La bretxa digital de gènere: On són les dones a les TIC?

11 febrer 2021

Temps de lectura 6 minuts

La tecnologia és un motor de transformació, però ens trobem en un sector tecnològic i d’emprenedoria inclusiu? Els i les professionals que dissenyen el futur tenen una mirada esbiaixada per la presència minoritària de dones?

Com a societat som conscients que vivim en un món tecnològic en evolució contínua, on les dones representen el 50 % de la població, però són una gran minoria quan parlem de tecnologia. On són les dones a les TIC: les informàtiques, les programadores, les investigadores i totes les professionals i directives?

 

L’OCUPACIÓ A LES TIC

Les dades sobre l’ocupació en els àmbits tecnològics segons l’informe Dones en les TIC de la Generalitat de Catalunya, mostren una profunda bretxa de gènere. Les dones es veuen menys representades en el mercat laboral tecnològic. Això s’explica per dos factors: les desigualtats en el sistema educatiu i les desigualtats en el món laboral. 

Al sistema educatiu, la bretxa de gènere es troba des del moment de decisió del tipus de formació. La dinàmica de les eleccions durant el procés educatiu d’edats primerenques condicionen la posterior elecció dels estudis superiors i predisposa la baixa presència de les dones en la tecnologia.

Cultural i sistèmicament, els estereotips perpetuen la idea que el sector de les TIC és un àmbit d’homes, la qual cosa fa que els referents siguin també homes i socialment, això impacta en què les dones no se sentin representades. Quan es parla de referents és encomiable la tasca que s’ha realitzat en els darrers anys per fer visibles els mèrits i l’extraordinària tasca de les Marie Curie o Ada Lovelace, però cal tenir en compte que per una nena del 2021, aquestes són imatges històriques amb qui difícilment es poden veure reflectides. Cal doncs, potenciar la presència de referents actuals que els siguin propers. Hi ha per tant factors socials, institucionals i culturals construïts socialment respecte als estudis més adequats per a un gènere i per l’altre que fan que les dones tendeixin a escollir en menor proporció les titulacions relacionades amb les TIC.

Segons el Digital Talent Overview 2020, a Europa, els homes ocupen el 83,5% de les posicions laborals en el sector digital i per tant, només el 16,5% estan ocupades per dones. Malgrat i els esforços dels darrers anys en l’augment de la presència femenina en el sector tecnològic, encara estem molt lluny d’unes xifres mínimament acceptables ja que les incorporacions al sector s’han augmentat en un 41,3%, però s’ha reduït progressivament el percentatge de dones tecnològiques en un 5,7%.

Si desagreguem per àrees, l’única àrea de coneixement digital en la que hi ha paritat de gènere( 51% de dones) és UX / UI, la posició que treballa entorn l’experiència d’usuari (UX) i la interfície d’usuari (UI) amb l’objectiu que els i les usuàries trobin el que busquen en el menor temps possible i tinguin una bona experiència digital.

 

Si valorem les principals ciutats d’Europa, ens trobem un escenari on la paritat no existeix. El màxim de representació a Londres, amb un 28,9% de dones a l’àmbit tecnològic. Tot i l’ampli marge de millora, el 26,5% de dones a l’àmbit tecnològic de Barcelona és lleugerament superior a la mitjana europea (25,1%).

 

Si ens fixem en Catalunya, amb dades recollides pel Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2020 del CTecno, només un 8,6% de les posicions tecnològiques són ocupades per dones. 

 

LES TIC A L’ÀMBIT EDUCATIU 

En programes com la Formació Professional en IT el desequilibri de gènere encara és més pronunciat: les dones només suposen el 6% de les noves matriculacions (9% si es compten les matriculacions no presencials). 

A l’àmbit acadèmic ens trobem amb la bretxa de gènere d’accés, però també present en l’ús, l’apropiació i les possibilitats de participar en el disseny i el desenvolupament tecnològics de les TIC.

Segons l’Institut Català de les Dones, i com comentàvem anteriorment, la perpetuació dels rols de gènere operen sobre els processos educatius promovent la bretxa digital des de primària, on els nens reben més estímuls per dedicar-se a àmbits tecnològics. Aquesta tendència es reprodueix també als estudis superiors (batxillerat, FP i universitats), on veiem que les dones són minoria en les carreres de TIC. 

