Durant aquests mesos hem anat difonent continguts Nonprofit Tech for Good, un blog que parla de l’ús de les tecnologies en l’àmbit social. Hem parlat sobre tendències en tecnologia que les entitats socials necessitem entendre, l’informe anual sobre l’ús de la tecnologia que fan les ONG a nivell mundial. Avui volem compartir una peça que parla sobre dades de comunicació a la xarxa que Heather Mansfield, creadora del blog i especialista en comunicació i captació de fons online al Tercer Sector, considera imprescindibles, i que per això va presentar en forma de webminar a més de 1.900 professionals de l’àmbit social de tot el món.
1. L’Internet de les Coses (IoT, de Internet of Things)
A l’any 2020, més de cinquanta milions de coses (cotxes, electrodomèstics, carreteres, etc.) estaran connectades a l’Internet de les coses.
Ja durant el passat 2017 algunes ONGs, com la National Audubon Society han començat a fer ús de eines com Amazon per a la captació de fons. Les donacions en massa a través de l’Internet de les coses provablement trigaran entre uns 5 i 10 anys, només cal pensar en elements relacionats amb la innovació tecnològica que només 5 anys enrere crèiem que no tenien res a veure amb nosaltres i, que de no haver-los fet cas ens haguessin deixat enrere
2. El ressorgiment del correu electrònic
Actualment existeixen fins a 6.300 milions de comptes de correu electrònic a tot el món. Amb una taxa de creixement del 22%, s’espera que el 2021 aquest nombre creixi fins als 7.700 milions. El 2016 el correu electrònic va representar el 26% de tots els ingressos en línia, experimentant un creixement de fins a un 14% respecte el 2015.
El nombre d’usuaris de smartphone a tot el món ha arribat als 2.400 milions, i es preveu que creixi fins als 6.100 milions l’any 2020. Avui, el 56% dels correus electrònics s’obren al telèfon mòbil. Donat que les xarxes socials estan disminuint el seu abast, aquest 2018 les ONG haurien de prioritzar la comunicació i la captació de fons via correu electrònic.
Els donants digitals confien més en els dominis .org (72%), .edu (7%) i .ngo (6%). Mentre que en els dominis que menys confien són .net (30%), .com (29%) i dominis de codi de país (13%).
3. El pagament digital via xarxes socials
Facebook Fundraising Tools [Conservation International]
4. Carteres mòbils per a la recaptació de fons via aplicació mòbil
Dins l’àmbit del pagament electrònic, es concep els moneders mòbils o wallets com el principal sistema fiable de pagament, tot i que la tecnologia Near Field Comunication (NFC), que és la que permet l’intercanvi fiable de dades, també permet el pagament en línia i/o via aplicació mòbil: Apple Pay [Blackbaud], Android Pay.
El 2020 als Estats Units s’espera que les carteres mòbils superin l’ús tant de les targetes de crèdit com de dèbit.
5. L’augment de les donacions internacionals
El 45% de les donacions prové de persones que resideixen fora del país on es localitza la ONG.
Fins ara, el principal obstacle per a la captació de fons en línia a nivell internacional ha estat la manca d’una base de dades de ONGs certificades. Els Estats Units tenen números d’identificació fiscal (NIF) i una gran base de dades (GuideStar) que permet processar fàcilment donacions en línia de manera segura. En aquesta línia, avui comptem amb dues noves bases de dades més: The BRIDGE Registry i OnGood Global Directory of Verified NGOs.
6. Els canvis demogràfics a tot el món
A dia d’avui els usuaris d’internet a nivell mundial som 3.400 milions. Es calcula que el 2020 aquesta xifra arribarà fins als4.200 milions.
El 27% de la població mundial, correspon al que coneixem per “Generació Z”, una generació de joves de fins a 19 anys que han crescut amb el mòbil com a principal dispositiu tecnològic connectat a la xarxa.
9 de cada 11 països de major creixement demogràfic es localitzen a l’Àfrica i 9 de cada 11 països de major decreixement es localitzen a Europa. La religió que creix més ràpidament és l’islam i les donacions augmenten significativament durant el Ramadà i l’Eid al-Fitr.
Mentre que a diari es retiren 10.000 persones de la generació dels “baby boomers” (fent referència a la generació que va néixer després de la segona guerra mundial), la “Generació X“, que compren la franja 37-52 anys, es troba en la seva darrera etapa professional i fa voluntariat amb més freqüència que qualsevol altra generació fins ara. El 51% dels CEOs son d’aquesta generació.
Finalment, la generació millennial (nascuts entre el 1982 i 2004) constitueix la generació més gran als EE.UU. i es calcula que al 2020 formarà el 50% de la mà d’obra global: Millennial Impact Report
7. L’augment de les Organitzacions No Governamentals als països en vies de desenvolupament
Segons el Registre d’Interès Públic, al 2025 s’incorporaran a la xarxa més de 3.000.000 ONG.
Si a la dècada dels 90, el 80% del contingut web era en anglès, actualment trobem el 82% en 10 idiomes diferents.
Per altra banda, la llibertat a la xarxa està disminuint a tot el món. El 67% dels usuaris viuen en països on la crítica al govern o al servei militar o governant esta subjecte a censura.
8. L’augment de les aplicacions de missatgeria
Les aplicacions de missatgeria més populars del món són WhatsApp, Facebook Messenger i Viber.
A la Xina, 1 de cada 3 fa pagaments a través de WeChat Pay. I a la Índia s’estan iniciant els pagaments via WhatsApp. Als Estats Units i a Europa, les apps de missatgeria acceptades per fer pagaments són principalment Facebook i Messenger. Al 2004 es va llençar Snapchat, però no s’utilitza massa.
9. “LIVE”, la informació a temps real via xarxes socials
Des de que va sortir Facebook Live, els continguts de vídeo a Facebook que ens arriben han augmentat fins a un 360%. [Bones pràctiques de Facebook Live]. També es fan retransmissions en directe a través de l’aplicació Periscope i #LIVE a Periscope. [Pràctiques recomanades del periscope]. La app Instagram permet que diverses persones puguin fer a l’hora una mateixa retransmissió en directe.
Els gestors de les xarxes socials permeten inserir i difondre les retransmissions a un blog, al correu electrònic i també a les xarxes socials.
10. L’efecte de l’arribada de les xarxes socials
Les xarxes socials són més addictives que el tabac, deixant als usuaris en un estat d’ansietat constant, desitjant un nou pic de dopamina. Així, dins les xarxes socials, Instagram és el considerat més perjudicial per a la salut mental dels joves, seguit de Snapchat. YouTube resulta ser el que té un impacte més positiu.
Les xarxes també afecten salut física que causant el dolències com el síndrome del canal carpià, que té lloc quan el nervi medià, que abasta des de l’avantbraç fins a la mà, queda comprimit al canell. També produeixen text neck o postura del cap endavant, un trastorn que té lloc a la posició del coll i que ve provocat per l’ús de telèfons mòbils, tauletes i altres gadgets de butxaca.
Durant els propers anys, les desintoxicacions voluntàries de les xarxes socials augmentaran.
Font:
10 Emerging Trends in Online Communications and Fundraising to Watch in 2018
