En l’actualitat ens trobem davant d’una crisi sanitària i social sense precedents a la qual moltes entitats de Tercer Sector estan fent front per minimitzar les conseqüències en col·lectius en situació de vulnerabilitat. Els resultats d’aquesta crisi perduressin en el temps, i moltes entitats de Tercer Sector per la seva fràgil situació financera hauran de fer front al repte de la sostenibilitat econòmica.

Per a l’equip de Learning by Helping, que ha escrit aquest article, és imprescindible que en el futur les entitats socials incorporin la paraula “negoci” al seu vocabulari habitual, per poder poder garantir la sostenibilitat econòmica més enllà de subvencions, donacions o voluntariat. Aquesta visió es recull en el TEDx que van impartir al gener de l’any 2020 sota el títol Startups de el futur: Rendibles i socials.

Segons un estudi recentment elaborat per l’equip de Learning by Helping, han detectat alguns resultats alarmants com que per exemple els pressupostos destinats a cooperació baixaran dràsticament a nivell internacional, pel fet que els Estats s’enfronten al desafiament de reactivar les seves pròpies economies i llavors baixaran el nivell d’inversió en cooperació internacional, com ja ha passat en crisis anteriors. D’alguna manera, aquest fenomen també es reproduirà al Tercer Sector social. 

Aquests fets només posen de manifest la necessitat de les entitats de Tercer Sector d’incorporar la innovació en la visió estratègica per garantir la sostenibilitat a llarg termini, però com podem desenvolupar la capacitat innovadora dels equips de les organitzacions?

Segons l’equip de Helping by Doing, si anem a la definició més simple, podríem parlar de prendre el procés operatiu de l’organització i modificar elements pre existents o introduir nous, per tal de millorar la forma en què es generen ingressos econòmics. És a dir, crear un producte o servei que es pot comercialitzar al mateix temps que l’entitat manté o incrementa el seu impacte social.

És important saber que pràcticament totes les organitzacions socials (per no dir, totes) tenen capacitat innovadora per desenvolupar models de negoci sostenibles. I això ho diuen amb seguretat, perquè des Learning by Helping,  han dissenyat diferents metodologies amb les que ja s’han creat més de 70 projectes d’impacte social o ambiental amb model de negoci.

A grans trets, aquestes metodologies es plantegen partir d’una anàlisi i diagnòstic del context de l’organització social i a través d’eines creatives – com l’explicada a la TEDx esmentada anteriorment – per generar diverses idees de fonts d’ingressos, que després són testejades per validar el seu funcionament i, sobretot, el seu impacte en la societat.

Podríem parlar de manera estesa sobre els diferents processos i eines per a la creació de models de negoci. 

En aquest sentit l’equip de Learning by Helping ofereixen cursos amb l’objectiu de crear models de negoci per a entitats de Tercer Sector i que es poden consultar en aquest enllaç, i que les entitats que formen part de la Taula d’entitats de Tercer Sector Social de Catalunya, disposen d’un descompte per realitzar-lo. 

Però en aquest article volíem explicar dues fórmules molt simples per a la creació de models de negoci que siguin sostenibles en el temps i al amteix temps generin oportunitats per a col·lectius en situació de vulnerabilitat. I, perquè sigui més fàcil entendre-ho, ho farem a través de diferents exemples. 

La primera fórmula: “Del problema, a l’oportunitat”. És a dir, a partir d’un problema detectat en l’anàlisi operatiu de l’organització, es crea un producte o servei que resol aquesta necessitat. Un exemple és Refugeefriendly. Plataforma d’inserció social i cultural per a persones refugiades i locals, que va partir de la investigació realitzada amb l’equip de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i que va permetre detectar que les persones refugiades majorment es reunien amb altres persones refugiades.

La segona fórmula: “Del valor construït, al servei diferencial”. En aquest cas es parteix del valor que l’entitat genera amb la seva experiència i es busca crear un producte o servei que ho aprofiti com a valor diferencial. Un exemple de l’aplicació d’aquesta fórmula és AllInclusive, productora d’esdeveniments inclusius que es va desenvolupar al costat de l’equip de la Fundació Teletón, en què es va detectar que les persones amb diversitat funcional aporten per si mateixes un valor d’inclusió,  ja que la seva xarxa de contactes són persones amb i sense diversitat funcional.