Cinc coses que aprèn un emprenedor quan es passa al camp social

11 maig 2016

Temps de lectura 2 minuts

Quan un desenvolupador o emprenedor es passa al camp social adquireix una perspectiva totalment nova. Fins llavors s’havia dedicat al món de les idees innovadores i (sobretot) al seu model de negoci per intentar que donés com més beneficis econòmics millor. Però, de cop, l’emprenedor comença a replantejar-se tot el que estava fent, ja sigui atret per la idea de contribuir positivament al món i de muntar un projecte sense ànim de lucre, perquè ha tingut una idea que casualment ha evolucionat cap aquest model d’emprenedoria, o perquè s’ha deixat seduir per la idea de ser un changemaker gràcies al que li han explicat els companys del món de l’empresa social, ONG o incubadores d’emprenedors socials. Què ha après el nou emprenedor social en aquesta transformació?

  1. Escoltar les necessitats. No es tracta de tenir una idea, voler vendre-la i estudiar a la gent que podria comprar-la. No. És bastant més complex que això: es tracta de determinar una necessitat social i parlar amb les persones que tenen aquesta necessitat. L’emprenedor social ha de pensar que la intervenció social, igual que les polítiques públiques i els programes de moltes organitzacions, requereix un estudi integral que mesuri no només les necessitats sinó també les conseqüències del seu projecte. Saps que un error de definició de les necessitats pot fer que el teu projecte sigui estèril o fins i tot nociu.
  2. No hi ha res de dolent amb què la teva empresa social o ONG faci diners. El concepte d’emprenedoria social consisteix a portar a terme un projecte que cobreixi una necessitat social sense haver de dependre de donatius o voluntaris. Com? Desenvolupant una idea que tingui possibilitats d’ingressos econòmics per si mateixa, perquè els ingressos cobreixin tots els costos de l’organització i sigui econòmicament sostenible. I si genera ingressos de més (breakeven), es reinverteixen en el projecte. A vegades, fins i tot, fer la teva empresa social viable significa crear dues branques separades dins un mateix projecte. Per exemple: muntar una botiga de menjar preparat ecològic que generi ingressos per poder mantenir un menjador social.
  3. Mai se sap qui pot ajudar-te. Els projectes socials toquen temes molt variats i cada un té un ventall de possibles col·laboracions molt particular. Has après a ser creatiu i a no tancar-te portes. El soci que et pot ajudar pot ser un inversor d’empreses socials, un partner estratègic, un filantrop, un govern, una altra ONG, institucions i empreses que volen col·laborar en causes del tercer sector… Ja no tens por a deixar volar la teva ment per trobar una solució al teu finançament.
  4. Fer-se entendre no és fàcil. La gent amb la qual et movies al món de l’empresa i de l’emprenedoria segurament no entendrà el teu canvi. Has passat a pensar primer en una necessitat i després en una manera de fer el teu projecte viable, i no al revés. Fruit del desconcert dels teus companys, passaràs a freqüentar (per necessitat) cercles d’emprenedors socials en els quals podràs intercanviar idees i sentir-te més recolzat. No estàs sol!