Un dels problemes detectats per l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones és que: “Les característiques i el funcionament del propi sistema educatiu universitari també influeixen en aquesta etapa, donada la rigidesa del currículum tecnològic, i l’ambient majoritàriament masculí d’aquestes carreres – en la mesura que les dones són minoria en les carreres de TIC -, així com la falta de models femenins (factors institucionals i organitzatius). Es considera que un dels problemes principals és el caràcter resistent a tenir en consideració les qüestions de gènere en la cultura universitària i la conseqüent invisibilitat de les pràctiques discriminatòries (factors culturals).”

 

RESPOSTES DE FUTUR

Ara sabem que la proporció de dones que treballen en posicions digitals a Barcelona és del 26,5%, lleugerament superior a la mitjana europea (25,1%) i, que en termes de formació el desequilibri de gènere es troba en xifres inexplicables i insostenibles. Tenim per davant un ampli marge de millora, quines són les respostes en el camí cap a la paritat de gènere?

En primer lloc, cal promoure el talent digital femení, el que significa impulsar la vocació i la reorientació tant des de l’àmbit educatiu com des de l’ocupació, amb perspectiva de gènere. Incrementar la formació i l’ocupació de dones al sector tecnològic implica incentivar l’accés, la presència i també reduir la bretxa salarial com a palanca. 

Des de les escoles i instituts, cal fomentar la curiositat de manera igualitària, fomentar la pedagogia de l’error com aprenentatge i no com a fracàs per tal d’ajudar a perdre la por a equivocar-se (reduir la síndrome de la impostora), potenciar la tecnologia des de la família i l’escola, augmentar la visibilitat social de la tecnologia, reforçar i millorar l’orientació professional amb perspectiva de gènere. 

Per altra part, cal que les institucions i administracions fomentin el funcionament de les estructures laborals amb perspectiva de gènere cap al sector tecnològic, el que significarà un foment de l’activitat de les dones a les TIC.

A continuació llistem algunes iniciatives que han aportat propostes de millora i recomanacions així com potenciat la cursa per la igualtat: 

  • CTecno ha presentat un manifest que situa com a prioritària la creació de consells dins de les àrees de Recursos Humans, conjuntament amb la Direcció General de les companyies, per definir franges salarials en funció dels llocs de treball i que no discriminin en funció del gènere, ni en l’arribada d’un professional a l’empresa ni entre el personal que ja hi ha fet carrera:  “Cal revisar els sous actuals i igualar-los per acabar amb les diferències”, apunta Sonia Cañizares.

  • La UE impulsa una xarxa per fomentar la igualtat de gènere en la informàtica i la UPC participa en el projecte comunitari per augmentar la presència de les dones en les TIC. L’estratègia a quatre anys vista contempla promoure polítiques i pràctiques d’intervenció que facilitin el reclutament i la selecció d’estudiants, investigadores i professores, així com cooperar amb la indústria per afavorir la creació d’oportunitats laborals per a estudiants i investigadores joves.

  • Els premis DonaTIC, que “van néixer amb la voluntat de desaparèixer perquè voldria dir que hauríem normalitzat una situació al sector TIC que ara és desfavorable a les dones i que podríem transformar en uns Premis TIC, en lloc de Premis DonaTIC”. com explica el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, són una eina de promoció del talent femení. Aquest premi motiva les dones que “siguin referents en una societat que necessita talent femení en un sector d’oportunitats laborals com el TIC i que està definint el món.”

Hem vist que les dades dels darrers tres anys sobre gènere i ciència revelen encara una discriminació envers les dones en les institucions de recerca científica i tècnica, tant públiques com privades. La participació de les dones a les TIC és insuficient i injusta, i les seves aportacions han de ser reconegudes tant com són les dels homes, posant en valor la justícia social i alhora promovent un futur de les TIC en què la paritat sigui existent, estable i real. 

Valorar el talent i retenir-lo cuidant les persones més enllà del gènere permetrà també deconstruir models de lideratge i implementar-ne de nous amb noves maneres de treballar i més referents que motivin futures professionals. El desenvolupament de la societat necessita referents i visibilitat dels i les mateixes sense biaix de gènere. El fet que una dona esdevingui referent significa fer una passa endavant per desfer l’estereotip.

Per tant responem a la pregunta que ens fèiem al principi de l’article: “On són les dones a les TIC?” Es troben ocupant el 8,6% de les posicions digitals de Catalunya i cal reconèixer-les. Les dones referents en el sector TIC existeixen, per tant cal visibilitzar-les i és aquest també, el motor real de progrés. La transformació digital és un canvi cultural i social de i per a totes. 

 

Fonts: