Àstrid Desset: “Des de l’AOC ens centrem a impulsar la identitat digital, la interoperabilitat i serveis comuns”

27 gener 2023

Temps de lectura 3 minuts

És possible avançar cap a una digitalització transformadora que afavoreixi la relació entre l’administració i les entitats socials? Aquesta és la pregunta que vam plantejar en la taula rodona organitzada en el marc de l’acte ‘La simplificació digital en l’administració pública: propostes de les entitats socials’. En aquesta peça volem recollir algunes de les reflexions més interessants que va compartir amb les persones assistents l’Àstrid Desset, directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya (Consorci AOC).

Recorda que pots recuperar la jornada al nostre canal de youtube

Com neix el Consorci AOC?
El Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. L’AOC va néixer fa 20 anys fruit d’un pacte unànime de tots els grups parlamentaris i, si llegeixes els seus estatuts, diu que ha de coordinar les estratègies de totes les administracions en matèria de transformació digital. A la pràctica, no ha estat del tot així perquè hi ha administracions molt potents que tenen la seva autonomia de gestió, poden decidir com gestionen l’administració electrònica i no les podem obligar. Per tot plegat, l’AOC s’ha centrat a impulsar 3 grans línies:

  • Identitat digital i signatura electrònica: sense això no hi hauria administració digital, ens hem de poder identificar.
  • Interoperabilitat: que permet, per exemple, no presentar documents que ja té l’administració.
  • Serveis comuns: els oferim gratis a les administracions consorciades, que són pràcticament totes: ajuntaments, diputacions, Generalitat… El consorci pensa eines que funcionin per a tothom i, actualment, el 93% dels ajuntaments utilitzen els nostres serveis, les eines que hem desenvolupat.


Ens pots compartir alguns exemples?
Hem de garantir la disponibilitat dels nostres serveis i, per això, hem anat canviant l’arquitectura de les nostres solucions i evolucionant. En relació amb la personalització i la proactivitat, si aneu al vostre ajuntament i accediu a tràmits online podreu entrar al vostre espai. Allà hi trobareu una carpeta ciutadana que engloba tot: qualsevol notificació que us hagin enviat des de Generalitat, diputació, ajuntament…, qui accedeix a les vostres dades i per a què; els tràmits que teniu actius amb el vostre ajuntament, entre altres. Amb la Generalitat estem treballant per integrar-nos i perquè els tràmits també es puguin consultar en el mateix espai que els dels ajuntaments.

Pel que fa a les solucions de transparència, el 99% de les administracions utilitzen ítems de transparència a través del nostre portal comú i allà hi ha dades obertes sobre subvencions.

D’altra banda, la Interoperabilitat és difícil. La normativa estatal diu que, si volem consultar dades d’una altra administració, hem de demanar autorització i ho hem de fer per cada procediment. Això fa que la gran majoria d’ajuntaments no facin consultes d’interoperabilitat perquè tenen pocs recursos i poques persones per fer-ho. 

Creus que és possible avançar cap a la simplificació digital?
Sí. De fet, penso que moltes de les propostes compartides per les entitats a la jornada són viables a mitjà termini. Hi ha molta gent treballant per la transformació digital en tots els àmbits i per fer possible una administració digital. Hem de col·laborar més, parlar més, aclarir qui fa què i tenir en compte la ciutadania i les entitats. No hi ha àngels ni dimonis, totes tenim molt clar que hem de fer quelcom per ajudar a la nostra societat.

Què creieu que cal des de l’AOC per accelerar aquesta transformació digital?
En relació amb la identitat digital, cal una evolució de l’Idcat i s’està treballant en això perquè sigui més senzilla i usable. També, una evolució dels serveis transversals al núvol. D’altra banda, estem intentant accelerar la interoperabilitat ajudant a municipis mitjans i petits.
També, penso que l’administració pública necessita més espais d’innovació on analitzar present i futur per ser més eficients. En definitiva, cal prioritzar solucions de país: com més nombre de beneficiaris tingui, millor. El més important és tenir al cap l’interès públic