Com podem treballar per reduir les desigualtats vinculades a la bretxa digital?

Aquesta és la pregunta que els hi vam plantejar a les persones expertes que formen part del consell assessor de m4Social. Dos cops l’any, ens trobem a l’Hotel Catalonia Plaça de Barcelona amb els i les professionals de l’àmbit públic i privat que conformen aquest òrgan assessor i que ens ajuden a consolidar el Pla de Treball de m4Social i a teixir aliances per desenvolupar-lo.

Durant el decurs del dinar vam compartir l’estat del projecte de m4Social: les accions i iniciatives que hem desenvolupat durant el 2022 i els reptes pel 2023. A continuació, va començar un debat obert al voltant de les desigualtats generades per la bretxa digital. Des de m4Social entenem que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats per gaudir dels beneficis derivats de la tecnologia i s’han de garantir els seus drets i treballar per contribuir a l’empoderament de la ciutadania i de les entitats socials. L’objectiu d’aquestes sessions és aprofitar l’experiència i coneixement de les persones que formen part del consell assessor en els camps de la tecnologia, l’emprenedoria i l’acció social per nodrir el nostre projecte, mantenir-nos connectats a la realitat d’aquestes àrees i generar sinergies per tenir un impacte positiu en la societat, especialment en les entitats del tercer sector i en les persones que atenem. 

De les dues hores de debat vam poder extreure algunes idees destacades com la necessitat urgent d’acabar amb la bretxa digital, que és ja una prioritat política, i el paper clau que pot jugar-hi el tercer sector sense el qual l’administració no pot arribar a certes persones. També, la importància de les dades: el seu ús, la seva qualitat, la seva interoperabilitat i l’accés a elles.  El debat va possibilitar la concreció de prioritats a desplegar en el pla d’acció futur de m4Social.

Aquestes són algunes de les reflexions destacades: 

• L’Ajuntament té molt camí per recórrer. Es vol treballar amb intel·ligència artificial, passar d’una administració reactiva a una administració proactiva i ajudar a la ciutadania. La IA avançarà i acabarà fent coses que no ens podem imaginar. També, gràcies a les dades, per exemple, es podria informar a les persones que poden demanar ajudes a les quals, potser, desconeixien que hi podien accedir. L’administració té moltes dades i les ha d’aprofitar per al bé comú. 
• Quin és el problema que té l’Ajuntament? L’accés a les dades de la ciutadania. És un tema en què es podria avançar amb la col·laboració del Tercer Sector, un agent que ja té guanyada la confiança de la ciutadania.  Allà on creem abundància de dades sortiran flors. És moment d’activar, amb les garanties que ens dona la tecnologia, el potencial de les dades.
• El tercer sector és un agent clau per acabar amb la bretxa digital. Sense el tercer sector, l’administració no pot arribar a certes persones. La col·laboració amb el Tercer Sector és necessària, ha de ser l’enllaç entre l’administració i els col·lectius més aïllats, si no és impossible crear un pont.  
• El problema, també, són els ritmes polítics. O es crea una necessitat a escala estratègica independentment dels ritmes polítics o no hi ha res a fer. 
• Tot el que és social és la solució (no és només un repte). Necessitem estructures socials, construir uns ponts digitals i identificar qui poden ser aquests multiplicadors que fan de pont. Hem d’utilitzar les tecnologies perquè les persones tornin a fer de persones. El primer dels drets a reivindicar és el dret a no ser digital. 
• El problema és que, sovint, es pensa un projecte o una eina des de nosaltres, no des de la persona a qui va adreçat. El disseny ha d’estar centrat en les persones usuàries, són elles les que han de validar-lo. 
• Les tecnologies de cara a l’usuari cada vegada són més usables. La interoperabilitat de dades és qüestió de temps. Una finestreta única de cara a l’administració segur que, en uns anys, també hi serà.
• Hem de trobar arquitectes que treballin els sistemes d’informació a partir del ‘per què?’. Els sistemes d’informació han d’estar dissenyats per a la persona i minimitzar la seva relació amb la tecnologia, que ens hauria d’ajudar sense que ens calgui “relacionar-nos” amb ella. Per això, cal construir sistemes simples. 
• L’objectiu és que no hi hagi violència administrativa. Una digitalització pobra és la que ha fet que el mateix procés que es feia manualment, ara es faci digitalment. S’hi han posat eines, però res més. S’ha de repensar, trencar el procés.

Un consell assessor divers i punter

m4Social disposa de l’assessorament d’experts i expertes en noves tecnologies que posen a disposició del projecte la seva experiència per tal de dissenyar l’estratègia i avaluar periòdicament el seu desplegament. Les persones que en formen part provenen de l’Administració Pública, l’àmbit privat i el Tercer Sector.

Són: Lluís Torrens (Secretari d’Afers Socials i Famílies a la Generalitat de Catalunya), Ricard Faura (Director del Servei de Capacitació a la Generalitat de Catalunya), Michael Donaldson (Comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern a l’Ajuntament de Barcelona), Sonia Fuertes (Comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona), Javier Creus (CEO a Ideas for Change), Pilar Roura (responsable de bretxa digital a Barcelona Activa), Montse Guàrdia Güell (Chief Strategy Officer a la Fundació Mobile World Capital Barcelona), Clara Navarro (Directora General i Co-Founder a Ship2b), Marc Torrent (Head of Data & Analytics a Bon Preu S.A.U), Àngels Ucero (Directora de la Fundació Cellnex).