L’any 2026 es commemoren els 10 anys de m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Després d’un primer article per reviure els orígens del projecte, ens endisem en una de les transformacions més importants d’aquesta dècada: el canvi cultural que ha portat el tercer sector social a incorporar la tecnologia com una part cada vegada més vinculada a la seva missió.

Memòria i tríptic 10 anys m4Social.

El canvi cultural del tercer sector social davant la transformació digital

Durant molts anys, la digitalització es va veure sobretot com una qüestió tècnica o administrativa. Era una eina útil per comunicar millor, per ordenar processos o per guanyar una mica d’eficiència en el dia a dia, però no sempre es percebia com una dimensió estratègica de l’acció social. En moltes entitats, la tecnologia quedava en un segon pla, gairebé com un suport discret que ajudava a fer la feina, però que no formava part del seu nucli.

La pregunta de fons era clara: podia la tecnologia formar part de la missió social sense desplaçar-la? Podia contribuir a millorar l’atenció a les persones sense deshumanitzar-la?

m4Social Day 2019.

Amb el temps, la resposta s’ha anat construint des de la pràctica i l’experiència. La tecnologia no substitueix la missió social, però pot ajudar a fer-la possible en una societat cada vegada més digitalitzada. Pot millorar l’atenció, facilitar l’accés a drets, reforçar la gestió i ampliar la capacitat d’incidència. Però això només passa quan es deixa de veure com una eina puntual i es comença a entendre com una peça més del projecte global de l’entitat.

Aquest ha estat un dels grans aprenentatges de m4Social: la transformació digital no és només tecnològica, és sobretot cultural.

Un canvi que no podia ser automàtic

Aquest canvi, però, no va ser immediat ni automàtic. Als inicis, el repte no era només identificar solucions digitals útils, sinó aconseguir que el mateix sector veiés la necessitat de fer aquest pas. Moltes entitats, especialment les més petites, treballaven en un context de recursos limitats i amb una pressió constant per donar resposta a necessitats socials urgents. En aquest escenari, la digitalització podia semblar llunyana o fins i tot inassumible.

La prioritat era indiscutible: atendre les persones. I qualsevol canvi que pogués posar en risc aquesta atenció generava dubtes. Per això, el procés no es podia plantejar com una exigència externa ni com una moda a seguir. Havia de néixer des de dins, connectant amb les necessitats reals de les entitats i amb la seva manera de treballar.

m4Social al 6è Congrés del Tercer Sector Social.

A poc a poc, es va anar construint una nova mirada. La tecnologia deixava de ser percebuda com una càrrega afegida per començar a entendre’s com una aliada. No es tractava de fer més coses, sinó de fer-les millor: de simplificar processos, de guanyar temps per a l’atenció directa, de millorar la qualitat dels serveis.

Aquesta nova perspectiva va ser clau. Es va passar d’un discurs sovint abstracte sobre la innovació a una mirada molt més concreta i pràctica, vinculada a l’eficiència, a la qualitat i a l’impacte social.

De la tecnologia com a eina a la tecnologia com a estratègia

En aquest punt, la tecnologia va deixar de ser un conjunt d’eines disperses per convertir-se en una dimensió estratègica de les organitzacions. Ja no es tractava només de tenir una pàgina web, utilitzar eines digitals o millorar la comunicació, sinó de preguntar-se com la tecnologia podia contribuir a complir millor la missió de l’entitat.

Aquesta pregunta obria un nou escenari. Implicava incorporar la mirada digital en molts àmbits: en la gestió interna, en l’atenció a les persones, en la comunicació, en la presa de decisions o en l’avaluació dels resultats. També implicava entendre que la tecnologia no era responsabilitat d’una sola persona o d’un equip tècnic, sinó una qüestió compartida per tota l’organització.

m4Social Day 2017.

m4Social ha tingut un paper important en aquest procés a l’hora de generar espais de reflexió, formació i intercanvi. Perquè la cultura digital no es construeix només incorporant eines, sinó ajudant els equips a entendre per què són útils, com es poden utilitzar i quin impacte poden tenir en la seva feina.

A poc a poc, la tecnologia ha anat deixant de ser un element extern per integrar-se en la manera de pensar i de treballar de les entitats.

