La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha defensat el paper de les dades obertes com a eina essencial per combatre la desinformació i millorar la qualitat democràtica durant la seva participació en l’Open Data Day 2026, organitzat per Iniciativa Barcelona Open Data.

Segons la institució que agrupa 37 federacions i més de 3000 entitats socials a casa nostra, la desinformació “no apareix del no-res”, sinó que sovint creix en contextos en què hi ha manca d’informació, de relat públic o de presència institucional. En aquests buits, alerten, poden prosperar narratives simplificadores o manipulades que distorsionen la percepció de la realitat social.

Open Data Day 2026 – Iniciativa Barcelona Open Data. Participació Taula Tercer Sector.

En aquest sentit, la Taula ha remarcat que parlar de dades obertes no és només una qüestió de transparència administrativa. “També és parlar de qualitat democràtica i de la capacitat col·lectiva per construir una realitat compartida basada en evidències”, han assenyalat.

Incorporar les dades socials de proximitat

Des de la perspectiva del tercer sector social, un dels principals reptes és reconnectar els sistemes de dades obertes amb la informació que reflecteix la vida quotidiana de les persones. Tot i que existeixen nombroses dades institucionals —econòmiques, pressupostàries o demogràfiques—, sovint manca una capa clau: les dades socials de proximitat.

Open Data Day 2026 – Iniciativa Barcelona Open Data. Participació Taula Tercer Sector.

Les entitats socials treballen diàriament amb realitats que no sempre apareixen a les estadístiques oficials, com la pobresa energètica, l’exclusió residencial, la soledat no desitjada, les discriminacions múltiples o les barreres d’accés als drets. Segons la Taula, si aquestes realitats no s’incorporen als sistemes d’informació públics, “la fotografia del país sempre estarà incompleta”.

I quan la fotografia és incompleta, adverteixen, també ho és la interpretació que se’n fa.

El cas del debat sobre les “ajudes socials”

Un exemple clar d’aquesta distorsió és el debat públic sobre les prestacions o “ajudes socials”. Sovint circulen relats que sostenen que determinats col·lectius “reben totes les ajudes” o que hi ha persones que “viuen millor de les prestacions que treballant”.

Tanmateix, quan s’analitzen les dades sobre quantitats reals, cobertura o taxes de pobresa, la realitat és molt diferent: moltes prestacions no arriben a totes les persones que les necessiten i nombroses famílies continuen en situació de vulnerabilitat malgrat rebre suport.

Quan aquestes dades no són visibles, comprensibles i accessibles, el debat públic —alerta el tercer sector social— acaba construint-se sobre percepcions, rumors o casos anecdòtics.

Tres tipus de dades clau

Davant d’aquest escenari, la Taula identifica tres tipus de dades obertes imprescindibles per combatre la desinformació.

• Dades socials actualitzades i territorialitzades que permetin entendre com evolucionen les desigualtats i les vulnerabilitats. Sense aquesta informació, és més fàcil que prosperin relats simplificadors o estigmatitzadors.
• Dades sobre polítiques públiques i impacte social que ajudin a analitzar què funciona i què no. Sense evidència, alerten, el debat públic tendeix a esdevenir emocional i polaritzat.
• Dades comprensibles i contextualitzades. “Si les dades existeixen, però no s’entenen, el seu impacte és limitat”, assenyalen des del tercer sector, que recorda que en absència d’informació clara el debat públic es construeix sobre percepcions, un terreny propici per a la proliferació de discursos d’odi.

El paper del tercer sector social

En aquest context, les entitats socials reivindiquen el seu paper com a pont entre les dades i la realitat social. Segons la Taula, el tercer sector pot ajudar a interpretar la informació disponible, complementar-la amb dades de proximitat i transformar-la en coneixement útil per al debat públic.

També subratllen la importància de mesurar i compartir dades sobre l’impacte social de la seva activitat. Aquest exercici, expliquen, no només respon a la necessitat de rendir comptes, sinó que també actua com a protecció davant la manipulació informativa.

“Quan hi ha evidència, és més difícil que prosperin els relats simplistes o desinformats”, apunten.

Les dades com a infraestructura democràtica

Finalment, la Taula defensa que les dades obertes poden servir de base per desenvolupar noves eines digitals orientades a millorar la qualitat del debat públic. Entre altres possibilitats, apunten a plataformes de visualització de desigualtats territorials o sistemes que connectin dades socials amb polítiques públiques i iniciatives comunitàries.

Per començar, l’Espai de Dades Obertes del Tercer Sector Social, presentat per la Taula al Mobile World Congress 2026 i també exposat durant la jornada, pretén identificar quines dades són realment rellevants per als diferents àmbits d’intervenció (pobresa, infància, salut mental, ocupació, habitatge o exclusió residencial), analitzar-ne la qualitat i classificació, i posar-les a disposició del tercer sector en un entorn digital usable i pedagògic.

Open Data Day 2026 – Iniciativa Barcelona Open Data. Participació m4Social.

Per combatre la desinformació, conclouen, no n’hi ha prou amb reaccionar quan apareix. Cal construir un ecosistema d’informació pública més complet, obert i connectat amb la realitat social.

Aquest objectiu, assenyalen i així es va constatar a l’Open Data Day 2026, només serà possible si administracions, món acadèmic, periodisme i tercer sector treballen conjuntament per ampliar, contextualitzar i democratitzar les dades.

“Les dades obertes no són només una eina tècnica —conclou la Taula—. Són una infraestructura democràtica.”