Podem utilitzar la intel·ligència artificial per al bé social? Quin és el present i el futur d’aquesta tecnologia? Quins són els principals usos, abusos i oportunitats que tenim per davant? Richard Benjamins, Chief Responsible AI Officer de Telefónica; Maite López-Sánchez, catedràtica de la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona, i Carlos Molina, Fundador de Multiversial van reflexionar sobre les possibilitats d’aplicar la intel·ligència artificial en l’acció social durant el Congrés de Transformació Digital del Tercer Sector Social de Catalunya. 

Benjamins va ser l’encarregat d’obrir la sessió en una masterclass en què va situar el present i futur de la IA: “Si pensem en l’avui, el primer que ens ve al cap és Chat GPT. I si mirem al futur, ens imaginem un ent artificial capaç de pensar com nosaltres, raonar, tenir consciència… Per què hi ha tanta inversió en IA? Perquè genera molts beneficis. El futur, però, hauria de passar per posar al centre de la IA el planeta, les persones i la prosperitat”. Benjamins també va assenyalar els quatre reptes principals que té la IA:

• Del negoci al bé social: aquesta tecnologia ha de contribuir a resoldre els problemes que tenim al món i ajudar-nos a complir amb els ODS. 
• Ètica: hem de fer-ne un ús ètic, que no tingui impacte negatiu i no polaritzi ni generi discriminació ni exclusió.  
• Petjada de carboni: la IA consumeix molta energia i genera una petjada de carboni molt gran. “Hem de treballar amb consciència perquè això no sigui un problema”. 

D’altra banda, va apuntar vuit elements que les entitats socials han de tenir en compte a l’hora de començar a treballar amb IA:

1. 1. La maduresa de les dades: si no tenim un control sobre les nostres dades, no podem escalar les nostres accions.
   2. Selecció de casos d’ús: d’entrada, s’ha d’escollir l’àmbit en què volem utilitzar la IA. “Podem començar fent-la servir per una tasca que no sigui molt complicada ni llarga i que generi un impacte: buscar un equilibri”. 
   3. Mesurar l’impacte econòmic: analitzar l’impacte que té l’ús de la IA en les nostres accions i en el nostre col·lectiu i generar evidències.
   4. Finançament de l’ús de la IA i les dades
   5. Estratègia per a la recollida de dades 
   6. Treballar amb tercers
   7. Tractar amb persones escèptiques
   8. Evitar un impacte social i ètic negatiu

Després de la classe magistral de Benjamins, el Chief responsible AI Office de Telefónica va compartir una taula rodona amb Maite López-Sánchez i Carlos Molina en què van abordar les possibilitats d’usar la IA en l’acció social. Molina va apuntar que confia que aquesta tecnologia, combinada amb la medicina i la biologia, promourà grans avenços en la detecció, predicció i tractament mèdic. Per la seva banda, López-Sánchez va reivindicar la necessitat d’incorporar les persones en la presa de decisions i fer-ho aprofitant la IA: “Les persones són les que millor coneixen les seves necessitats i els seus problemes. La IA ens permet recollir dades i opinions de forma molt més fàcil i també ens ajuda a incorporar-les en el debat i la presa de decisions”. 

En relació amb l’ús ètic de la IA, Benjamins va recordar que la tecnologia no és ètica o no, sinó que són les organitzacions i les persones que l’empren les que marquen l’ús que se’n fa.

Més enllà d’això, Benjamins també va advertir dels reptes directes i indirectes que genera la IA: els biaixos, les discriminacions, la necessitat d’una supervisió humana, la privacitat, el futur del treball, l’addicció a la tecnologia o la ciberseguretat, entre altres. En la mateixa línia, Molina va diferenciar entre tres tipus de reptes: 

1. 1. • A curt termini: la desinformació i la polarització i la manca de fonts de confiança clares –“que no afecta per igual a tota la societat”-. 
      • A mig termini: l’ocupació laboral.
      • A llarg termini: la petjada que deixarà aquesta transformació en la societat. 

A més a més, per López-Sánchez és fonamental que les persones vulguin prendre la iniciativa i no deixar-se portar per l’algoritme. “És responsabilitat de la societat posar-nos d’acord i definir com organitzar-nos davant d’aquesta tecnologia: com usar-la i quines mesures prendre i fins on arriba la IA”. També va apuntar que manca transparència en com es prenen les decisions automàtiques i que des de la ciutadania s’ha de reivindicar la necessitat de conèixer com estan dissenyats els sistemes de recomanació. 

Per acabar, tots tres van coincidir que el tercer sector ha de dir sí a la IA, però van compartir algunes recomanacions. Primer, que ha de prémer l’accelerador i buscar inversió per no quedar-se enrere. També que ha de pensar en com acompanyar a aquells que no tinguin capacitat de transformar-se perquè apareixeran nous col·lectius en situació de vulnerabilitat. I, per acabar, apostar per la IA sense por, però amb responsabilitat, amb imaginació i recordant que, amb pocs recursos, també es pot arribar lluny i tenir molt impacte.