Aquest 2026 se celebra la primera dècada de m4Social, el projecte d’innovació digital en l’àmbit social de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Després d’un primer article per reviure els orígens del projecte i un segon sobre el canvi cultural que ha fet que el tercer sector social incorpori la tecnologia com una dimensió estratègica, arriba el moment de refexionar sobre com la digitalització ha anat afectant cada vegada més l’accés als drets, l’atenció a les persones i el funcionament de les entitats, i com el tercer sector ha necessitat tenir veu en els espais on es decidia com havia de ser aquesta transformació.
No n’hi havia prou amb ajudar les entitats socials a digitalitzar-se. Calia fer arribar les seves necessitats, preocupacions i propostes als espais on es definien polítiques públiques, es desenvolupaven noves tecnologies o es prenien decisions que acabarien afectant el conjunt de la ciutadania.
Jornada m4Social ‘Connecta i transforma. Canvis socials des de la innovació digital’.
Al llarg d’aquesta dècada, aquesta ha estat una de les funcions que m4Social ha anat assumint: actuar com a pont entre el tercer sector social, les administracions públiques i l’ecosistema tecnològic i contribuir a situar la mirada social dins de l’agenda digital.
Perquè, en una societat cada vegada més digital, defensar els drets socials també significa tenir veu en les decisions tecnològiques.
Fer visible una realitat que no sempre era present
Quan m4Social va néixer, el sector social i el sector tecnològic encara es trobaven força allunyats. Les empreses, les administracions i els espais d’innovació avançaven ràpidament en processos de digitalització, mentre moltes entitats socials encara estaven fent els primers passos.
Aquesta distància no era només tecnològica. També era una qüestió de representació. Les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat i de les organitzacions que les acompanyen no sempre eren presents en els espais on es debatia sobre innovació, digitalització o desenvolupament tecnològic.
Una de les primeres funcions de m4Social va ser precisament ocupar aquests espais i fer-hi visible el tercer sector social.
6è Congrés del Tercer Sector Social 2018.
La participació en congressos, jornades i trobades tecnològiques va permetre acostar dues realitats que sovint funcionaven de manera paral·lela. Espais com el Mobile World Congress, els congressos de Govern Digital o diferents jornades sobre innovació, tecnologia i serveis socials van convertir-se en oportunitats per presentar projectes, compartir experiències i incorporar la perspectiva social als debats sobre transformació digital.
La presència del tercer sector social en aquests entorns tenia un valor que anava més enllà de donar visibilitat als projectes. Significava reivindicar que les entitats socials també havien de formar part de les converses sobre el futur digital.
De ser-hi presents a tenir capacitat d’incidència
Amb el temps, aquesta presència va evolucionar. Ja no es tractava només de participar en espais tecnològics, sinó de convertir el coneixement acumulat pel sector en capacitat d’incidència.
Les entitats socials tenen una mirada especialment valuosa perquè treballen cada dia amb persones que poden experimentar amb més intensitat les conseqüències de determinades transformacions. Saben què passa quan un tràmit només es pot fer digitalment, quan una plataforma no és accessible, quan falta connectivitat o quan una eina tecnològica no té en compte determinades realitats socials.
Aquí és on els estudis i informes impulsats per m4Social han adquirit una funció especialment important. Al llarg dels anys han permès radiografiar qüestions com l’estat de la digitalització de les entitats, la bretxa digital, l’accessibilitat, la gestió de dades, la simplificació administrativa o l’impacte dels sistemes automatitzats.
Detall memòria m4Social – Reunió Consell Assessor m4Social especial 10 anys.
Aquest coneixement permet identificar problemes, construir propostes i donar arguments al sector per defensar canvis. La incidència comença, moltes vegades, per poder explicar amb dades què està passant.
Quan la digitalització es converteix en una qüestió de drets
A mesura que els serveis públics i moltes activitats quotidianes s’han digitalitzat, la relació entre tecnologia i drets socials s’ha fet cada vegada més evident.
Un dels exemples més clars va arribar amb el debat sobre la bretxa digital. La dificultat per accedir a Internet o per disposar de dispositius i competències digitals va deixar de ser només un problema tecnològic per convertir-se en una barrera potencial per exercir drets.
Roda de premsa primer índex català de bretxa digital (2025).
L’informe ‘Internet, dret fonamental: propostes per a reduir la bretxa digital i social’, publicat l’any 2021, posava precisament aquesta qüestió sobre la taula. La relació amb l’administració, l’accés a la informació o la participació ciutadana ja depenien en molts casos de la connexió a Internet.
