La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, a través de m4Social, ha organitzat una àgora d’intercanvi d’experiències sobre intel·ligència artificial per a les federacions membres, entitats i aliances. La sessió ha deixat un missatge nítid: la IA ja és present al tercer sector social, però el seu desplegament es fa (i s’ha de fer) amb cautela, criteri i estructura. Lluny de discursos acrítics o solucions miraculoses, la sessió ha evidenciat una maduresa creixent en la manera com les entitats s’hi aproximen.

Durant la trobada, federacions com la Fundació Pere Tarrés, Cohabitac, FEDAIA i FATEC, i entitats com Suara Cooperativa i l’Associació Xeroderma Pigmentosum, han compartit experiències diverses però convergents, mostrant realitats molt diferents en mida i maduresa digital, però amb preocupacions i criteris comuns.

Àgora IA – m4Social de la Taula del Tercer Sector Social.

El patró és clar: ús intensiu de la IA per a tasques de suport (redacció, síntesi, transcripcions o preparació de presentacions) i, alhora, una línia vermella explícita en processos crítics, decisions que afecten directament les persones o tractament de dades sensibles. Aquesta prudència no sorgeix de la por, sinó d’una consciència compartida dels riscos associats.

Seguretat de la informació, compliment normatiu, impacte ambiental i dilemes ètics reals

Diverses entitats han coincidit en la necessitat d’anar més enllà de l’ús individual i informal, avançant cap a codis interns de bones pràctiques, protocols clars, comitès de seguiment i espais d’experimentació protegits. El marc regulador europeu, encara en desplegament, ja actua com a catalitzador d’aquest canvi, obligant a ordenar, documentar i governar l’ús de la IA dins les organitzacions.

Alhora, emergeixen dues idees estratègiques de fons:

• La primera: no formar-se en intel·ligència artificial no serà una opció viable a mig termini si es vol preservar la sobirania de les dades i l’autonomia del tercer sector social.
• La segona: la cooperació és clau. Propostes com mancomunar eines, compartir laboratoris d’experimentació o reutilitzar protocols apunten a una resposta col·lectiva davant la dependència de les grans plataformes tecnològiques.

En resum, l’àgora ha confirmat que el debat ja no és si cal utilitzar la IA, sinó com fer-ho, amb quins límits i sota quins valors.

El repte del tercer sector social no és adoptar tecnologia, sinó integrar-la sense perdre el sentit de l’acció social, la confiança de les persones i el control sobre les dades