Hauríem d’acceptar-ho: el mòbil ha arribat per quedar-s’hi. Aquest dispositiu és el preferit per la població espanyola per consultar internet des d’aquest any i… el 95% de la població té mòbil. Però les persones -cada cop més- volen saber què consumeixen i així fer-ho de manera responsable. De la mateixa manera, organitzacions i empreses volen donar exemple i fer servir aquests dispositius sense incomplir el seus valors (ans al contrari: defensant-los!). Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar recentment que volia apostar pels mòbils de comerç just pels treballadors del consistori.

Aquí llistem alguns del paràmetres que cal avaluar per saber si el nostre mòbil és o no responsable:

• Materials: sabem quins són els materials dels quals estan fets els mòbils? Sabem d’on procedeixen i quin impacte tenen? Fins ara, teníem poca informació al respecte, ni tan sols consciència que els materials podien ser tan nocius. La gran demanda de coltan, el mineral clau per a la fabricació de components electrònics, ha obert una guerra (a la República Democràtica del Congo, el conflicte és literal) i ha augmentat el seu preu. L’explotació de les mines, moltes localitzades a països en vies de desenvolupament, està acaparada per milícies armades amb la complicitat de les empreses a les quals subministren i obligant a l’emigració de moltes famílies vulnerables, com denuncia el reportatge “Whose wealth?”.

• Procés de fabricació: als darrers anys, s’han denunciat les condicions de treball indignes que pateixen molts obrers que treballen a les mines o a les fàbriques on es munten tots els components, i les conseqüències d’aquella feina per a la seva salut. És interessant seguir a ONG com ara Electronics Watch i Good Electronics, que vetllen pels drets humans i la sostenibilitat al món de l’electrònica, per esdevenir conscients d’allò que succeeix. El recent documental Death by Design exposa els efectes de la seva fabricació -tant a les persones com al medi ambient- i el complicat tractament dels residus electrònics, l’anomenat e-waste.

• Cicle de vida y reparacions: una de les variables per tal de saber si el nostre mòbil és responsable és el seu cicle estimat de vida (quan més llarg, millor) i si es promouen les reparacions o pel contrari el telèfon ens durarà més aviat poc. En el cas de la marca Fairphone, que és probablement l’alternativa més convincent als fabricants tradicionals de dispositius mòbils, aporta a l’usuari un kit de reparació per tal que un mateix, guiat por tutorials i tècnics, pugui reparar el seu aparell i així allargar la vida del dispositiu. D’aquesta manera, es contribueix a reduir els residus electrònics, perjudicials pel medi ambient i per la salut de les persones que els manipulen. A més a més, Fairphone també garanteix les condicions adequades dels seus treballadors i les dels treballadors de les empreses que subcontracta, així com l’origen ‘just’ dels materials. L’homònim del Fairphone en el món dels ordinadors podria ser iameco, que produeix PCs sostenibles i ecològics. Per la seva banda, des d’Ifixit proporcionen guies perquè un mateix pugui reparar tot tipus de models i marques, hi ha fòrums de dubtes i una part de venda d’eines i de components necessaris per aquesta reparació. També cal destacar la iniciativa Restarters Barcelona, que promou la reparació de dispositius gràcies a trobades físiques amb tècnics voluntaris.

• Que promogui un ús segur i responsable: és a dir, que ens ajudi a protegir la nostra privacitat i a fer-ne un ús adequat i que eviti -per exemple- l’addicció. En moltes ocasions són cadascuna de les apps que fem servir les que condicionen el nostre ús, però hi ha dispositius que ens posen les coses més fàcils i inclús apps que ens ajuden a estar alerta. L’Associació Pantallas Amigas és un referent en l’ús responsable de la tecnologia, especialment entre els més joves.