Fa unes setmanes compartíem alguns projectes i propostes que mostraven com la tecnologia podia ser una eina i un suport per millorar la salut mental. Avui, parlem del paper de la intel·ligència artificial (IA) i els algoritmes per ajudar a identificar trastorns mentals a través de publicacions en les xarxes socials.
En els últims anys, en països com França, Estats Units o el Japó, ja s’han realitzat investigacions i estudis sobre com el desenvolupament d’una metodologia d’aprenentatge automàtic (“machine learning”) pot convertir-se en un mitjà addicional per a ajudar a detectar, prevenir i tractar problemes de salut mental.
STOP, un projecte per detectar conductes de risc a través d’algoritmes
Aquest sistema d’algoritmes també s’ha impulsat a Catalunya amb el projecte STOP (Suicide prevenTion in sOcial Platforms), de la mà d’un equip d’experts multidisciplinaris de la UPF-BSM liderat per la investigadora Ana Freire. En aquest cas, s’han centrat en casos de tendències suïcides, depressió o trastorns de la conducta alimentària (TCA).
La mecànica està basada en l’ús d’algoritmes capaços d’identificar i analitzar en els continguts de les publicacions a les xarxes socials uns determinats trets que identifiquen les persones amb aquests problemes. En una primera fase, la intel·ligència artificial cerca textos relacionats amb el suïcidi, la depressió o els TCA per, posteriorment, fer-ne un etiquetatge de la mà d’experts en salut mental que desgranen les persones en risc de patir una malaltia. Tot això, es tradueix a vectors numèrics, i després serveix per alimentar el sistema de machine learning, que ha anat aprenent progressivament quines paraules, frases o textos poden identificar el trastorn.
Aquesta eina no està pensada per fer una intervenció directa i personalitzada per a cada individu, ja que es comprometeria la privacitat dels usuaris i es vulneraria la protecció de dades. Les informacions recol·lectades són anònimes i el mecanisme que s’utilitza per ajudar les persones identificades d’alt risc són les campanyes a xarxes. D’aquesta manera, s’arriba a elles de forma indirecta difonent anuncis o “contingut patrocinat” publicacions d’ajuda psicològica en què se’ls adreça a telèfons de prevenció del suïcidi.
Així doncs, la IA és una eina útil per analitzar el contingut que les persones creen, les converses en les quals participen, les comunitats a les quals estan connectades i quina informació busquen a la xarxa. I gràcies a la creació d’algoritmes específics es poden processar tots aquests llenguatges i detectar models de comportament.
Aimentia, una plataforma de telemedicina que utilitza la IA per a realitzar diagnòstics
Aimentia és una eina, creada per Edgar Jorba, que es basa en la intel·ligència artificial per registrar símptomes, relacionar-los i oferir suggeriments de diagnòstics, comparant aquestes dades amb altres anònimes i detectant factors de risc en el pacient.
Aquesta plataforma posa a disposició de professionals i pacients una clínica virtual amb eines digitals i mòduls intel·ligents. Totes les activitats que es fan dins del sistema es tradueixen en les dades que donen vida als algoritmes. En lloc de treballar amb el pacient per la seva “etiqueta” de trastorn o malaltia mental, l’eina fa servir la simptomatologia, cosa que permet més objectivitat sobre el que està succeint, i també detectar canvis en la població o trastorns en temps real.
L’objectiu és recollir dades dels pacients (símptomes, situació familiar, etc.) amb l’ajuda de la tecnologia. Amb aquestes —dissociades i anònimes—, un sistema intel·ligent genera hipòtesis que fan possible reconèixer l’estat del pacient, les diferències entre tractaments en persones amb el mateix trastorn i altres patrons que permeten, amb l’aplicació de tècniques d’intel·ligència artificial, personalitzar la teràpia i preveure tendències d’evolució.
Per seguir treballant en aquesta línia, actualment des d’Aimentia s’està realitzant un estudi conjuntament amb l’Hospital Sant Joan de Déu per dissenyar i validar un instrument que ajudi a avaluar el patiment d’infants i adolescents amb malalties cròniques o avançades i necessitats pal·liatives.
Amb aquests dos casos, veiem com l’ús de la intel·ligència artificial i els algoritmes poden ser un gran suport en el camp de la medicina de salut mental, i permeten obrir portes a treballar amb dades més objectives a l’hora d’identificar i tractar determinats casos.
