Després d’una primera taula on s’havien recollit les principals barreres en accessibilitat en les tecnologies, discutit els criteris i normatives, i d’haver parlat de formació i de comunicació amb l’usuari, la segona taula rodona de la jornada es va centrar en l’estat de l’accessibilitat digital en els serveis públics.
Com a moderador, es va estrenar Javier González, gerent de Citilab. L’acompanyaven el Cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, Ricard Faura; el Director de Govern Obert a la Diputació de Barcelona, Carles Agustí; el tècnic en accessibilitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), Guillermo Hurtado; i la Responsable de Projectes Fundacionals a Fundacio.cat, Cira Pérez.
Recollides breument les reflexions del col·loqui de la primera taula, la primera pregunta va ser sobre la visió de l’estat de l’accessibilitat digital a l’administració. Carles Agustí va admetre que cal un canvi cultural entre administracions i també en el conjunt de la ciutadania. L’administració es troba encara enmig d’un procés de digitalització, que està comportant canvis profunds sí es va posant al dia. Faura va reconèixer que hi ha camí per recórrer i, donada la diversitat de la societat, cal un pacte social, on tots els actors es posin d’acord, per a cobrir totes les necessitats.
Respecte tecnologies no accessibles com les pantalles tàctils, es va demanar què poden aportar les entitats com la Fundació.cat. Cira Pérez va dir que no s’havia d’assumir mai que no es pot adaptar una tecnologia concreta, perquè la resignació no aporta res. Pérez va explicar que des de Fundació.cat es treballa per apoderar a la societat, i per això s’estableixen ponts entre agents experts perquè es produeixin els canvis d’una manera efectiva. Va posar com a exemples, programes de capacitació digital per a mestres o la col·laboració amb l’entorn del tercer sector perquè aquest tingui presència online; en definitiva, des de la Fundació és treballar per crear un ecosistema digital en què es pugui teixir un canvi.
Guillermo Hurtado va dir que sí que creia en un marc normatiu per a fer que les TIC siguin accessibles, però perquè hi hagi aquest marc normatiu cal fer política. L’èxit que ha de guiar aquesta incorporació a les tecnologies ha de ser un fruit de la voluntat política, la pressió dels col·lectius, i el treball dels tècnics en continu diàleg amb els desenvolupadors. Per això cal tenir un pla. Va posar com a exemple el Pla d’Accessibilitat, mitjançant el qual l’accessibilitat s’integra a les tecnologies d’una manera transversal. El pla ha donat lloc a què totes les màquines de venda de bitllets de metro incorporin la navegació per veu, o a què a l’autobús s’indiqui la propera parada. En aquesta línia, Carles Agustí va reconèixer que tot i que al web del Govern Obert hi ha múltiples iniciatives en tecnologies o Open Data, a la Diputació de Barcelona cal fer un pas més en la integració dels col·lectius amb discapacitat.
L’èxit que ha de guiar aquesta incorporació a les tecnologies ha de ser un fruit de la voluntat política, la pressió dels col·lectius, i el treball dels tècnics en continu diàleg amb els desenvolupadors.
Respecte a la qüestió d’establir lleis, inspeccions o multes que protegeixin el dret a l’accessibilitat digital, Javier González va plantejar llavors a la taula si els procediments que fa servir l’administració inclouen el que cal perquè un col·lectiu concret es pugui veure reflectit. Guillermo Hurtado va expressar que l’accessibilitat és un dret fonamental i que la incorporació de requeriments era una obligació absoluta. Per això, Hurtado va subratllar que a l’IMPD s’està treballant per a poder incorporar tots els criteris. De moment, hi ha hagut una millora de la normativa dels concursos públics, que han donat lloc a millores en altres àmbits, per exemple amb el nou format dels contenidors o la incorporació dels senyals sonors a tots els semàfors.
Caldria que els treballadors públics i els tècnics de tots els àmbits rebessin formació en accessibilitat digital.
Així mateix, recuperant temes de la primera taula, es va preguntar per la viabilitat del co-disseny entre administració, empresa i usuari. Carles Agustí va reconèixer que una de les àrees millorables de l’administració era la incorporació dels agents afectats en els projectes. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’estan començant a incorporar iniciatives que van en aquesta línia. Així, mitjançant el projecte Open Data o d’obertura d’informació del sector públic, s’exposa la informació generada o custodiada pels organismes públics perquè empreses, investigadors o la ciutadania pugui aprofitar-la. D’una manera semblant, Ricard Faura va comentar que a la Generalitat també hi ha nou portal de dades obertes al servei dels ciutadans. En la mateixa línia hi ha altres iniciatives com el CatLab, la Xarxa catalana de Living Labs, que són entitats en què les empreses, organismes públics, centres de recerca i ciutadans poden prendre partit en el procés co-creant i validant tecnologies, plataformes, productes, serveis, i models de negoci en entorns i contexts reals i quotidians. Javier González, gerent del CatLab Citilab, va comentar que potser estem molt acostumats a comprar productes o serveis però no estem acostumats a comprar idees. En aquest sentit, Cira Pérez va dir que a la Fundació són conscients que les idees han de coincidir amb els recursos i, que per això creuen que han de venir de fora. Així, amb la intenció de sumar esforços tenen convocatòries obertes perquè es presentin nous projectes.
Finalment, es va parlar dels recursos que s’estan destinant a l’accessibilitat. Guillermo Hurtado va explicar que els pressupostos de l’espai públic ja integren l’accessibilitat. Per la seva banda, Cira Pérez va esmentar la falta de formació en accessibilitat digital perquè es tingui més en compte.
Fet el pas a les preguntes i comentaris dels assistents, de nou van sortir temes que s’havien anat tractant al llarg de la jornada. Es va preguntar a la taula com es podia fer un pacte social que respongués a la urgència de la qüestió si no era mitjançant normatives estrictes. Des de la taula es van mostrar més partidaris de l’impuls d’un canvi cultural a partir de la conscienciació, la divulgació i l’educació. Caldria que els treballadors públics i els tècnics de tots els àmbits rebessin formació en accessibilitat digital. També va sortir el tema de la llei de contractes del sector públic; es va expressar que en l’àmbit autonòmic s’hauria de contemplar la contractació de persones amb discapacitat. Carles Agustí es va mostrar d’acord i va detallar que es tractava d’una qüestió jurídico-tècnica.
Es va tancar aquesta segona taula demanant pel grau d’optimisme en enfront de la feina que queda per fer. Cira Pérez es Guillermo Hurtado és fonamental per una banda donar respostes immediates a les necessitats reals dels ciutadans del present i per l’altra projectar una visió a llarg termini per activar mecanismes que donin resposta.
Consulta la crònica de la primera taula rodona del m4social Day.
