NFTs: una oportunitat per al tercer sector social?

6 juny 2022

Temps de lectura 3 minuts

Fa poc més d’un any que la paraula NFT es va introduir a les nostres vides. Els non-fungible token, token no fungibles, són unitats de referència virtual inimitables. És a dir, permeten adquirir o crear un bé digital i en garanteixen la propietat, l’autoria i la integritat; poden ser utilitzats per representar la propietat d’objectes únics.  De fet, no fungible és un concepte econòmic que podríem fer servir per a descriure coses com el nostre ordinador, el nostre cotxe o els nostres mobles, objectes que no són intercanviables per d’altres perquè tenen propietats úniques. Fins ara, els fitxers digitals es podien copiar i compartir indefinidament, ara els NFTs permeten demostrar que un arxiu no ha estat alterat i eviten que ningú el pugui copiar o robar; és a dir, duen a l’àmbit digital la manera d’operar amb els productes físics.

El maig de 2021 es va vendre per primer cop una obra d’art digital associada a un certificat de tipus NFT: Quantum, de Kevin McCoy. Des de llavors, els mitjans s’han fet ressò de vendes i compres milionàries d’NFTs per part del creador de Twitter,  Jack Dorsey; Justin Bieber; Gerard Piqué i un bon grapat més de cares conegudes. En general, els NFTs han estat rebuts amb molts bons ulls per part del sector de la creació i dels artistes digitals, però també han sorgit crítiques des d’aquest i altres àmbits en relació amb allò que prometen i el que proporcionen realment. En qualsevol cas, hi ha veus que apunten que poden ser una eina interessant per a les entitats socials i les organitzacions sense ànim de lucre.

Els NFTs, una possible nova via d’ingressos
Els NFTs poden ser una nova eina d’ingressos i de recaptació de fons per les entitats socials i les organitzacions sense ànim de lucre. Les entitats, per exemple, poden treballar per identificar artistes digitals que comparteixin els seus valors i convidar-los a establir algun tipus de col·laboració amb elles perquè l’artista creï un NFT per l’organització. Els beneficis de la venda d’aquest NFTs poden convertir-se en donacions per l’entitat. D’altra banda, una altra via de col·laboració amb l’artista pot ser, simplement, que un % de les vendes de les seves obres vagin dirigides de forma regular a l’entitat amb qui col·labora. Així va ser l’experiència de Save the Children que es va associar amb NFDoge i un 10% de les vendes de la plataforma van anar destinades a l’entitat. Aquest tipus de col·laboracions amb creadors es poden fer de forma directa, però, també, poden ser fruit d’un partnership entre una empresa i un artista i que una entitat en surti beneficiada: Coca-Cola es va associar amb uns artistes 3D i el resultat va ser una donació per Special Olympics; Givenchy va llançar diverses col·leccions d’ NFTs artístics els ingressos dels quals van anar dirigits a entitats del col·lectiu LGTBIQ+. 

D’altra banda, també hi ha exemples de subhastes de NFTs organitzades amb l’objectiu de recaptar fons per organitzacions sense ànim de lucre: Beeple, l’artista que compta amb el record de l’NFTs més car venut fins ara, va subhastar una obra d’art digital i els beneficis es van destinar a la Open Earth Foundation; mentre que Gucci va subhastar una sèrie de NFTs inspirats en la seva col·lecció de tardor/hivern per donar suport a la campanya d’accés global a vacunes Covid d’UNICEF USA. Celebritats com Ellen DeGeneres també han liderat iniciatives d’aquest tipus per finançar projectes com el de World Central Kitchen

A més, els NFTs poden ser una eina per reflectir qui ets, quins són els teus valors o amb què t’identifiques. Són una nova manera de dir-li al món: “M’apassiona aquest tema”. Les entitats poden aprofitar-los per fer créixer la sensació de comunitat entre els seus voluntaris i usuaris, per fer-los sentir com a part d’un ‘club’. L’aparició d’aquests NFTs ‘socials’ també ha fet sorgir noves aliances: companyies com Woonkly, una xarxa social de NFTs amb seu, entre d’altres, a Espanya ensenya a organitzacions sense ànim de lucre com utilitzar aquesta tecnologia, crear les seves col·leccions i vendre-les per obtenir una nova via d’ingressos. 

Al boom dels NFTs, però, els acompanya una realitat incòmoda. És una activitat a la qual s’associa un important consum energètic i un greu impacte mediambiental. Per què? El mercat NFT està sostingut sobre la tecnologia blockchain i, per tant, usa una xarxa de computadors que, al seu torn, consumeixen energia elèctrica per poder generar i alimentar les cadenes de blocs que componen aquests actius digitals. Memo Atken, artista digital, ha fet la primera i pràcticament única investigació fins al moment sobre la contaminació derivada del cryptoart. Els resultats mostren que, de mitja, la creació, el registre i les transaccions associades a un NFTs equivalen al consum elèctric en un any d’un ciutadà europeu. Aquesta petjada de carboni, a més, es multiplica per tantes vegades com còpies d’aquest NFTs es vengui. Així, la sensació és que els NFTs poden ser una de les indústries més interessants d’aquesta dècada i presenten una oportunitat a explorar per les entitats socials, però és important ser conscients de l’impacte ecològic del model actual i que queden certs aspectes relacionats amb la regulació, el frau o la volatilitat d’aquests actius digitals que encara s’han de resoldre.