La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través del projecte m4Social, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han desenvolupat el primer índex català de bretxa digital, un indicador pioner perquè, per primera vegada, utilitza dades tant de fonts públiques com privades gràcies a la col·laboració entre societat civil, administracions públiques i sector privat.

L’índex és innovador perquè fa una radiografia territorial i social de les desigualtats digitals a Catalunya, analitzant les tres dimensions clau del fenomen –infraestructura, equipaments i usos digitals– i la seva evolució, amb la finalitat que l’indicador sigui replicable en altres territoris. Així doncs, les dades –presentades en clau comarcal i catalana– permeten detectar on i com es manifesta aquest fenomen amb l’objectiu d’impulsar polítiques i accions concretes per reduir les desigualtats d’accés i ús als serveis digitals, i ajudar administracions, empreses i entitats socials a valorar l’impacte de les seves actuacions.

La UOC ha participat en aquest projecte a través del grup de recerca CNSC (Communication Networks and Social Change) -adscrit a la unitat de recerca sobre cultura, creativitat, justícia social, pensament crític i humanitats-, sota la coordinació de la professora catedràtica Mireia Fernández-Ardèvol.

Roda de premsa primer índex català de bretxa digital. m4Social – Taula del Tercer Sector Social i UOC.

Principals dades: nou índex de bretxa digital a Catalunya

· Infraestructura digital. La cobertura mitjana de xarxa 5G a Catalunya és del 94,6%. Tot i així, es detecta una forta desigualtat territorial: mentre que al Barcelonès arriba al 99,9%, a l’Alta Ribagorça només arriba al 20,3%. Tot i la cobertura generalitzada, les zones rurals i de muntanya encara pateixen una bretxa significativa pel que fa a la infraestructura digital.​​​​

· Equipaments TIC a les llars. L’accés a internet i banda ampla és pràcticament universal, amb una mitjana del 97,1%, i l’accés a telèfons mòbils se situa al 99,4%. La variabilitat territorial és mínima, amb el valor més baix (93,3%) també a l’Alta Ribagorça.

· Equipaments als centres educatius. El 94,8% dels centres educatius disposen de WiFi per al professorat. Pel que fa a ordinadors, la mitjana és de 55,6 per cada 100 alumnes, tot i que amb diferències importants segons el territori (d’un mínim de 28,5 a l’Alta Ribagorça a un màxim de 90,6 al Ripollès). Aquestes desigualtats remarcables entre centres educatius poden tenir un impacte potencial sobre l’equitat educativa.

· Usos digitals generals. L’ús d’internet entre la població de 16 a 74 anys arriba al 96,8% i l’ús del correu electrònic i les compres en línia són també molt elevats: 99,4% i 97,1%, respectivament.

Tanmateix, l’ús del servei digital públic ‘La Meva Salut‘, que permet accedir a la informació personal de salut, fer consultes a les professionals i fer tràmits online, se situa en un 63,6%.

· Diferències territorials i socials. Les comarques amb menor densitat de població o situades en zones de muntanya, com l’Alta Ribagorça, la Terra Alta o el Pallars Sobirà, concentren les dades més baixes en infraestructura, equipament i ús. Per contra, comarques metropolitanes i de la costa, com el Barcelonès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, presenten els nivells més alts en tots els indicadors. Tot i l’alta dotació de TIC a les llars, hi ha desigualtats notables en els recursos digitals disponibles als centres educatius, especialment a les zones rurals. Pel que fa als serveis digitals públics, es detecten bretxes en la seva utilització, especialment en tràmits de salut i administració.

· Diferències per gènere. En general, no es detecten bretxes rellevants entre homes i dones en l’accés a internet, l’ús del correu o les compres en línia. En canvi, en l’ús de ‘La Meva Salut‘, s’observen diferències: 65,5% de dones hi han accedit vs. 61,3% d’homes. Això pot indicar major implicació de les dones en la gestió de la salut familiar, fet que pot reflectir rols de cura, o diferències d’implicació respecte dels homes en la gestió familiar de la salut.

