Dues de cada tres oficines bancàries que hi havia a Catalunya el 2008 ja no hi són. Si en el pic màxim hi havia arribat a haver 8.205 bancs oberts al públic, ara no arriben a 3.000. A més, 500 municipis (més del 50% dels municipis catalans) no tenen cap caixer, el que afecta a més d’un 4% de la població catalana. El tancament d’oficines bancàries, sumat a la reducció de personal, fa que la gent gran es trobi amb dificultats per accedir als diners en efectiu. Parlem amb en Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), sobre l’exclusió financera que pateix el col·lectiu i, també, sobre la digitalització accelerada d’altres serveis que ofereixen les administracions públiques i les companyies de serveis essencials.

Desertització bancària, manca de personal a les oficines, bretxa digital… explica’ns quina és la situació actual respecte a l’atenció bancària i les persones grans.
L’inici de tot plegat va ser l’eliminació de sucursals bancàries que va afectar les grans capitals i es va sumar a la problemàtica que pateixen molts municipis que s’han quedat sense sucursal o caixer. També, a la digitalització de la majoria de tràmits bancaris o a la necessitat de tenir cita prèvia per ser atès a una oficina, que no és gens fàcil d’aconseguir perquè si truques no reps resposta o et trobes amb un contestador que et diu que facis el tràmit en línia. La pandèmia de la Covid no va frenar el procés, ben al contrari.
Tanmateix, el desembre de 2021, en Carlos San Juan, un metge jubilat de València va iniciar la campanya #SoyMayorNoIdiota per exigir als bancs un tracte més humà i menys digital pels més grans. San Juan va reunir més de 600.000 signatures i va ser testimoni de la signatura d’un protocol en què la banca es va comprometre a ser més accessible per a tots. Com? Ampliant l’horari d’atenció de 9 a 14h, garantint la presència a les oficines de persones especialitzades a atendre i acompanyar a la gent gran i simplificant pàgines web i aplicacions.

I s’ha complert?
El compromís hi és. S’han ampliat els horaris i diuen que t’atenen sense necessitat de cita prèvia. El problema és que falten recursos humans per donar servei a totes les persones que necessiten aquest acompanyament. Fa uns anys, s’atenien a 1.000 clients per oficina, ara cada sucursal ha d’oferir servei a més de 2.500. Ha crescut el nombre de persones que necessita acompanyament, però ha disminuït el nombre de treballadors.

I què passa amb els municipis que no tenen sucursal?
De mitjana es calcula que allà on no hi ha caixers, els veïns han de fer uns 10 km per poder treure diners o realitzar algun tràmit de forma presencial. Si ets una persona gran i no tens molts recursos necessites a algú que t’acompanyi. Des de la FATEC vam enviar una carta a tots els Ajuntaments de Catalunya demanant que s’impliquessin en la demanda d’atenció per a la gent gran i en la instal·lació de caixers a aquells municipis que se n’han quedat sense. Aquí, però, el que reivindiquem és que se’ls hi ha d’exigir als bancs que inverteixin els diners per posar-los, no pot ser que el finançament surti de les Administracions Públiques. En aquest sentit, estem satisfets perquè, de moment, hem rebut més de 100 respostes per part dels Ajuntaments i, molts, han aprovat aquestes mesures als seus plens i les han fet arribar al Parlament. Tot i això, no podem parlar només de la banca, a l’administració pública o a les companyies de serveis essencials tots els tràmits també estan digitalitzats. Tenim exemples com l’app de la meva salut, el tràmit per demanar vacunació… si fins i tot per comprar el bitllet de Metro has de fer-ho a través d’una màquina!

Com us fa sentir tot plegat?
El Plan de Competencias Digitales de l’Estat diu que el 43% de la població té manca de competències digitals bàsiques i el 8% mai ha utilitzat Internet. És el futur i no estem preparats perquè se’ns demana una adaptació tan ràpida que sempre anem unes passes endarrere. M’agrada posar l’exemple del pas de la pesseta a l’euro. Hi va haver un procés d’adaptació. En el cas de la digitalització hauria de ser igual perquè anem aprenent, però avança tan ràpidament que quan saps fer anar un caixer te’l modernitzen i has de tornar a començar. I no és només aquí, passa a tota Europa.
S’ha d’establir un marc normatiu que protegeixi adequadament els drets de la gent gran respecte a l’accés als serveis bancaris, Administracions Públiques i les companyies de serveis essencials. Complementar els serveis digitals amb una bona atenció telefònica i un número gratuït. Poder elegir de forma individual com volem ser tractats: digitalment o presencialment. Crear programes i activitats per incrementar la formació en les competències digitals de la gent gran; simplificar-ho tot molt més i dissenyar continguts que els usuaris entenguin. Qui ho ha de fer tot això? Els òrgans administratius corresponents.

Quines són les properes accions que voleu fer des de la FATEC per combatre aquesta bretxa digital?
El nostre objectiu ara és oferir formació. Col·laborem amb una entitat perquè pugui aportar especialistes que donin formació a gent gran. Quin tipus de formació? Ensenyar-los a entrar a la Meva Salut i fer una consulta o descarregar un document; a utilitzar la web de la seva entitat bancària; a fer un tràmit amb l’administració… la idea és que aquestes persones les acompanyin perquè tot plegat no els hi vingui tan gran. I volem fer-ho presencialment, perquè si ho hem de fer de forma telemàtica no solucionem res. Recordem que a Catalunya més del 40% dels habitatges no tenen connexió a Internet: com els hi demanaràs que facin una formació en línia si no poden accedir-hi? Aquest tipus de formacions són molt útils i molts ens demanen repetir-les a l’any següent. Als que som immigrants digitals ens costa molt més interioritzar aquests processos que als nadius, i més quan no ho fem cada dia, ens n’oblidem. Som conscients que la tecnologia segueix i encara avançarà molt més al ritme del segle XXI. No volem quedar enrere, però exigim que se’ns ha de proporcionar un tractament adequat a la nostra edat, capacitats i habilitats. La sensació que tenim és que ens hem d’adaptar, però el camí és més lent per a nosaltres i produeix angoixa i preocupació.

Crèdit fotografies: Vicente Zambrano González i Clara Soler Chopo