El passat abril vam tenir l’oportunitat des de m4Social d’impartir una formació sobre noves tecnologies aplicades al voluntariat per a l’Oficina d’Entitats i Voluntariat de l’Ajuntament de Sabadell: la preparació del taller “Noves tecnologies aplicades al voluntariat. Acompanyar des de la virtualitat” ens va permetre profunditzar i conèixer les oportunitats generades per les TIC en l’àmbit del voluntariat, especialment en un context de pandèmia com l’actual on el distanciament social ha modificat la manera en com ens relacionem i acompanyem a les persones en situació de vulnerabilitat.
El primer punt de partida va ser la definició de conceptes com voluntariat TIC, voluntariat a distància, cibervoluntariat o voluntariat online, entre d’altres.
Malgrat aquests conceptes sembla que tinguin connotacions molt semblants, existeixen grans diferències entre ells. Per exemple, el voluntariat TIC o cibervoluntariat són conceptes similars i són una activitat de voluntariat que promou l’utilització de les TIC, de manera presencial o no. En canvi el voluntariat a distància pot estar o no mediat per eines tecnològiques però és el procés de voluntariat que es desenvolupa des de la distància. Si parlem del voluntariat online ens referim a aquella activitat voluntària que es desenvolupa a través d’un dispositiu tecnològic amb connexió a la xarxa.
Però com plantejar una estratègia de voluntariat efectiva des de la distància? Quin és el rol de les TIC en el voluntariat? Per conèixer aquesta realitat es fa imprescindible analitzar en profunditat tres realitats diferents: les barreres o dificultats per part de les entitats per adoptar noves tecnologies i el seu enfocament estratègic, la Bretxa Digital dels usuaris i usuàries de les entitats i la Bretxa Digital dels voluntaris i les voluntàries.
Per entendre el context de les entitats en aquesta matèria vam consultar els resultats del Digital Checkup que vam elaborar des de m4Social i que permetia a les entitats realitzar un autodiagnosi sobre l’estat de la digitalització al Tercer Sector.
Malgrat que mentre que escrivim aquest article els resultats encara no estan publicats i encara estem en procés d’explotació de dades, podem avançar algunes dades rellevants:
-
El 43% de les entitats socials que van contestar el Digital Checkup, afirmen que utilitzen eines tecnologiques però sense un enfocament estratègic.
-
El 48% destaquen que la Bretxa Digital dels usuaris de les entitats implica una barrera perquè les entitats adoptin noves eines tecnològiques.
-
Per acabar, el 78% de les entitats enquestades són conscients que l’actual pandèmia els afectarà en el seu procés de transformació digital.
La conclusió és que les entitats són conscients de transformar-se digitalment, però actualment el seu grau de maduresa digital és incipient. Les entitats han de continuar treballant per aplicar les noves tecnologies d’una manera estratègica en el seu dia a dia per millorar en eficàcia i eficiència.
Pel que fa als col·lectius atesos per entitats socials, l’estudi La Bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials presentat el juny de 2020, ens va permetre conèixer que aquest fenomen encara esdevé una esfera rellevant entre les desigualtats que interseccionen en les persones usuàries. L’impacte de les Bretxes Digitals transcendeix l’esfera digital, i genera impactes col·lectius i socials evidents. L’estudi afirma que, el 20% de les persones adultes ateses per entitats socials no pot accedir a un ordinador o a Internet quan vol. Per tant, és molt important plantejar i conèixer el nostre públic objectiu si com a voluntaris o voluntàries volem apropar-nos i acompanyar-los utilitzant eines TIC.
Per acabar, la última esfera per plantejar una estrategia de voluntariat a través de les TIC de manera eficaç, és el perfil dels voluntaris. Hem de conèixer les seves preferències i habilitats ja que són ells i elles qui desenvoluparan la tasca.
Segons dades analitzades de la Generalitat de Catalunya, a Catalunya hi han aproximadament 2.168 voluntaris i voluntàries, dels que el 61% aproximadament són dones. Del total de dones voluntàries, el 27% tenen entre 51 i 65 anys, i aquest percentatge puja al 37% en el cas dels homes. Tot i que les persones adultes són un gruix important dels voluntaris i voluntàries de Catalunya, el nombre de joves que estan col·laborant en programes de voluntariat és cada vegada més gran comparat amb anys anteriors. Aquest increment molt probablement estarà lligat a un augment de compromís derivat de l’emergència social i sanitària i pel desenvolupament i adopció de les eines TIC en l’àmbit del voluntariat.
Així, si volem incorporar les eines tecnològiques als nostres programes de voluntariat, és imprescindible conèixer els actors implicats i dissenyar un pla que inclogui les particularitats de cadascun d’ells.
Perquè incorporar les TIC als programes de voluntariat?
Tot i que el distanciament social fruit de la pandèmia ens ha demostrat els beneficis i limitacions de les TIC aplicades al voluntariat, hem de ser conscients de les seves potencialitats:
-
Deslocalització. Les TIC han obert l’oportunitat de col·laborar amb qualsevol entitat del món, sense que la distància suposi una barrera per fer voluntariat.
-
Més impacte. La digitalització del voluntariat permet arribar a més voluntaris i voluntàries per part de les entitats socials, i als voluntaris i voluntàries reduir temps i costos per dedicar-los a l’atenció a les persones.
-
24/7. Les eines tecnològiques han permès que qualsevol dia de la setmana només amb connexió a Internet i un dispositiu òptim puguem realitzar programes de voluntariat i estar en contacte amb persones.
Com s’aplica el voluntariat a través de les TIC?
Existeixen dos grans eixos en que el voluntariat a través de les TIC és especialment útil:
-
Acompanyament a les persones. La pandèmia ha accentuat la soledat de moltes persones i col·lectius i les eines TIC han permès trencar aquesta barrera i estar en contacte amb persones en situació de vulnerabilitat.
-
Transferència de coneixement. Les noves tecnologies permeten de manera molt eficient connectar persones i faciliten la transferència de coneixement. per això, és molt comú realitzar acompanyaments o mentories professionals o emocionals.
Com a conclusió, creiem que és imprescindible quedar-se amb la idea de que quan plantegem el voluntariat des de la distància, no implica replicar el que estem fent de manera presencial però en la virtualitat. Implica millorar, repensar i transformar el procés de voluntariat.