Cada any es publiquen milers d’articles sobre tendències, món digital i com el col·lectiu dels més joves, anomenats generació Z, viuen una quotidianitat plenament immersa en la tecnologia. 

La generació Z nascuda entre 1994 i 2010, representa un terç dels 7.700 milions de persones del món i estan a punt de superar els Millenials segons una anàlisi de Bloomberg. 

Els i les joves de la generació Z són la primera generació immersa per complet en la tecnologia digital des de la infància i per tant, Internet és un element essencial a les seves vides. Popularment es diu que “La generació Z  ha nascut amb un smartphone sota el braç”. 

El fet que hagin nascut durant l’era d’expansió massiva d’internet ha fet que activitats relacionades amb l’educació, l’oci i l’entreteniment, les relacions socials, les compres, els tràmits, la recerca, la formació, la recerca de feina o recursos, etc. es desenvolupin en línia, des d’ordinadors, tablets o smartphones.

Els i les joves que avui tenen fins a 19 anys, es caracteritzen per tenir un alt ritme d’aprenentatge i ser autodidactes, educats amb sistemes menys rígids i més open-minded. Aprenen basant-se en el diàleg i en la pregunta i, busquen que el professorat els hi ensenyi a saber fer-se les preguntes adequades en projectes més oberts que responguin als seus interessos i inquietuds. 

Són adolescents que no conceben el món sense wi-fi, motiu pel qual diàriament beuen de fonts digitals i són constantment impactats per continguts, tant per la cerca que realitzen a Internet com per la publicitat que reben a les xarxes socials per part d’influencers, marques i col·lectius/organitzacions socials. 

La generació Z mostra interès per l’activisme social, busca feina oberta al teletreball i amb flexibilitat horària, està habituada a fer múltiples tasques alhora i a més, és capaç d’utilitzar fins 5 dispositius alhora. 

Pel que fa al futur de l’ocupació, la generació Millennial va tenir dificultats al mercat laboral a causa de la crisi econòmica de 2008 però, la situació de la generació Z encara és més complicada, amb taxes d’atur del 34,97% segons dades de la EPA. És per això que havent crescut durant l’època de la inseguretat laboral i l’alta competència, està molt preparada per fer-ne front des del caràcter més emprenedor.

La generació Z s’ha trobat un món cada dia més híbrid entre digital i analògic, entre realitat física i virtual, i és per això que hi ha una interacció entre persones i dispositius tecnològics, present en tots els aspectes de la seva vida.

En la situació actual d’emergència social, i també abans de la pandèmia, no totes les famílies tenen accés a Internet ni a dispositius electrònics de manera que els seus fills i filles viuen una realitat allunyada de les característiques de la generació Z. Una realitat que ens convida a analitzar quina és la bretxa digital que s’origina fruit de la bretxa social.

Segons l’informe de la Bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials de m4Social, els nivells d’accés entre les persones en situació de vulnerabilitat són força elevats, sobretot en el cas dels telèfons mòbils amb connexió a Internet (més d’un 90% en les persones adultes), però encara hi ha un 20% de les persones adultes i un 12% dels infants i adolescents enquestats que no poden accedir a un ordinador.

Pel que fa a l’accés a un ordinador, només un 30% dels infants i adolescents ho fa des de casa. Això implica que hagin de buscar alternatives com l’ús del mòbil o desplaçar-se fora de casa a espais com l’escola (20%), les entitats socials (20%) i els equipaments públics (16%), amb l’impacte que té en les tasques acadèmiques. 

Aquesta bretxa d’accés es tradueix en menys oportunitats en l’adquisició de coneixements, les capacitats i les habilitats en relació amb les TIC (bretxa d’ús i de qualitat d’ús), el que directament impacta en les oportunitats de la generació Z. En un context on apelem constantment a la cerca de talent, a maximitzar i aprofitar aquest; en el moment dels hubs i pols d’atracció de talent al nostre país, aquesta bretxa és una fuga imperdonable de talent, del talent que tenim més proper, i el què segurament és més necessari.

Pel que fa a la bretxa d’ús, el grau d’implantació de les TIC en el dia a dia de les persones és força elevat, tot i que més destacat en el cas d’infants i adolescents (més del 80% es connecta cada dia) que d’adults (més del 70% es connecten cada dia).

El fet que l’accés a les TIC sigui limitat, ja bé per manca de recursos o per temps en espais públics on hi tenen accés, implica que els i les joves hagin de prioritzat els usos que realitzen de les TIC. Això té un efecte directe en les possibilitats d’adquirir nous coneixements, realitzar usos que possibilitin l’adquisició de diferents competències, però també de diferents aprofitaments.  Així, els usos relacionats amb les xarxes de comunicació, en especial els canals de missatgeria instantània, són els majoritaris perquè els resulten més senzills i, per tant, més accessibles. De fet, s’observa que el pes més gran d’ús és el relacionat amb els canals de comunicació i d’entreteniment, així com els relacionats amb els estudis. 

La bretxa digital constitueix una forma de pobresa i exclusió social, que priva a les persones, i especialment als i les joves, de recursos essencials pel seu desenvolupament dins la societat. 

La situació derivada del COVID-19 no ha fet més que ensenyar-nos la delicada situació d’algunes persones i la necessitat de treballar per reduir desigualtats. La generació Z ha de ser la que ajudi al món a tenir una millor relació amb la natura, ser més sostenible, i no deixar a ningú de banda, ni en l’esfera terrenal ni en la digital, i per fer-ho necessitem que internet sigui considerat un dret fonamental.