Basetis és una empresa tecnològica que acompanya organitzacions en processos de transformació digital, gestió de dades, ciberseguretat i incorporació de noves eines com la intel·ligència artificial. En els darrers anys, també ha col·laborat amb entitats del tercer sector i de l’economia social i solidària, aportant una mirada que combina coneixement tècnic, compromís ètic i sensibilitat cap a l’impacte social de la tecnologia.

En aquesta entrevista parlem amb el seu equip sobre els reptes que tenen les entitats socials a l’hora d’accedir, entendre i utilitzar les dades; sobre com convertir-les en informació útil per a la presa de decisions; i sobre la importància de treballar des de la cocreació perquè les eines digitals responguin a necessitats reals, siguin comprensibles per als equips i contribueixin a maximitzar l’impacte social.

Part de l’equip Basetis.

Quin és, des de la vostra experiència, el principal repte que té avui el tercer sector social a l’hora d’accedir, entendre i utilitzar dades?

Segurament la qualitat i disponibilitat de les dades, que solen estar disperses i/o poc estructurades, i a més sovint amb una manca d’estratègia envers el que es vol aconseguir amb elles. Aquesta cal dir que és una situació que també trobem en altres sectors.

Quan vau començar a col·laborar amb entitats del tercer sector social i de l’ESS, quina necessitat us va semblar més crítica abordar?

En aquest aspecte, la situació tampoc és massa diferent de la resta sectors: la ciberseguretat i el compliment normatiu, la governança de les dades i la incorporació de la IA sobresurten en aquests moments a tot arreu.

La diferència rau més en el fet que és habitual trobar un context menys madur en aquests aspectes a les entitats del tercer sector, fruit de la tradicional dificultat d’invertir de forma sostinguda en la digitalització de l’organització. I també més consciència ètica de com s’ha d’afrontar aquesta digitalització que, malauradament, està poc estesa en altres entorns.

Què heu après treballant amb entitats socials que no hauríeu detectat en un projecte tecnològic més convencional?

Treballar amb entitats socials t’aporta la motivació del propòsit compartit, la necessitat de revisar els criteris ètics i ecològics que hi ha darrere les decisions que prens, la importància de l’accessibilitat i de l’acompanyament a les persones usuàries, i molt més. És més el per a què i el com, que no pas el què.

Quines són les dificultats més habituals que us trobeu quan una entitat ja disposa de dades, però no les pot utilitzar per respondre preguntes concretes del seu dia a dia?

Principalment, la qualitat de les dades, la manca d’algunes dades que caldrien per a respondre a aquestes preguntes, la dispersió de les dades, i una infraestructura de dades poc adient.

En termes pràctics, què pot aportar una bona anàlisi de dades a una entitat social en el seu dia a dia?

Més enllà que les dades siguin un aspecte clau per a optimitzar certs processos amb eines d’IA, les dades tenen un gran potencial en ajudar-nos a definir una estratègia de futur que ens permeti assolir els objectius de l’entitat. Inicialment, les dades s’usaven només per a descriure el passat, però avui en dia s’entén que també són una eina per a predir, i fins i tot modelar, el futur.

Si aquestes eines funcionen, en què es nota realment? Quines decisions o accions diferents pot començar a fer una entitat que abans no podia?

El que cerquem és, per una banda, poder maximitzar el temps dels professionals en l’atenció a les persones usuàries i, per l’altra, poder prendre decisions més fonamentades que ens permetin augmentar la probabilitat d’èxit d’aquestes, reduint els nostres propis biaixos.

Com es pot transformar la complexitat tècnica de les dades en eines i visualitzacions que siguin realment comprensibles i útils per a equips no especialitzats?

Cal treballar per a convertir la dada en informació d’utilitat i aquesta informació en coneixement. Això requereix entendre el sector i les seves necessitats. Afortunadament, a nivell d’eines, s’ha avançat molt, tant amb les de visualització de dades com amb la IA, però continuem necessitant professionals per a acompanyar-los en aquest procés.

Per què és clau treballar des d’una lògica de cocreació amb les entitats en un projecte com aquest, i no només des d’un enfocament tècnic?

L’impacte el generen els i les professionals amb les persones usuàries en el dia a dia, ells són qui realment saben de què va tot plegat. Nosaltres només ajudem a fer que les dades estiguin a la seva disposició i els ajudin a maximitzar l’impacte cercat. I això serveix per a qualsevol sector: nosaltres no intervenim per a dir com han de fer les coses a la resta, hi som per a mirar que tot sigui més fàcil, més àgil i més informat.

Quins són, al parer vostre, els principals errors que s’han d’evitar quan es dissenyen eines de dades per al tercer sector social?

Sobretot: no tenir prou el context, no entendre el propòsit de l’entitat i deixar-se endur pels criteris tradicionals de negoci, no tenir presents les persones usuàries que han d’emprar aquestes eines, i tenir una mirada massa de curt termini.

Quins són els passos necessaris perquè la cultura de dades arreli de manera real i sostinguda en el tercer sector social?

Cal fer passes esglaonades que aportin valor a les persones de l’entitat sense que els representi una sobrecàrrega i acompanyar les persones usuàries d’aquestes eines en la seva incorporació i ús reals.