Acompanyar per transformar

Un dels moments clau d’aquest recorregut ha estat el pas de la sensibilització a l’acompanyament. Si en una primera etapa era important obrir el debat i posar el tema sobre la taula, amb el temps es va fer evident que calia anar més enllà i oferir suport concret a les entitats.

En aquest sentit, iniciatives com els Plans de Transformació Digital han permès que moltes organitzacions poguessin aturar-se, analitzar el seu punt de partida i definir un camí propi. No es tractava d’aplicar solucions estàndard, sinó d’adaptar la transformació digital a la realitat de cada entitat.

De la mateixa manera, eines com el Digital Checkup han ajudat a fer visible allò que sovint quedava difós: el grau de maduresa digital, els punts forts, les mancances i les oportunitats de millora. Aquest tipus d’eines han contribuït a situar el canvi dins de les organitzacions, reforçant el lideratge intern i la capacitat de prendre decisions informades.

Perquè, en el fons, digitalitzar-se no és només incorporar tecnologia. És aprendre a pensar també en clau digital.

La pandèmia com a accelerador

La irrupció de la Covid-19 va actuar com un accelerador inesperat. En qüestió de setmanes, moltes activitats que es feien de manera presencial van haver de traslladar-se a entorns digitals. Reunions, formacions, atenció a les persones o gestions administratives van passar a dependre de la tecnologia.

Aquest canvi sobtat va posar de manifest dues realitats alhora. D’una banda, el potencial de la tecnologia per mantenir serveis i vincles en moments de crisi. De l’altra, les desigualtats existents, tant dins de les entitats com entre les persones ateses.

Acte m4Social al Mobile World Congress 2021.

No tothom tenia accés als mateixos recursos, ni les mateixes competències digitals. I això va evidenciar una qüestió fonamental: la bretxa digital és també una bretxa social. Quan l’accés a serveis o drets depèn de canals digitals, la manca d’accés o de coneixements pot convertir-se en una nova forma d’exclusió.

Per això, la pandèmia no només va accelerar la digitalització, sinó que també va reforçar la necessitat de fer-la amb criteri. No es tracta només de digitalitzar més, sinó de fer-ho millor, amb una mirada clara d’accessibilitat, inclusió i equitat.

Una cultura digital amb mirada social

Els estudis sobre el sector mostren una realitat complexa: hi ha un consens creixent sobre la necessitat de digitalitzar-se, però moltes entitats continuen trobant dificultats per avançar al ritme que voldrien. La manca de recursos, les limitacions en competències digitals o la necessitat de reforçar el lideratge són alguns dels obstacles més habituals.

m4Social al Mobile World Congress 2022.

Aquesta situació confirma que la cultura digital no depèn només de disposar d’eines. Té a veure amb la capacitat d’incorporar la tecnologia en la manera de pensar, de decidir i d’actuar. I, en el cas del tercer sector social, aquesta cultura té una característica pròpia: ha d’estar sempre vinculada a la mirada social.

Això vol dir posar la tecnologia al servei de les persones, garantir que sigui accessible, protegir les dades i assegurar que contribueixi a reduir desigualtats, no a ampliar-les. Vol dir, en definitiva, utilitzar la innovació com una eina per reforçar drets i millorar la vida de les persones.

Una nova manera d’entendre la missió

Deu anys després, la tecnologia ja forma part del context en què treballen les entitats i dels canals a través dels quals moltes persones accedeixen a drets i serveis. La tecnologia ja no és un element extern, sinó una dimensió que travessa moltes de les activitats del dia a dia.

Això no implica que totes les entitats hagin d’avançar al mateix ritme ni de la mateixa manera. Cada organització té el seu punt de partida i les seves prioritats. Però sí que hi ha una idea compartida que s’ha anat consolidant: en una societat digital, la defensa dels drets socials també implica entendre i orientar la tecnologia.

Logo m4Social 10 anys

m4Social ha format part d’aquesta evolució ajudant a situar la tecnologia dins del debat estratègic del sector i recordant que innovar no és allunyar-se de la missió, sinó trobar noves maneres de complir-la millor.

Aquest canvi cultural obre la porta a una altra dimensió que tractarem pròximament: la necessitat que el tercer sector social tingui una veu pròpia en l’agenda digital.