Davant d’aquesta realitat, el paper del tercer sector social no podia limitar-se a ajudar les persones a superar individualment aquestes barreres. També calia incidir sobre les causes que les generaven. Això era un canvi de perspectiva important: implicava plantejar propostes a les administracions, defensar polítiques públiques inclusives, reclamar serveis digitals accessibles i garantir que la transformació tecnològica no produís noves formes d’exclusió.
Un interlocutor entre mons diferents
Una de les fortaleses que m4Social ha anat construint durant aquests deu anys és precisament la seva capacitat d’interlocució.
El projecte ha establert relacions amb administracions públiques, empreses tecnològiques, universitats, centres de recerca i organitzacions socials. Aquesta xarxa ha permès generar espais on actors amb llenguatges, ritmes i interessos diferents poden compartir necessitats i construir respostes conjuntes.
Reunió Consell Assessor m4Social especial 10 anys.
La col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació Mobile World Capital Barcelona o l’Administració Oberta de Catalunya, entre molts altres actors, ha permès crear canals de diàleg continuat al voltant dels reptes de la transformació digital.
No es tracta només de parlar en nom del sector, sinó de crear les condicions perquè les seves necessitats siguin escoltades.
Coneixement, aliances i incidència
La incidència no es construeix únicament a través de reunions institucionals. Necessita tres elements que al llarg de la trajectòria de m4Social han anat estretament lligats: coneixement, aliances i capacitat de proposta.
El coneixement permet entendre els problemes i disposar d’evidències. Les aliances permeten incorporar perspectives diferents i arribar a espais on una sola organització tindria més dificultats per intervenir. I la incidència transforma tot aquest treball en propostes dirigides a administracions i altres agents.
Això ha permès, d’una banda, l’enfortiment del sector, generant recursos, formació i acompanyament perquè les entitats socials tinguin més capacitat digital. I, de l’altra, la incidència externa, traslladant les necessitats del sector i de les persones que aquest acompanya als espais on es dissenyen polítiques, serveis i infraestructures digitals.
Les dues dimensions estan connectades. Un sector més preparat pot identificar millor els reptes que afronta i participar amb més força en els debats sobre transformació digital. I una millor incidència pot generar condicions que facilitin la digitalització i redueixin les desigualtats entre entitats.
Una veu pròpia en una agenda que canvia
Durant aquests deu anys també ha canviat profundament l’agenda tecnològica.
Als inicis de m4Social, moltes de les converses giraven al voltant de l’accés a la tecnologia, les aplicacions mòbils, l’accessibilitat de webs i serveis o les primeres estratègies de digitalització. Després van guanyar pes qüestions com les dades, la interoperabilitat, la ciberseguretat o la digitalització de l’administració.
Avui, a tots aquests reptes s’hi afegeixen debats nous sobre intel·ligència artificial, sistemes automatitzats, governança de dades o sobirania tecnològica.
La tecnologia canvia, però la necessitat d’una veu social continua sent la mateixa.
m4Social al 4YFN 2026.
Cada nova tecnologia comporta oportunitats, però també decisions sobre com es dissenya, qui hi pot accedir, quines dades utilitza o quins efectes pot tenir sobre les persones. I aquestes decisions no poden quedar exclusivament en mans del sector tecnològic.
Tercer sector social: de receptor a actor
Potser una de les transformacions més significatives d’aquesta dècada és aquesta: el tercer sector social ha anat deixant de ser només receptor de processos de digitalització dissenyats per altres per a reivindicar-se també com un actor que ha de participar en la seva definició.
No es tracta només que les entitats incorporin tecnologia, sinó que puguin influir en quina tecnologia es desenvolupa, com s’utilitza i sota quins criteris. No es tracta només d’adaptar-se a una administració cada vegada més digital, sinó de contribuir a construir uns serveis públics digitals més accessibles i comprensibles. I no es tracta tampoc només de reaccionar davant els efectes de la innovació, sinó de participar en els debats abans que les decisions estiguin preses.
Acte públic de m4Social al MWC 2025.
Perquè la transformació digital també és una transformació social. I, si volem que sigui inclusiva, el tercer sector social hi ha de tenir veu.
Una veu que, a més, ha hagut d’anar evolucionant al mateix ritme que la tecnologia. De l’accessibilitat de les primeres eines digitals als debats actuals sobre dades i intel·ligència artificial, els reptes han canviat profundament en només una dècada.
D’aquesta evolució, i de com la defensa dels drets socials s’ha anat traslladant als nous entorns digitals, en parlarem pròximament.
