L’emergència digital en àrees urbanes

23 juny 2022

Temps de lectura 5 minuts

En els darrers anys ens trobem immersos en dos processos imparables que s’interrelacionen entre si: la urbanització i la digitalització. El fenomen urbanitzador afecta a tots els països, ja que la taxa d’urbanització mundial ha passat del 29,1% el 1950 a una previsió del 60,8% per al 2030 (Gutiérrez Urbano 2010). D’altra banda, ens situem en una nova etapa denominada Quarta Revolució Industrial, caracteritzada per l’auge de la tecnologia, amb una infinitat d’innovacions digitals que estan transformant les relacions humanes, les lògiques geopolítiques i les estratègies empresarials, de la mateixa manera que també ha afectat els processos d’urbanització de les ciutats (Qureshi 2021). En societats cada vegada més urbanes i digitalitzades, el risc d’exclusió digital es fa més significatiu. L’emergència digital exigeix actuar per a assegurar una digitalització simètrica i equitativa. Tot plegat és el que es desprèn de l’informe ‘Emergència digital’ de Digital Future Society que descriu els desafiaments socials que comporta l’economia digital en àrees urbanes complexes i vol ressaltar la importància d’alguns projectes que ja estan en marxa a Barcelona i l’àrea metropolitana i que tenen com a objectiu contrarestar l’emergència digital.

Des de m4Social vam assistir a la presentació de l’estudi i fem un repàs en aquest article a alguns dels continguts més destacats i que ens poden ajudar a prendre consciència d’aquesta nova emergència que s’ha unit a les anteriors. “Vivim un creixement accelerat i asimètric de l’ús de la tecnologia; és a dir, una emergència digital. Hem d’afrontar-la amb una visió social, humanista, inclusiva i sostenible per a garantir una transició digital que en cap cas violi, sinó que reforci, els drets humans”, explica Cristina Colom, directora de Digital Future Society.  

Més enllà de l’accessibilitat
L’informe apunta que, tradicionalment, la problemàtica de la desigualtat en el món virtual se centrava en la connectivitat i l’accessibilitat a les infraestructures digitals i Internet. Ara bé, segons l’estudi, l’emergència digital actual posa en relleu que els indicadors d’inclusió digital han d’estendre’s més enllà de l’accés a Internet i la seva qualitat, i incloure un marc interseccional que abordi les bretxes digitals en plural. El present llibre blanc es focalitza en sis àmbits de l’emergència digital identificats per l’equip de Digital Future Society Think Tank com els principals per a comprendre el procés de digitalització en les àrees metropolitanes.

  1. Bretxes digitals
    Les diferències d’accés i de competències en l’ús de les TIC conformen una part de la bretxa digital. Centrant-se en Espanya i Catalunya, l’estudi destaca que l’accés a les tecnologies és un punt fort, ja que gairebé la totalitat de les llars de tots dos territoris compten amb accés a banda ampla (el 95% i el 97% respectivament) (Institut d’Estadística de Catalunya 2021). El percentatge és similar a Barcelona, on tan sols el 8,1% dels domicilis no compten amb aquesta connexió a Internet. L’informe assenyala, però, que aquesta realitat està condicionada per factors socioeconòmics i demogràfics, com el nivell de renda, l’edat, la formació i el gènere, i remarca que és imprescindible abordar aquestes bretxes amb una perspectiva interseccional que identifiqui perfils amb un encreuament de vulnerabilitats. 
  2. Digitalització dels sectors públic i privat
    L’informe apunta que la ràpida implementació vista en els temps de la COVID-19 va posar sobre la taula els punts febles i els desafiaments de digitalitzar els processos burocràtics. La transformació digital del sector públic requereix un canvi organitzatiu i estructural que, per la seva escala i per la diversitat dels ciutadans als qui serveix, té dificultats per a adaptar-se als avenços de les aplicacions del sector privat i a l’expectativa d’una part dels ciutadans. A més, l’estudi recorda que és rellevant observar com el talent digital present en les Administracions no va en concordança amb la tecnologia sofisticada que s’aplicarà. Quant a les grans empreses, estan cada vegada més digitalitzades, però es detecta una bretxa entre les petites i mitjanes empreses espanyoles i les microempreses, per qui el repte de digitalització és urgent.

