Aquest estiu, la UNESCO va fer una crida demanant la prohibició de l’ús dels mòbils intel·ligents a les escoles. L’organisme va publicar un informe on alertava que l’ús excessiu de les TIC està directament relacionat amb un baix rendiment escolar i que un gran volum d’hores davant la pantalla té efectes negatius en l’estabilitat emocional dels infants. A països com França o Itàlia ja fa temps que s’ha regulat l’ús de mòbils a les escoles, mentre que els Països Baixos ja han anunciat que introduiran la prohibició el gener de 2024. La Fundació Bofill fa una radiografia de l’ús del mòbil als centres educatius a Europa en aquest article que pots consultar aquí. 

A casa nostra, la regulació de la tecnologia als centres educatius ha estat una de les grans protagonistes d’aquest primer trimestre de curs escolar i s’ha generat un debat obert entre la comunitat educativa i la societat en general. Actualment, els centres educatius poden decidir sobre aquest tema, però davant de la mobilització de famílies i professorat, Educació ha engegat un procés participatiu i s’ha compromès a fer arribar a tots els centres educatius un criteri marc per regular el telèfon mòbil a les escoles i instituts.

La realitat és complexa, ja que no tots els nens i nenes estan exposats als mateixos riscos i impactes. A Catalunya, 1 de cada 3 infants es troba en risc de pobresa o exclusió social i molts d’aquests infants pateixen les conseqüències de la bretxa digital. Per aquests infants i adolescents les escoles poden ser espais on desenvolupar les seves competències digitals sense patir aquestes desigualtats i de forma segura. En aquest sentit, és interessant consultar l’actualització de l’Informe sobre l’estat dels drets de la infància i adolescència a Catalunya 2023 de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) que inclou un apartat específic sobre accés a dispositius i internet i bretxa digital. 

Des de m4Social, aquests dies hem pogut assistir a una sessió de treball organitzada per la PINCat amb l’objectiu d’abordar la qüestió sobre l’ús de mòbils i pantalles a l’escola amb la col·laboració de quatre persones expertes en el tema. A continuació, recollim algunes de les idees i reflexions més interessants que es van compartir:

• José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista, professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i consultor. 

– El problema no són els mòbils sinó la relació amb el món digital.
– El món digital ha fet un desplaçament del saber i de l’autoritat (sistèmica i deontològica).
– No existeixen els nadius digitals. Pensar que sí que existeixen, fa que reduïm el món digital a un tema tècnic i no ho és. No s’autogestiona de forma natural.
– És fals que la tecnologia digital sigui neutra. És una tecnològica intrusiva, amb tot un sistema que genera addicció i colonitza l’atenció (scroll infinit, xarxes socials, videojocs).
– La tecnologia té una dimensió política, que va molt més enllà de la voluntat individual o d’una família.
– No podem prohibir un “món” on viuen molts adolescents i joves, ni el desig de mirar.
– Prohibint no ensenyem com utilitzar els dispositius. S’hauria de tendir a la “regulació o limitació” d’aquests, a una via de desconnexió digital, però que sigui col·lectiva i impliqui tots els agents.
– Cal més alfabetització digital, així com potenciar alternatives presencials. 

• Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona. 

– Ens estem perdent la realitat per estar davant de les pantalles.
– Hem de pensar què deixem de fer per dedicar el temps a les pantalles.
– En origen, la tecnologia estava pensada per facilitar-nos la vida, però ara ens l’atrapa.
– Demanem molt als infants, però quin model els hi ensenyem nosaltres, els adults?
– Prohibir no és la solució en educació.
– Hem d’aconseguir que la realitat sigui fascinant.
– Cal posar l’èmfasi en el pensament crític perquè els algoritmes porten a una homogeneïtzació del pensament. 

• Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog. Actualment, és professor titular de Tecnologia Educativa i investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC. 

– Cal analitzar preguntant també directament als joves.
– Autocrítica a l’àmbit educatiu: no hem sabut explicar bé el que es fa a les aules amb la tecnologia. S’haurien de difondre “moments” òptims per utilitzar-les i bones pràctiques.
– Els adults no sabem utilitzar el “món digital”. En general no existeixen referents ni bones conductes. Els infants són orfes digitals.
– Prohibir no és la solució, cal educar les famílies i acompanyar-les perquè puguin liderar aquestes qüestions en l’àmbit domèstic.
– El problema no és el mòbil. Les tecnologies amplifiquen problemes més profunds que s’han d’abordar a nivell socioemocional.
– És preferible no parlar d’edats, sinó de la maduresa de cada infant/jove.
– La tecnologia hauria d’aportar en comunicació, creativitat, col·laboració, pensament crític, civisme, ciutadania, el caràcter i la compassió.
– Cal treballar la competència digital del professorat i de l’alumnat. 

• Jordi Bernabeu, psicòleg a la Fundació Althaia i a la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. És professor de la Universitat de Vic, dels Graus d’Educació Social i Psicologia.

– No hi ha un marc regulador.
– El problema són els usos, no l’eina i ara sembla que volem legislar l’eina.
– Cal regulació. Normes, prevenció i respostes davant usos problemàtics.
– Cal aclarir si el problema és d’addicció o de sobreús.
– Com podem donar resposta a un problema que no està objectivitat i a la dependència a les pantalles?
– Hem de definir bé la desconnexió, és molt més que apagar un aparell.
– Primera línia telefònica “legalment” a Espanya és als 14 anys.
– Legislar en calent no respon a les necessitats.
– Discurs (de les famílies) no és majoritari. 

Fotografia: Mariona Gil