el medi ambient, proporcionar identitat legal per a tothom i millorar l’eficàcia de l’ajuda. L’organisme internacional, però, també té molt presents els reptes que presenta i assegura que entendre els riscos i gestionar-los és indispensable per alliberar i aprofitar tot el seu potencial sense que això impliqui un augment de les desigualtats. I és que el blockchain és encara una tecnologia en procés de desenvolupament, però val la pena no perdre-li la pista en els pròxims anys.