    3. Ciberseguretat i protecció de dades
    L’estudi apunta que, en una societat hiperconnectada, la importància de la seguretat en el ciberespai es converteix en un element central, que afecta de manera substancial a la ciutadania, les empreses i les Administracions. La pandèmia ha representat una oportunitat per als agents hostils, i s’ha vist un augment global dels ciberatacs, que ha fet ressaltar la necessitat d’aconseguir un ciberespai més segur i de confiança. Pel que respecta a la ciutadania a Espanya, dues de cada cinc persones tenen poca o cap confiança en Internet i una de cada tres no sap com protegir la seva privacitat en línia (Quaderns de Seguretat 2020), la qual cosa fa patent la necessitat de polítiques més transparents i responsables en l’ús de les dades, amb la finalitat de recuperar la governança en l’era digital. 
  3. Desinformació i faules
    La infodèmia en la qual ens trobem és un brou de cultiu per a la desinformació, adverteix l’informe. Aquesta desinformació pot promoure la desconfiança en les institucions democràtiques. A més, la sobreabundància d’informació pot conduir al desinterès general, fet que suposa un gran repte per als mitjans, ja que les plataformes digitals es basen en l’“economia de l’atenció”.
    La majoria de les persones que senten desinterès i desconfiança són joves i persones amb baix nivell educatiu. Aquesta desinformació afegeix una capa de complexitat a l’emergència, que no afecta a tots de la mateixa manera; la desinformació “s’alimenta de la pobresa, la desigualtat, la ira i la desesperació”, tal com expliquen Carina Lopes, directora de Digital Future Society Think Tank, i Fabro Steibel, director executiu de l’Institut de Tecnologia i Societat de Rio de Janeiro.  
  4. Noves ocupacions
    En aquest apartat, el llibre blanc detalla com la globalització, l’externalització i la liberalització dels mercats, unides a l’auge d’Internet, l’ús de big data, el desenvolupament de la gig economy i l’automatització, entre altres factors, generen canvis en la naturalesa dels mercats. Uns canvis que afavoreixen les dinàmiques productives de les empreses a escala global, ja que aquestes tenen accés a una oferta més àmplia, diversa i qualificada de persones treballadores. No obstant això, aquesta transformació també contribueix al fet que hi hagi situacions de precarietat laboral i fins i tot augmenta el seu número, en generar noves formes d’ocupació que, lluny de les lògiques laborals anteriors i estant a vegades sense regularitzar, deixen sense protecció als qui ocupen les noves categories.
    A més, l’estudi també remarca la urgència d’una perspectiva de gènere en l’àmbit de l’ocupació, més enllà de l’accés o de la formació relacionada amb el sector TIC que puguin tenir les dones. 
  5. Justícia climàtica
    L’informe recorda que el canvi climàtic és descrit com l’amenaça més gran per a la salut pública d’aquest segle i ressalta que les ciutats són responsables del 70% de les emissions de carboni, amb què les accions orientades a les àrees urbanes són claus a l’hora de mitigar els riscos de l’escalfament global. És important destacar, diu l’estudi, que les tecnologies emergents poden contribuir a això, ja que ofereixen formes més eficaces de gestionar les ciutats, com, per exemple, amb edificis o transports intel·ligents. Són, però, una arma de doble tall perquè la petjada de carboni del sector TIC crea molt debat: s’estima que suposa al voltant del 2% dels gasos d’efecte hivernacle. Així, recorda l’informe, el paper que juguen les tecnologies emergents en la crisi climàtica és complex, i no garanteixen que el futur serà més verd com més ens connectem.

A més, el llibre blanc ‘L’emergència digital’ de Digital Future Society també posa el focus en les mesures i accions que estan duent a terme diferents agents de Barcelona i la seva àrea metropolitana —principalment públics— per a combatre des d’aquests diferents abordatges l’emergència digital. Així, exposa casos concrets de projectes que s’estan articulant amb la finalitat de revertir les desigualtats provocades per la transformació digital. Descarrega’t l’informe aquí