Les dades més baixes d’accés de les dones es troben al Pallars Jussà (47,3%) i les més altes al Baix Llobregat (69,6%) i, en el cas dels homes, les més baixes es donen a l’Alta Ribagorça (38,5%) i les més altes al Barcelonès (66,8%). Aquesta diferència es manté en gairebé totes les franges d’edat. Això pot indicar major implicació de les dones en la gestió de la salut familiar, fet que pot reflectir rols de cura, o diferències d’implicació respecte dels homes en la gestió familiar de la salut.

· Diferències per edat. És en la variable edat on es constata una bretxa digital més accentuada. Les persones entre 35 i 54 anys mostren els nivells més alts d’ús de serveis digitals. A partir dels 65 anys, l’ús cau significativament en gairebé tots els àmbits.

Pel que fa a la relació amb l’administració, les persones grans tenen menys autonomia per fer gestions digitals. El 41,4% de les persones de 75 anys o més accedeixen a ‘La Meva Salut‘ i només un 10,7% de les persones de 75 anys o més han fet servir el servei d’eConsulta per contactar amb els i les professionals sanitàries.

En el cas de ‘La Meva Salut‘, la distribució per edats mostra molta variabilitat: les persones que més hi accedeixen tenen entre 25 i 34 anys (73,5%, al Baix Llobregat puja fins al 77,8%) o entre 35 i 44 anys (71,4%); i les que menys hi accedeixen tenen entre 65 i 74 anys (56%) i 75 anys o més (41,4%, que al Pallars Jussà cau fins al 21,8%).

També es detecta una bretxa molt accentuada en l’ús de la banca en línia: gairebé la meitat de les persones grans no en fan ús. Només un 45,5% de les persones de 75 anys o més fan servir la banca en línia en contraposició de les franges d’edat més joves en què el percentatge és molt elevat, 96,7% entre les persones de 25 a 34 anys. Caldria veure si les persones de més de 75 anys fan servir els serveis digitals elles mateixes o si ho fa algú del seu entorn, com un familiar.

Així doncs, de l’informe es desprèn que la bretxa digital sobretot es manifesta en l’ús dels serveis digitals. “Per exemple, els 20 punts de diferència que hi ha entre l’ús dels serveis privats, com la banca online (84%), i dels públics, com La Meva Salut (64%) apunta cap a on s’han de centrar esforços: fer més accessible i facilitar l’ús dels serveis públics i informar i formar la ciutadania per ajudar-la a utilitzar uns serveis –i uns drets– que són essencials per a tothom” ha argumentat Xavier Trabado, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector Social, a la roda de premsa del primer índex català de bretxa digital.

Com fer créixer i consolidar el nou índex català de bretxa digital

Aquesta primera versió de l’índex permet identificar grans reptes i obre noves oportunitats:

· Ampliar les dades disponibles, sobretot les d’accés i ús de serveis digitals tant públics com privats, com operadors de telecomunicacions. És un pas fonamental per ampliar la radiografia iniciada i assegurar-ne la continuïtat en el temps. Caldria establir acords amb nous actors per a la cessió voluntària i sostinguda de dades rellevants.

· Incorporar una perspectiva històrica: recuperar dades per construir una sèrie temporal que permeti avaluar l’impacte de polítiques passades –decisions ja preses– i entendre millor els factors que condicionen la bretxa digital.

· Compartir coneixement: difondre l’experiència i donar suport a altres iniciatives estatals o, fins i tot, europees per replicar i adaptar l’índex a altres territoris.

· Ampliar la col·laboració: sumant altres actors per traçar una estratègia compartida contra la bretxa digital. El primer pas d’aquesta Estratègia podria ser la creació de l’Observatori de la Bretxa Digital a Catalunya, un espai estable d’anàlisi i acció conjunta, on cada agent aportaria el seu coneixement i expertesa per un full de ruta que garanteixi que la digitalització és un motor d’equitat i no un factor més d’exclusió social.

Roda de premsa primer índex català de bretxa digital. m4Social – Taula del Tercer Sector Social i UOC.

Llegeix l’informe ‘Desconnectades? L’índex català de bretxa digital’.