És possible avançar cap a una digitalització transformadora que afavoreixi la relació entre l’administració i les entitats socials? Aquesta és la pregunta que vam plantejar en la taula rodona organitzada en el marc de l’acte ‘La simplificació digital en l’administració pública: propostes de les entitats socials’. En aquesta peça volem recollir algunes de les reflexions més interessants que va compartir amb les persones assistents Núria Espuny, directora general d’Administració Digital i d’Organització de la Generalitat de Catalunya.

Recorda que pots recuperar la jornada al nostre canal de youtube. 

Confies que la digitalització pot afavorir la relació entre l’administració i les entitats socials?
Es parla molt de transformació digital, però sempre dic que la clau aquí es troba en transformar. Crec que hem de treure el “digital” de la frase. Ja ho fem tot en digital, l’important és transformar, incorporar noves formes de pensar, de liderar i de fer estratègia. El “digital” és un facilitador, una eina, la tecnologia ha de ser un acompanyador.

La bona notícia de tot plegat és que, definitivament, ara és el moment. El món és més digital que mai després del salt que va provocar la pandèmia i hem canviat marcs mentals interns que estaven encallats. 

Facilitar o millorar la proactivitat crec que s’ha de fer extensiu a tots els tràmits, no només als que tenen relació amb les entitats. Va molt més enllà, és de justícia social. Moltes vegades els ajuts no els rep qui més els necessita, sinó qui coneix millor la burocràcia, els ajuts disponibles i té les eines i les capacitats per fer els tràmits. Sovint, aquells que més necessiten els ajuts són els que menys possibilitats o eines tenen per demanar-los. L’administració ha de saber qui necessita els ajuts i ha d’oferir-los proactivament.

Hi ha moltes coses que s’han de reconduir. La bona notícia és que hi estem totes d’acord. Sovint, però, no és que no es vulgui avançar, és que no es pot perquè els recursos públics són limitats. I es basa en un tema de prioritats, és la crua realitat. 

Quines prioritats teniu des de l’administració?
Volem posar el ciutadà al centre. Fa molt que ho diem, però ara és el moment. Hem de conèixer els nostres ciutadans i donar-los allò que necessiten. No és responsabilitat de la ciutadania conèixer dates, terminis o a quines ajudes pot accedir. Per això, hem de convertir el ciutadà no en peticionari d’un servei públic, sinó en receptor d’aquest i és en tot això que estem treballant. L’objectiu seria que no calgués que el ciutadà fes el tràmit, però si l’ha de fer, li hem de posar fàcil: no ha de donar-nos dades que nosaltres ja tinguem, la signatura ha de ser simple i accessible i, a més, hem d’avançar cap a una administració de país.

En què esteu treballant?
Per una banda, estem treballant en un redisseny de serveis i tràmits amb noves metodologies i, també, en un gestor de consentiment, així com en un redisseny del registre d’entitats amb el departament de justícia i el de drets socials en col·laboració amb les entitats. L’objectiu és finalitzar aquest projecte l’any 2026.

D’altra banda, volem reduir els formularis. Són molt complexos, sobretot en temes de subvencions. Som molt garantistes i sempre ha d’estar tot justificat. Cal fer un gir, és un tema de transformació de ‘ment’ i de cultura de l’organització. Hem d’entendre que transformar no va de traslladar el que fèiem abans en paper al digital, s’ha de tornar a pensar tot de 0 i avançar al costat de l’usuari que l’ha de fer servir. Som l’administració pública i ens hem de concentrar en facilitar la vida a la ciutadania. 

També, en el marc dels next generation, la UE ha dotat a les administracions i a altres actors amb uns fons per aquest procés de recuperació que ens ajuden molt. Es tracta de diners finalistes, que aniran destinats a millorar l’administració digital.

També esteu treballant en la governança de la dada?
En relació amb la dada, cal explicar-li bé a la ciutadania quin retorn tindrà si ens cedeix les seves dades perquè, com a administració, el que ens ha d’interessar és la dada, no el document. La dada ens permetrà conèixer el ciutadà i ser proactius, però cal un canvi de mentalitat molt bèstia dins de l’administració. No ens podem permetre el luxe de no fer-ho, però hem de tenir present que l’administració és molt gran, la roda costa molt de moure, la plantilla està molt envellida i formada per persones no nascudes en un món digital… és la pura realitat.

També, tenim un altre projecte interessant relacionat amb la millora de la gestió documental: la documentació que ara es troba en diferents llocs la tindrem a un únic espai. I, d’altra banda, volem millorar la part d’atenció a tramitació.

Trobes a faltar alguna cosa?
Crec que el problema el tenim identificat, sabem on estem i on volem anar, i el que cal és arremangar-nos i tirar milles des de la gestió del canvi. És a dir, reconduir allò que no fem bé de forma interadministrativa i en cocreació amb la ciutadania. És cert, però, que tenim eines de tramitació digital dins la Generalitat que són de fa 10 anys i ara es tramita digitalment 4 o 10 vegades més. Tot plegat, fa que allò que abans ens servia, ara hagi quedat obsolet. No obstant això, hi estem treballant i crec que anem per bon camí.