La revista Barcelona Metropolis ha publicat el dossier ‘Les bretxes digitals’ en què veus expertes del sector com Genís Roca, Lucía Velasco, Esther Paniagua o Héctor Gardó, entre d’altres, reflexionen sobre les diferents bretxes digitals, les que es tanquen, les que s’obren, i la seva relació amb l’accés a drets bàsics com el treball, la formació, la salut o la participació ciutadana. En aquest article repassem algunes de les reflexions que recull aquest document que es pot consultar ja en línia.
No és una escletxa, és una fractura. Genís Roca.
“Ara que tot és digital, la dificultat d’accedir a internet és una nova causa d’exclusió social”. El president de la Fundació puntCat i fundador de RocaSalvatella, Genís Roca, fa un repàs a l’evolució del concepte d’escletxa digital per concloure que es tracta d’una fractura. Roca creu que l’Estat ha de garantir l’accés universal a xarxes d’alta velocitat i que el seu desenvolupament no pot dependre de les polítiques comercials de les operadores. “Un ciutadà ha de tenir dret a accedir a internet”. A més, recorda que ser nadiu digital no és sempre sinònim de ser més competent i alerta de la injustícia dels algoritmes: “Tenim un tercer tipus d’escletxa que ja no té res a veure amb si l’usuari té més o menys coneixements, millor o pitjor accés a les infraestructures, sinó amb si és més o menys víctima dels prejudicis i biaixos d’un grup de persones que, des de ves a saber quin lloc del món, estan prenent decisions que l’afecten”.
Lucía Velasco. Cap a una nova era sense exclusions digitals.
“El 80% de les famílies tenen ordinador, el 99,5% algun mòbil, i un 95,9% disposa de connexió fixa o mòbil”. L’economista especialitzada en l’impacte social de la tecnologia posa sobre la taula algunes dades que, aparentment, presenten una sensació de normalitat, però adverteix que cal fixar-se en els decimals, espais on s’amaguen realitats socials que desequilibren la balança. Així, Velasco també apunta que hi ha més de 3.000 milions de persones a tot el món en desigualtat en l’àmbit digital. “En països com el nostre ja no es pot dir que algú “està connectat” en funció exclusivament del fet que disposa d’accés a internet. Hi influeixen altres aspectes i, per tant, internet per si mateix no serveix per explicar la bretxa digital. Per parlar de connexió hem de tenir en compte altres dimensions”. Velasco repassa les bretxes que s’han tancat, però identifica també aquelles que s’obren – teletreball, automatització, participació, seguretat i gènere-, i les del futur, on la desintoxicació, la desconnexió o el tracte amb humans seran aspectes decisius.
La bretxa fintech no és cosa d’“avis”. Esther Paniagua.
“Quan la connectivitat es converteix en la font principal o única d’accés a l’educació, la feina, la informació o l’entreteniment, els efectes de l’exclusió es multipliquen i emergeixen les desigualtats”. La periodista i autora especialitzada en ciència i tecnologia, fa una anàlisi de la bretxa digital financera i els grups més afectats per ella. També, alerta sobre l’absència de sucursals bancàries o els pocs serveis que s’hi ofereixen, fa una radiografia de l’analfabetisme digital i financer i s’atura a reflexionar sobre el perill del món de les criptodivises. “La tecnologia fa que els serveis financers no tinguin fronteres, cosa que permet accedir fàcilment a productes i serveis financers en altres països. D’aquí ve la importància de la coordinació global, no tan sols per regular el sector fintech, sinó també per millorar l’educació financera digital de la població”.
Barreres educatives invisibles. Héctor Gardó.
Héctor Gardó, politòleg i doctor en Ciències de l’Educació, ens recorda les tres bretxes digitals que -’com a mínim’- existeixen: la d’accés, la dels usos, i la d’aprofitament, aquella que determina els beneficis que podem extreure de les eines digitals. “La bretxa més invisible. L’educació en digitalització ha d’acompanyar les persones perquè siguin capaces d’extreure’n tots els beneficis en tots els àmbits (professional, social i personal) i alhora sàpiguen fer-ne un ús crític per evitar els riscos que comporten”. Gardó reivindica que calen mecanismes i recursos addicionals de caràcter socioeducatiu perquè la tecnologia caigui en un sòl fèrtil i defensa que les polítiques públiques d’equitat digital han de posar al centre les persones per sobre de les màquines: han de fer entendre que formar-se serveix per transformar-se.
Socis digitals: avantatges de l’aprenentatge intergeneracional. Albert Sabater Coll.
El director de la Càtedra Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya reivindica l’aprenentatge intergeneracional, que pot contribuir de forma positiva en les persones amb menys formació i informació digital i, a la vegada, reforçar les relacions entre joves i grans, reduir barreres i trencar estereotips negatius entre generacions. “Les generacions més joves poden influir en una transició digital més universal si existeix solidaritat intergeneracional dins i fora de la llar, i si les persones joves i grans treballen cap a un objectiu comú de digitalització universal. En l’actualitat, tot i que s’està fent gran èmfasi en l’educació i les competències digitals de les persones més joves, especialment per la seva ocupabilitat futura, sovint s’oblida que aquests coneixements poden ser traslladats a les persones més grans, tal com ja s’ha fet en altres temes cabdals com la mobilitat sostenible o el reciclatge”.
Polítiques municipals per a la inclusió digital. Michael Donaldson Carbón.
El comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona adverteix que hi ha un nou problema a l’agenda pública: la bretxa digital. “Quan la dimensió digital és tan present i rellevant en el nostre dia a dia, caure en aquesta bretxa és sinònim d’exclusió social. Avui constatem que internet, lluny de ser quelcom accessori, s’ha convertit en la porta d’accés a serveis i a drets fonamentals”. Donaldson reconeix que no és que no existís prèviament, però explica que ha mutat de tal manera que demana noves respostes. Davant d’aquesta emergència digital, Donaldson repassa els projectes que s’han impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona per conèixer amb profunditat la realitat de la bretxa digital i reduir-la i, també, recull algunes iniciatives fetes a ciutats d’arreu per combatre-la. Agents TIC, el Cibernàrium o ‘Connectem Barcelona’ són tres de les accions desenvolupades per l’ens públic a casa nostra: unes són de caràcter conjuntural, pensades per fer front al confinament, i altres han estat desenvolupades davant un nou context a llarg termini.
Fotografia: Pau Fabregat
