Internet s’ha integrat a la nostra rutina però som conscients de quina és la influència de les tecnologies digitals en les nostres vides i en la societat? 

Sentim parlar de casos d’abús dels drets digitals, mal ús i informació errònia i concentració de poder arreu del món: venda d’informació personal, moviments compartits sense el nostre consentiment, xarxes socials com eines d’odi, subversió dels processos democràtics i l’opinió pública, etc. però quins són els drets digitals? Ens endinsem en un debat sobre el dret a la privacitat, la responsabilitat en l’ús de la intel·ligència artificial o el dret a la identitat digital.

Què són els drets digitals? 

Els drets digitals són els drets humans dins del terreny d’Internet i les tecnologies digitals. El creixement continu de les TIC i l’actualització constant de noves eines fan cada vegada més difícil garantir la protecció dels drets de les persones en l’àmbit digital i, igual que  els drets humans i llibertats fonamentals, s’han de defensar ampliar d’acord amb les noves circumstàncies de l’era digital.

És per aquest motiu que en els últims anys han anat creixent les iniciatives polítiques per protegir i promoure els drets digitals a escala global. De fet, el Govern català situa aquesta anàlisi en el context internacional, com a fruit de l’aprenentatge de les iniciatives per a la definició de codis ètics i sistemes de drets en l’esfera digital impulsades per institucions, associacions i comunitats d’arreu del món, i d’acord amb el punt 17 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, que advoca per enfortir aliances mundials per assolir els objectius globals.

La societat catalana ha desenvolupat un projecte d’innovació social per promoure un marc legislatiu i democràtic per a lleis i llibertats encara no garantits per la llei: la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals. Els drets i les responsabilitats digitals proposats en la Carta s’adrecen al conjunt de la societat, a totes les persones físiques i jurídiques, incloses empreses, entitats sense afany de lucre i institucions públiques. El document planteja també la necessitat de vetllar especialment pels drets de les persones i dels col·lectius més vulnerables i amb risc de discriminació i, també, prioritzar les tasques dirigides a reduir la bretxa digital.

Tipologia de drets digitals

Entre els drets digitals podem trobar el dret a la llibertat d’expressió, a la privadesa en línia, el dret a associar-se en comunitats virtuals i el dret d’accés a Internet, independentment dels nivells d’ingrés, la ubicació geogràfica o les discapacitats dels i les usuàries. 

Vinculat amb la legislació europea sobre protecció de dades, queda regulat el dret a l’oblit i el dret de rectificació a Internet, el dret a la desconnexió digital de la feina, i el dret a la intimitat davant l’ús de sistemes de geolocalització i videovigilància.

Segons l’organització Computer Professionals for Social Responsibility, la xarxa ha de reflectir la diversitat humana i no homogeneïtzar-la i a més, ha de ser oberta, inclusiva i estar a l’abast de tothom. Les persones tenen el dret a comunicar-se i a la privadesa i són les administradores de la xarxa, no les propietàries. 

Quina relació tenen els drets digitals amb la bretxa digital? 

L’accés a internet és un dret digital i s’ha de garantir per a totes les persones independentment de la seva situació o condicions de vida però, la realitat mostra que aquest accés és desigual i que la classe social creua aquest dret. 

Aquesta desigualtat on l’edat, el gènere, el nivell formatiu, la procedència o el context econòmic juguen a favor o en contra de que es garanteixi el dret a internet i d’accés a les TIC es denomina bretxa digital. Sabem, després de realitzar l’estudi de Bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials, que aquesta bretxa digital es troba en àmbits d’accés, ús i qualitat d’ús i que també és una bretxa social, ja que és una de les causes principals d’acceleració de les desigualtats socials. 

La Bretxa digital és un fenomen que implica dificultats per a l’atenció a les persones usuàries de la seva entitat. Entre aquestes dificultats s’apunten diversos elements: 

• La reducció de l’eficàcia de les intervencions realitzades per l’imperatiu de la necessitat de les TIC. 
• Les limitacions per a la realització de gestions i tràmits que resulten necessaris. 
• Les limitacions per a l’adquisició de nous coneixements, aprenentatges, competències (ja siguin o no digitals).  
• La reducció de les oportunitats per generar empoderament i autonomia. 
• La reducció de canals i possibilitats de comunicació, gestió i intercanvi d’informació.
• Les limitacions per a la realització autònoma d’usos de les TIC en la vida quotidiana, especialment per a la recerca d’ocupació. 
• Les barreres en les possibilitats d’assolir la inserció laboral per la manca de competències digitals demandades pel mercat laboral. 
• La pèrdua d’oportunitats que impliquen les limitacions per adaptar-se a un entorn canviant en el que les TIC resulten essencials. 
• Les limitacions en la capacitat de gestionar els riscos a la xarxa

Ciutats pels drets digitals

Actualment, han aparegut moltes iniciatives per promoure els drets digitals i per disminuir aquesta bretxa digital. Algunes ciutats estan compromeses a eliminar els impediments per aprofitar les oportunitats tecnològiques que milloren les vides de totes les persones, i proporcionar infraestructures i serveis digitals segurs i fiables que ajudin les nostres comunitats.

Barcelona ha creat la Coalició de les Ciutats pels Drets Digitals amb l’objectiu de protegir els drets humans a Internet des de l’àmbit local i global, i per promoure la creació de lleis, eines i recursos al voltant d’aquests cinc principis:

• Accés universal i igualitari a Internet i a l’alfabetització digital.

• Privacitat, protecció de dades i seguretat. Tothom hauria de tenir el control de les seves dades personals en l’àmbit virtual, per garantir la seva confidencialitat, seguretat, dignitat i anonimat. És a dir, cal que tothom sàpiga on aniran les seves dades personals col·locades a Internet i què es farà amb aquestes dades.

• Transparència, rendició de comptes i no discriminació de dades, continguts i algoritmes. Tothom ha de poder entendre com funciona Internet, per tenir una visió crítica que permeti distingir circumstàncies injustes o discriminatòries.

• Democràcia participativa, diversitat i inclusió. Tothom ha de poder-se sentir representat a Internet, tenint en compte que les infraestructures digitals són un bé comú que ha d’estar a l’accés de tothom.

• Estàndards de servei digital oberts i ètics. Les noves tecnologies han de garantir aquests estàndards d’inclusió.

A través d’aquestes coalicions pels drets digitals de les ciutats i de la implicació d’actors públics i privats, les entitats han de poder disposar dels recursos necessaris per reduir aquesta bretxa digital ja que es troben en la primera línia de l’abordatge dels impactes que suposen aquestes desigualtats.